Resultats de la cerca

L’any 1970 Georges Pompidou encarregà a Pierre Boulez la creació i direcció d’un institut de recerca musical associat al futur Centre Nacional d’Art Contemporani, els objectius del qual foren presentats per Boulez el 1974 L’any 1976 l’IRCAM desenvolupà el seu primer projecte, el processador de so digital 4A, si bé el cicle de concerts inaugural del centre no se celebrà fins l’any següent L’IRCAM fou fundat, doncs, com a part d’un projecte més ampli dedicat a l’art contemporani, i està emplaçat al Centre Georges Pompidou L’Institut ofereix estudis avançats de…

El 1965 fou substituït per Helmut Franz, quan la formació ja havia estat definida com una agrupació coral especialitzada en el repertori contemporani Posteriorment s’han succeït en el càrrec F Hamel, HH Spitz, R Liebermann, W Zillig, T Langner i H Sielmann A banda de la música contemporània, el conjunt ha fet també incursions en el gran repertori coral dels segles XVIII JS Bach, GF Händel i XIX Ha realitzat diversos enregistraments i ha participat en representacions operístiques També ha efectuat gires arreu d’Europa

El seu pare era un conegut baríton Debutà a Karlsruhe el 1871 S’especialitzà en el repertori germànic Segons l’empresari operístic i contemporani seu A Neumann, fou la cantant dramàtica més destacada de la segona meitat del segle XIX A Bayreuth, el 1876, interpretà una de les valquíries, Grimgerde, en el primer cicle complet de L’anell del Nibelung Cantà també a Munic, Viena, Leipzig, Londres i Itàlia Interpretà, així mateix, els papers d’Orfeu, Fidelio, Leonore, Agathe, Ortrud, Brunilde i Isolda, dues creacions per les quals fou admirada arreu, essent una de les preferides de R…

Fou deixeble d’Ottorino Respighi al Conservatori de Santa Cecília de Roma, centre del qual fou professor de direcció orquestral entre el 1931 i el 1936 En 1936-44 dirigí el Maggio Musicale Fiorentino, i en 1946-69, l’Orquestra Simfònica de la RAI de Torí Reconegut director operístic, també fou un apreciat intèrpret de música simfònica, interessat especialment pel repertori contemporani En reconeixement a la seva tasca divulgativa de la música del segle XX li fou concedit el prestigiós Premi Schönberg Els darrers anys de la seva vida actuà sovint com a director convidat en…

Fundat el 1965, és integrat per Wilhelm Melcher primer violí, Ida Bieler segon violí, Hermann Voss viola i Peter Buck violoncel El 1966 guanyà el premi del Concurs Villa-Lobos de Rio de Janeiro i participà, com a representant de la República Federal d’Alemanya, en el congrés mundial de les Joventuts Musicals, celebrat a París També aconseguí el Prix Americaine com a millor quartet en el prestigiós concurs internacional d’execució musical de Ginebra Dugué a terme les seves primeres gires internacionals el 1967 Enregistra en exclusiva per a Deutsche Gramophon des del 1969 Té un ampli repertori…

Després de l’etapa de formació en aquesta institució, al novembre del 1595 ingressà com a monjo al monestir Exercí de predicador i de lector al cenobi dependent de San Millán de la Cogolla Rioja A Montserrat fou lector de casos , vicari de la muntanya, mestre dels escolans, prior d’Olesa, mestre de novicis i confessor Contemporani de Joan Marc, Villalba compartí la direcció de l’Escolania amb Miquel Baretja Foren els dos primers monjos que exerciren aquest ofici, que fins llavors havia estat a càrrec d’un prevere, no monjo, del santuari Si n’hi hagué, la seva producció musical no…

Es desconeixen les dades biogràfiques fonamentals d’aquest compositor Saldoni l’anomena Olaegui, i Barton Hudson, que l’identifica com a Olagué, esmenta la possibilitat que es tracti d’un autor d’origen basc, atenent al primer cognom esmentat Mestre de capella de la catedral de Burgos, obtingué el mateix càrrec a la catedral de Santiago de Compostella el 1651, on succeí Diego Pontac En morir, l’any 1658, la seva vacant fou coberta per Martín Serrano A la Biblioteca Municipal de Porto Portugal es conserva un manuscrit Libro de cyfra amb diverses obres per a tecla d’aquest compositor Barton…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble de KH Schönberg i K Böhm, entre d’altres Del 1946 al 1949 dirigí l’orquestra del Volktheater de Rostock Posteriorment, i fins el 1977, assumí la direcció de l’Orquestra de la Ràdio de Leipzig, amb la qual oferí nombrosos concerts i realitzà diversos enregistraments fonogràfics Parallelament en dirigí el cor 1949 Durant el període 1975-78 exercí la docència a la Musikhochschule de Leipzig, i del 1977 al 1985 fou director de l’Orquestra Filharmònica de Dresden Alternà el repertori clàssic especialment Mozart, de qui enregistrà…

Es dedicà a la música teatral i la seva producció inclou loas , sainetes , sarsueles i tonadillas Segons Subirà, les tonadillas escèniques de Galván cal situar-les dins de les etapes de creixement i joventut 1757-70 i de maduresa i apogeu 1771-90 d’aquest gènere Una de les obres rellevants del compositor fou la tonadilla titulada Las foncarraleras , estrenada a Madrid, al Teatro del Príncipe, el 25 de setembre de 1772 i reestrenada el 1790 La producció musical de Galván es conserva -més de vint obres- a l’arxiu de la Biblioteca Municipal de Madrid Fou contemporani d’alguns dels…

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona amb el mestre Massià i el violinista i director de cor Enric Ribó L’any 1967 ingressà a l’Orquestra Ciutat de Barcelona, de la qual fou violí concertino Guardonat amb el premi Isidro Gienes 1968, a partir del 1970 fou membre de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, de la qual fou també concertino Formà part del Quartet Sonor 1973-94, compost per Mercè Serrat, amb la qual era casat i que també era membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, Pere Busquets i Aureli Vila, amb qui interpretà obres del repertori clàssic i contemporani…