Resultats de la cerca

Aquestes vibracions són convenientment amplificades, i traduïdes a sons audibles mitjançant altaveus En el llenguatge popular s’anomenen també instruments electrònics, per extensió i amb certa confusió, tots aquells que funcionen amb energia elèctrica, independentment del procediment emprat en la producció del so A la manera dels instruments tradicionals, els instruments electrònics solen tenir sistemes de modulació del so, generalment teclats, i, en alguns casos, antenes electroestàtiques per a variar la capacitat del circuit oscillador També poden tenir barres de desplaçament o palanques…

Modernament, hom empra el terme en singular per a referir-se a cadascun dels discos metàllics -de mides i seccions diverses- que, suspesos normalment d’un peu, són percudits amb l’ajut de baquetes De fet, es tracta d’una ’meitat’ dels címbals convencionals que, en lloc de sonar per entrexoc amb un altre plat, ho fa per percussió directa d’una baqueta Junt amb altres instruments tambors, caixa, etc, un o més plats formen part de la bateria

Emigrat als Estats Units el 1930, l’any 1951 començà els primers experiments en música electrònica, molt poc després que fos creat el parisenc Groupe de Recherche de Musique Concrète L’any 1959 fundà a Nova York el Centre per a la Música Electrònica de Columbia-Princeton juntament amb O Luening, M Babbitt i R Sessions La seva producció es pot dividir en música coral -inspirada en la tradició liturgicocoral russa del segle XIX de PI Cajkovskij i A Grecaninov- i música electrònica És també autor d’obres més convencionals, per a instruments de metall o piano, i per a cor Així mateix, compongué…

Inicià els estudis de piano de molt jove, i posteriorment fou deixebla de Vlado Perlemuter i de Jean Hubeau al Conservatori de Música de París En acabar la seva formació en aquest centre es dedicà a la investigació musicològica La publicació d’un enregistrament dedicat als estudis per a piano de L Lévy, F Blumenfel’d, M Moszkowski i F Mendelssohn causà un gran impacte entre el gran públic Ha refusat de manera expressa els repertoris més convencionals i ha preferit recuperar i donar a conèixer obres oblidades pels grans intèrprets Ha enregistrat la integral dels estudis per a…

Feu la seva primera actuació al desembre del 1987, dirigit pel seu titular Francesc Perales La seva activitat ha estat generalment vinculada també a l’Orquestra de València i ha actuat amb les principals formacions orquestrals de l’Estat espanyol i de l’àmbit internacional, com els Virtuosos de Moscou, l’Orquestra de Cambra d’Holanda, l’Orquestra Barroca de la Comunitat Europea i l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields Ha treballat també amb directors de primera línia, com E García Asensio, A Ros Marbà, J Pons, G Prêtre, M Plasson, N Marriner i Y Menuhin, i ha actuat en diverses ciutats de l’…

Feu estudis musicals a Sant Petersburg i aprengué piano amb una tia seva Després de viatjar per Europa fent de concertista i d’acompanyant, el 1923 s’installà als Estats Units, on fou secretari de S Koussevitzky Fundà i dirigí l’Orquestra de Cambra de Boston 1927-34 i també dirigí altres orquestres d’Amèrica i Europa, molt interessat per la música contemporània Parallelament, dugué una enorme activitat com a musicòleg i professor de música Els seus textos més coneguts són Music since 1900 1937 reed 1994, Lexicon of Musical Invective 1952 i Thesaurus of Scales and Melodic Patterns 1975 Publicà…

S’inicià a l’Escola de Música de Belgrad, i posteriorment fou alumne de W Kerschbaumer a Berlín Amplià la seva formació musical a Praga amb B Karel composició i A Šima piano, i assistí a les classes magistrals de J Suk En acabar els estudis es dedicà a la docència a Belgrad Ha estat membre de l’Acadèmia Sèrbia de les Ciències i les Arts Autor prolífic, la seva música ha passat per diferents estils Després de l’època que s’estigué a Praga, en què usà la tonalitat barrejada amb elements populars, durant el període de postguerra retornà a les bases tonals i a les estructures convencionals, sense…

Es formà musicalment a la seva ciutat natal entre el 1946 i el 1950 i prosseguí els seus estudis al Conservatori de Música de Moscou Membre de l’Estudi Experimental de Música Electrònica de Moscou entre el 1968 i el 1970, les seves recerques en el camp de la música electroacústica són les que li han donat fama en l’àmbit europeu Interessat en un primer moment en la utilització de material melòdic popular, la seva obra evolucionà posteriorment cap al serialisme i els mètodes aleatoris L’experimentació tímbrica, l’ús de mitjans electrònics i les tècniques poc convencionals a l’hora…

Estudià al seminari de la seva ciutat natal i fou ordenat de sacerdot el 1619 Poc després obtingué el títol de doctor en lleis Des del 1614 residí a Roma, on passà la resta de la seva vida Musicalment es formà amb Giovanni Bernardino Nanino L’any 1621 entrà al servei del cardenal Ippolito Aldobrandini com a músic La major part de la seva activitat musical estigué vinculada a aquest cardenal i la seva família També gaudí de la protecció dels papes Urbà VII i Innocenci X, que li atorgaren beneficis eclesiàstics La major part de la seva producció musical és formada per obres vocals, sacres o…

Brecht es consagrà definitivament amb Die Dreigroschenoper 'L’òpera de tres rals', 1928, obra exemplar pel que fa a la conjunció i l’equilibri entre música i text, i en la qual fou decisiu el concurs del compositor Kurt Weill Tot i que Brecht treballà sovint amb altres compositors de renom P Hindemith, H Eisler, P Dessau i G von Einem, és amb Weill que la collaboració fou més reeixida Cal destacar-ne les òperes Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny 'Ascenció i caiguda de la ciutat de Mahagonny', 1929, Happy End 1929 i Der Jasager 'L’escolà d’amén', 1930, la cantata Der Lindberghflug 'El vol…