Resultats de la cerca

Fou continuadora de l’activitat de l’Acadèmia Granados, la qual havia estat dirigida des de la mort d’E Granados pel mateix F Marshall Dirigida fins el 1959 per aquest i després per Alícia de Larrocha, l’escola gaudeix d’un gran prestigi en l’ensenyament del piano Entre els deixebles que han passat per les seves aules es poden citar Francesca Madriguera, Alícia de Larrocha, Rosa Sabater i Alberto Giménez Atenelle, entre molts altres

Deixebla de Conxita Badia, estudià cant al Conservatori Superior de Música del Liceu Des del 1956, any en què debutà amb La favorita , de G Donizetti, fins al 1964, actuà al Gran Teatre del Liceu La seva corda de lírica lleugera li permeté abordar amb èxit el repertori del segle XVIII Destacà especialment en òperes de Mozart i en els papers d’Eurídice d' Orfeo ed Euridice , de CW Gluck, i de Gretel de Hansel i Gretel , d’E Humperdinck Com a liederista, fou la continuadora de l’estil creat per Conxita Badia, i cantà obres d’E Granados, E Toldrà, A Vives, F Mompou, R Lamote de Grignon, E Morera…

El seu nom en occità és Bordèu i en francès Bordeaux Els monestirs occitans conrearen la música des de temps antics, i els trobadors sovintejaren aquesta ciutat Les principals esglésies -Sant Andreu i Sant Miquel- tenien escoles de cant i organistes La cort de l’arquebisbe fou el centre musical de Bordeus durant la Baixa Edat Mitjana El conreu de la música en l’àmbit privat era corrent i els salons literaris i artístics foren nombrosos entre els segles XVII i XIX Al llarg del segle XVIII la música religiosa decaigué i les societats formades per afeccionats o les confraries de músics…

Al principi del segle XVIII passà a sobirania britànica i el 1722 perdé la capitalitat a favor de Maó, que prengué més relleu en l’àmbit polític i econòmic El 1795, ja lliure del domini britànic, adquirí la condició de seu episcopal i, des de llavors, la vida musical de la ciutat estigué fortament vinculada al bisbat Entre els organistes que exerciren a la seu destacà mossèn Onofre Reixach 1793-1868, també compositor de nombroses obres religioses La construcció dels teatres del Cercle Artístic, el 1875, i del Casino, el 1889, obrí la ciutat a les representacions d’obres escèniques, tant d’…

Després de les obres de M Glinka i d’A Dargomižskij no existia a Rússia una creació musical amb trets propis La pujada al tron d’Alexandre II significà un desvetllament de la consciència nacional que es reflectí en la literatura d’IS Turgenev, L Tolstoj o FM Dostojevskij El crític musical V Stasov donà el nom de “poderós petit grup” o “colla poderosa” als compositors afeccionats que estaven sota el guiatge espiritual de Milij Aleksejevič Balakirev , creador i animador del grup  Cezar’ Antonovič K’ui , enginyer militar, Aleksandr Porfirjevič Borodin , químic, Modest Petrovič Musorgskij ,…

La primera notícia referent al món de la música a la ciutat és de Pacià, bisbe de Barcelona entre el 360 i el 390, que condemnà els excessos de les celebracions de música, danses i mascarades de les calendes de gener Hi ha notícies del segle VII referents a composicions litúrgiques dedicades a sant Cugat i s’ha constatat que el bisbe Quirze escriví un himne a santa Eulàlia Com en tota la província eclesiàstica Tarraconense, a Barcelona s’utilitzava el cant visigòtic, conegut amb el nom de mossàrab a partir del segle VIII En temps de la invasió sarraïna foren destruïts molts còdexs, i malgrat…