Resultats de la cerca

Començà tocant a la Cobla La Principal de Tortellà El 1926 es traslladà a Barcelona i ingressà a la Cobla Barcelona, on romangué fins que entrà a la Banda Municipal de Barcelona el 1930 Aquest fet, però, no impedí que durant molts anys continués actuant amb diverses cobles Fou catedràtic de tenora i tible al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Compongué diverses sardanes, entre les quals destaquen Remei, Les Maries i Empar

En 1660-61 estudià teologia a Wittenberg i poc després fou cantor a l’església de Sant Joan a Perleberg El 1664 succeí a Michael Jacobi com a cantor a Lüneburg, càrrec que ocupà durant trenta anys En el transcurs d’aquest període es veié immers en contínues disputes amb les autoritats eclesiàstiques pel seu intent de millora de les condicions interpretatives de la música religiosa La majoria de les obres profanes que Funcke escriví per a festivitats i actes socials s’ha perdut Tampoc no s’ha conservat la música que compongué per a la passió segons sant Lluc Li ha estat atribuïda una Passió…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, i entre el 1866 i el 1868 els amplià a Viena, on obtingué diversos premis al conservatori El 1869 debutà amb gran èxit de crítica, però de seguida es retirà per a continuar estudiant Posteriorment alternà l’estudi amb les actuacions en concerts celebrats a diverses capitals europees, i es convertí en un personatge extravagant per les seves contínues insatisfaccions com a intèrpret i pel seu perfeccionisme malaltís, que l’obligà a retirar-se per segona vegada dels escenaris Quan hi reaparegué, inicià una gira que el dugué a l’Amèrica del Nord durant…

Estudià al Conservatori de Varsòvia i a Berlín amb J Joachim Debutà a set anys amb la interpretació del Concert per a violí número 2 , de Ludwig Spohr Abans d’arribar a vint anys ja havia tocat a Àustria, Bèlgica, Holanda i els Estats Units, país aquest darrer on debutà el 1896 La seva carrera durant les primeres dècades del segle es caracteritzà per les contínues gires Residí a Berlín i més tard a Viena, on fou professor de violí fins que el 1936 abandonà Àustria Aquell mateix any fundà a Tel-Aviv, amb William Steinberg, l’Orquestra Simfònica de Palestina, que a partir del 1948 esdevingué l’…

Fill d’un pròsper comerciant, de nen fou enviat a estudiar a París per a rebre formació preparatòria com a oficial de marina a l’institut Berthaud, on també rebé les primeres lliçons de música Després de la revolució del 1789, tornà a Malta per treballar amb el seu pare, el qual no pogué evitar, tot i els seus trasllats de residència, que continués els estudis de composició a Palerm i a Nàpols El 1794 debutà com a compositor a Florència amb l’òpera L’avviso ai maritati , que posteriorment s’interpretà a Lisboa, Dresden i Madrid A partir d’aquell moment es dedicà exclusivament a…

Desenvolupà tota la seva carrera a Sant Marc de Venècia, on el seu pare havia estat instrumentista Entre el 1615 i el 1623 hi serví com a cantant i el 1627 succeí a Alessandro Grandi com a mestre de capella assistent de C Monteverdi El 1644 en fou nomenat mestre de capella, càrrec que exercí fins a la mort Juntament amb A Grandi i Ignazio Donati, Rovetta fou un dels compositors més efectius a l’hora d’explotar l’anomenat stile concertato del nord d’Itàlia Pràcticament tota la seva producció musical és vocal Compongué música religiosa -salms, motets i misses- i també profana, com cantates,…

Era fill d’un burgès acomodat i germà de Gille li Vinier que, com ell, fou trobador La seva producció poètica inclou cançons d’amor, jocs partits, un lai, un descort , una cançó de malmaridada, una ballade , diverses cançons a la Mare de Déu i un diàleg amb un rossinyol Dos dels jocs partits, Frere, qui fait mieus i Sire frere, fetes m’un jugement , els compongué amb el seu germà un altre amb Colart le Bouteiller, i encara un altre amb Adam de Givenci, membres, com ell, del Puèi d’Arràs, i que li dedicaren sengles poemes El seu estil estigué influït pel de Gace Brulé, tal com afirma a Valoirs…

Rebé del seu pare les primeres nocions de violí De seguida mostrà una destresa excepcional i anà a estudiar a Valladolid amb J Ortega, el qual li suggerí que continués la seva formació a Madrid Ingressà al Conservatori de Madrid i, parallelament, començà a oferir concerts per la Península Ibèrica El 1844 actuà a Lleida L’any 1849 fou admès al Conservatori de Brusselles, on estudià violí amb ChA de Bériot i contrapunt amb FJ Fétis Violinista admirat arreu d’Europa, des del 1857 fou professor de violí del conservatori madrileny i violinista de la capella reial El 1863 creà,…

Els malgaixos són l’ètnia més nombrosa, si bé també hi ha minories de xinesos, indis i àrabs Entre els nombrosos pobles malgaixos cal citar els merines i els betsileos, agricultors de cultura indonèsia que ocupen l’altiplà central de l’illa els sakalaves, de tradicions africanes, que pesquen i pasturen els seus ramats a les zones sud i oest de l’illa i els tanales i els betsimisarakes, que amb una cultura híbrida entre les tradicions africanes i les asiàtiques ocupen la costa est Al segle XI, Madagascar entrà en contacte amb el món musulmà, la influència cultural del qual s’ha mantingut…

Música culta La seva història ha estat condicionada per les contínues invasions dels pobles veïns Per aquesta raó, l’Església i les classes dominants estrangeres foren els principals nuclis al voltant dels quals es desenvolupà l’activitat musical És a partir del segle XVII que es tenen notícies realment concretes El 1632 es creà la Universitat de Tartu, que aviat fou escenari de concerts i representacions de comèdies musicals, i durant el segle XVIII les representacions d’òpera eren habituals a les principals ciutats Tanmateix, no fou fins al segle XIX que començà a detectar-se una autèntica…