Resultats de la cerca

Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura En alguns casos contrabaix de canya, flauta de bec contrabaix, el contrabaix d’una família d’instruments sona una octava més greu que la del baix de la mateixa família

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec S’anomena també verra i violó De les antigues violes, conserva l’esquena plana i les espatlles caigudes, a més de l’afinació per quartes Té uns dos metres d’alçada i es toca dret, recolzant l’instrument en una pica telescòpica Sona una octava més greu que el violoncel, i la seva música s’acostuma a escriure una octava més aguda del que sona instrument transpositor a l’octava El nombre de cordes ha anat oscillant al llarg de la seva història, si bé s’ha estabilitzat en quatre o cinc, afinades, del greu a l’agut,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup de llaüts de mànec El terme deriva de l’italià violone Històricament, la paraula violó ha definit diversos instruments de corda, bé de la família de les violes d’arc, bé de la dels violins En un principi, a la Itàlia del segle XVI, designava totes les violes d’arc, també conegudes com a violes de gamba A la mateixa època, a Espanya, aquests instruments eren designats en llenguatge popular amb el terme violón , com és palès en el Tratado de glosas sobre cláusulas y otros géneros de puntos en la música de…

Les notes normalment es mouen per graus conjunts o en patrons intervàllics no necessàriament restringits a les notes principals de l’harmonia Aquesta manera de tocar sorgí quan els patrons de stride piano començaren a entrar en desús El seu primer desenvolupador fou Walter Page durant el període comprès entre el final dels anys vint del segle XX i el principi dels trenta Esdevingué, i és, el sistema bàsic d’acompanyament del contrabaix en el jazz En l’estil de bugui-bugui per a piano, és un patró repetit de mà esquerra en octaves

En aquesta part hi ha la nou , peça -normalment de banús o d’altres fustes dures, ivori, etc- a la qual es fixen les cerres o crins i que, gràcies a un mecanisme de cargol, serveix per a ajustar i regular la tensió d’aquestes Des del punt de vista de la praxi instrumental, el taló se sol considerar la part forta de l’arc enfront de la dèbil, la punta, amb les conseqüències evidents per a l’articulació musical i la diferenciació tímbrica i dinàmica

Aprengué les beceroles de la música amb el seu pare, i un oncle seu, violinista de la catedral de Crema, li ensenyà de tocar el violí Ingressà al Conservatori de Música de Milà el 1835, on estudià contrabaix Amb els diners del premi del final d’estudis del conservatori, es comprà un contrabaix de Carlo Giuseppe Testore de tres cordes, amb el qual es convertí en un solista excepcional Fou contrabaix solista de l’orquestra del Teatro San Benedetto de Venècia, on conegué Giuseppe Verdi, amb el qual mantingué una forta amistat durant tota la vida Actuà a…

Estudià contrabaix amb Casimir Viñas i F Montfort Durant una temporada visqué a Buenos Aires, on continuà la seva formació amb J Xirau, mestre de capella de la catedral El 1892 tornà a Barcelona, ciutat on s’installà definitivament Tocà el contrabaix en moltes orquestres de la Barcelona de l’època i fou habitualment contrabaixista de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu També exercí una activitat pedagògica important i arribà a escriure un mètode de contrabaix És autor de tres fantasies per a orquestra, l’obra orquestral Idilio campestre , dos concerts…

També s’aplica a les formacions musicals amb nou components Les combinacions d’instruments que poden integrar un nonet són diverses trio de corda, contrabaix i quintet de vent quartet de corda, contrabaix i quartet de vent formacions de vent i corda amb piano, etc L’obra més representativa del repertori de nonets -d’altra banda, no gaire extens- és l’opus 31 de L Spohr per a violí, viola, violoncel, contrabaix, flauta, oboè, clarinet, trompa i fagot Altres compositors del segle XIX que han escrit nonets són JG Rheinberger opus 139, Ch Standford opus 95,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta amb mecanismes per a modificar el so fonamental Consisteix en un tub metàllic doblegat de manera semblant a una trompeta o bé, sobretot en els instruments germànics, de forma elíptica L’embocadura gairebé sempre és situada formant un angle recte amb el pavelló, per la qual cosa sol ser tocat amb la campana en posició vertical, com el bombardí i la tuba El so és generat per la vibració dels llavis, que és recollida per un broquet metàllic de perforació hemisfèrica El cos de l’instrument és un tub de metall de secció…

Durant la seva curta carrera definí el paper del seu instrument en el jazz Posseïdor d’una extraordinària preparació tècnica, mostrà una qualitat de so, un coneixement harmònic i, sobretot, un sentit rítmic sense precedents a l’època El 1939 fou descobert i contractat per Duke Ellington, a l’orquestra del qual feu una important aportació, com ho mostren els temes Koko i Concerto for Cootie Són també extraordinàries les gravacions que realitzà a dues veus amb Ellington al piano