Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
acadèmia
Música
Societat constituïda per a l’estudi i la difusió de la música.
Més en general, societat literària, artística o científica constituïda per al progrés de les lletres, les arts o les ciències Les acadèmies musicals tingueren el seu origen en les de caràcter general sorgides dels intents de restauració de la cultura clàssica, pròpies del Renaixement italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató, al segle XV aparegueren les primeres acadèmies modernes de caràcter filosòfic -Acadèmia Platònica de Florència- o bé arqueològic i filològic -Acadèmia Romana- A partir d’aquest moment, però sobretot des del segle XVII, en foren creades d’altres…
exposició
Música
Secció en què es presenta el material temàtic principal del moviment, objecte de posteriors repeticions o elaboracions.
Actualment, es restringeix l’ús de la paraula a les seccions corresponents de la fuga i de la forma sonata En el cas de la fuga , l’exposició és constituïda per les diferents entrades de les veus que hi participen Aquestes presenten, de manera obligatòria, el subjecte i la resposta, que poden estar enllaçats per una codetta i, de manera opcional, un o més contrasubjectes L’exposició pot anar seguida d’una contraexposició El terme també es pot aplicar a les posteriors entrades del subjecte i la resposta en tonalitats diferents a la inicial En el cas de la forma sonata , es considera que l’…
cant
Música
La part melòdica en una textura constituïda per una melodia acompanyada o la part principal en una textura constituïda per diverses parts.
Consegüentment, el cant ocupa el primer pla de la percepció de l’oïdor La paraula cant es pot aplicar tant a la part melòdica d’una obra vocal com a la d’una obra instrumental, encara que, tot i que no s’hagi d’executar amb la veu necessàriament, el seu caràcter cantabile l’aproxima al de l’execució cantada Bibliografia Complement bibliogràfic Villar i Miralles, Ernest Nociones generales de música y canto , AReus, Alicante 1900
proposició
Música
Element formal més petit que la semifrase i més gran que el motiu.
La proposició acostuma a abraçar dos compassos i a estar constituïda per una sèrie d’elements motívics que proporcionaran el material temàtic bàsic del tema La proposició s’identifica amb la idea bàsica que es repeteix en la presentació d’una frase tipus sentence vegeu els dos primers compassos de l’exemple 3 de frase o amb cadascuna de les dues parts que poden compondre l’antecedent i el consegüent d’un període vegeu els compassos 1-2 i 3-4 de l’exemple 2 de frase
Ascanio Mayone
Música
Compositor i organista italià.
Estudià a Nàpols amb Giovanni Domenico da Nola Fou organista, des del 1593, i mestre de capella, des del 1595, de l’església de l’Annunziata, a Nàpols, càrrec que mantingué, sembla que compartit amb Camillo Lambardi, fins el 1621 També exercí d’organista a la capella virregnal espanyola des del 1602 La seva música vocal, constituïda bàsicament de madrigals i obres sacres, no és tan innovadora com la seva producció instrumental, especialment la música per a tecla El seu Primo libro di diversi capricci 1603 inaugurà un nou estil en la música per a teclat i, en certa manera, anticipà l’obra de…
Nicolas Dezède
Música
Compositor actiu a París.
Es desconeix el lloc del seu naixement, encara que diverses versions el situen a Alemanya, Eslavònia o Itàlia Els fonaments de la música i el coneixement de l’arpa foren les beceroles musicals de la seva formació A París perfeccionà l’educació musical i estudià composició La seva primera opéra comique fou Julie 1772, de la qual Mozart utilizà l' air "Lison dormait dans un bocage" com a base temàtica de la variació K264 Aquest no fou l’únic cas en què un air de Dezède s’utilitzà com a base d’una variació La seva producció musical està constituïda majoritàriament per òperes, tot i que també s’…
mateixa
Música
Dansa que forma part de l’anomenat ball pagès mallorquí.
Es tracta d’un ball de parelles que en la seva forma actual sembla que és una derivació de la jota , bé que de moviment més suau i moderat Posseeix un metre ternari, i el cant -en forma de corrandes- apareix alternat amb la part instrumental Segons les zones, s’acompanya amb la tradicional formació constituïda per xeremies cornamusa, flabiol i tamborí, o bé amb altres instruments com el violí, el guitarrón , la guitarra, la bandúrria, el triangle i les castanyoles Les mateixes es ballen en sèries de dotze -per això s’utilitza sempre el nom en plural- tot combinant-se amb copeos copeo Als…
Lluís Arnau i Palomar
Música
Compositor i pianista.
Estudià solfeig i piano amb Josep Maria Ballvé a l’escolania de la collegiata de Santa Anna de Barcelona Amplià els estudis de piano amb Isaac Albéniz i Joan Baptista Pujol i és possible que realitzés alguna matèria a l’Escola de Música Municipal de Barcelona Felip Pedrell fou el seu professor d’harmonia i composició Escriví força obres, unes editades a París, moltes de les quals restaren inèdites, i d’altres publicades per l’editor i pianista barceloní JB Pujol La seva producció —que la mort prematura interrompé— és constituïda, entre d’altres, per peces de piano Masurques , 1885, Serenade…
,
Ignazio Fiorillo
Música
Compositor d’òperes italià.
Estudià amb Francesco Durante al Conservatori de Santa Maria de Loreto, a la seva ciutat natal Del 1736 al 1745 estrenà òperes a Venècia, Milà i Pàdua Posteriorment anà a l’Europa central les seves obres es representaren sobretot a Praga i a Brunswick, on el 1754 fou nomenat director de l’orquestra de la cort, i el 1762 fou contractat per al mateix càrrec a la cort de Kassel A més de música sacra, és autor de l’oratori Isaac i d’un rèquiem, si bé la major part de la seva obra és constituïda per òperes, molt sovint en collaboració amb Pietro Metastasio, autor dels llibrets L’olimpiade 1745,…
Felip Teixidor i Latorre
Música
Compositor català.
Les dades que es tenen sobre aquest autor són escasses Des del 1798 fins al seu traspàs ocupà el magisteri de capella de la catedral d’Albarrasí, com a successor de Vicente Palacios Sembla que Teixidor tenia una gran preparació musical i que, durant el seu mestratge, la capella musical d’Albarrasí, constituïda per un organista, dos sotsxantres, cinc infants de cor, tres tenors i prop de cinc instrumentistes, assolí un bon nivell En aquesta població se’n conserven prop de 270 composicions i el manuscrit del llibre Teoría de la Música, Armonía y Contrapunto , escrit el 1809 La fama de Teixidor…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina