Resultats de la cerca

Moviment contrari exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises L’ús del moviment contrari es considera un dels recursos més importants per tal d’aconseguir la independència melòdica de les diferents veus que componen un contrapunt D’altra banda, el moviment contrari, a diferència dels moviments directe i oblic, no és objecte de cap restricció per part de la teoria harmònica També es denomina ’per moviment contrari’ la versió d’un tram melòdic produïda de resultes d’invertir la direcció dels intervals així, si la versió inicial havia efectuat una…

Les notes rítmicament més accentuades, és a dir, aquelles a les que corresponen els valors rítmics més llargs -no pas accentuades en sentit dinàmic, tonal o d’altre tipus-, ocupen una part qualsevol unitat mètrica compàs, temps, divisió, etc mètricament menys accentuada -més lleu, més dèbil- que la que ocupen les notes rítmicament menys accentuades Molt freqüentment implica la presència de síncopes síncope Un cas particular de ritme contrari és l’anomenat ritme llombard

JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum II, fuga VIII, BWV 877 © Fototecacat/ Jesús Alises La referència al mirall respon al fet que, si se situa un mirall per sota d’un tram melòdic, el que es reflecteix és la seva versió per moviment contrari de la mateixa manera, si se situa el mirall al final d’un tram melòdic, el que es reflecteix és la retrogradació d’aquest L’expressió imitació per mirall s’utilitza per a designar la combinació simultània ja que pròpiament no és una imitació d’un tram melòdic amb la seva versió per moviment contrari ex 1, soprano i tenor,…

La inversió, també anomenada ' inversus ', s’utilitza principalment en contextos imitatius com ara el cànon o la fuga, sense que això exclogui la seva presència en contextos homofònics Brahms Simfonia núm 1 , opus 68, III, Un poco Allegretto e grazioso , compàs 1 i següents, clarinet La inversió suposa, per exemple en una fuga, un recurs de variació que permet una certa renovació del material així com la possibilitat de noves combinacions temàtiques També es pot combinar contrapuntísticament un tram melòdic amb la seva inversió JS Bach El clavicèmbal ben temprat , vol 1, fuga VI, BWV 851,…

Aquest tipus de fuga, que data del segle XVI, també rebé els noms de fuga contrària i per arsin et thesin , locució que normalment té un altre sentit arsi/tesi La contrafuga no és gaire freqüent, tot i que es poden citar, entre altres exemples, el Contrapunctus núm 5 de L’art de la fuga , BWV 1080, de JS Bach, o la Fuga per a orgue en la bemoll m , de J Brahms J Brahms Fuga per a orgue en la bemoll m © Fototecacat/ Jesús Alises

El terme alemany es pot traduir per ’preimitació’ Aquesta preimitació, característica dels preludis corals per a orgue i que es pot fer servir per a introduir cada versicle Jesu Christus unser Heiland , ’Jesucrist el nostre salvador’, BWV 665, de JS Bach, pot presentar de manera estricta el versicle corresponent o pot ser una imitació lliure, amb valors disminuïts i, eventualment, aplicant altres artificis contrapuntístics com ara el moviment contrari La introducció de l’element temàtic en valors més llargs després de la vorimitation , que es produeix en una veu extrema que…

Els tractats de contrapunt i harmonia toleren el creuament sempre que sigui breu, es produeixi per moviment contrari o oblic i el moviment melòdic de les veus implicades sigui correcte i percebut sense dificultats L’execució de cada part amb instruments diferents pot facilitar el seguiment de la trajectòria melòdica

Actualment, sol indicar un tempo lleugerament més ràpid que l’ andante El terme, no obstant això, és confús i sovint s’ha interpretat en sentit contrari com a tempo més lent que l’ andante També pot designar una peça curta o moviment de dimensions reduïdes, en el temps i l’estil d’un andante

Tradicionalment, els efectes de conclusivitat/suspensivitat estan associats a les cadències cadència 1 Aquestes s’identifiquen, de manera convencional, amb una determinada successió d’acords, com, per exemple, V-I en el cas de la cadència autèntica Ara bé, moltes obres comencen amb aquesta successió i, no obstant això, no transmeten una sensació conclusiva ex 1 La successió mencionada assoleix l’estatut de cadència només quan és acompanyada d’altres fenòmens de tipus formal, melòdic i mètric Exemple 1 - GF Händel Rodelinda , obertura © Fototecacat/ Jesús Alises El fenomen de conclusivitat/…

El moviment oblic representa, amb relació a la independència de les veus, un punt intermedi entre el moviment contrari i el directe Aquest tipus de moviment, que suposa la immobilització d’una veu, és característic de figures com ara el pedal o el fet de mantenir notes comunes entre els diferents acords La teoria harmònica restringeix el moviment oblic quan la veu que es desplaça arriba a l’uníson amb la veu immòbil per moviment conjunt