Resultats de la cerca

Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…

Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i, el 1910, a quinze anys, debutà al Teatre Colón de Buenos Aires amb l’òpera Blanca de Beaulieu de CA Stiattesi, com a membre integrant de la companyia de J Goula Un any després intervingué en l’òpera Carmen , de G Bizet, i interpretà el paper d’Octavian en l’estrena italiana d’ El cavaller de la rosa , de R Strauss, a l’Òpera de Roma El 1912 debutà al Gran Teatre del Liceu amb Samsó i Dalila , de Saint-Saëns, i consolidà definitivament la seva projecció com a mezzosoprano en l’àmbit internacional Intèrpret molt cotitzada per la qualitat…

Deixebla de Conxita Badia, estudià cant al Conservatori Superior de Música del Liceu Des del 1956, any en què debutà amb La favorita , de G Donizetti, fins al 1964, actuà al Gran Teatre del Liceu La seva corda de lírica lleugera li permeté abordar amb èxit el repertori del segle XVIII Destacà especialment en òperes de Mozart i en els papers d’Eurídice d' Orfeo ed Euridice , de CW Gluck, i de Gretel de Hansel i Gretel , d’E Humperdinck Com a liederista, fou la continuadora de l’estil creat per Conxita Badia, i cantà obres d’E Granados, E Toldrà, A Vives, F Mompou, R…

Vida i obra De formació autodidàctica, treballà en el comerç, el periodisme i la ràdio, i fou secretari del president de la Generalitat 1931-34 És autor del recull d’articles El fet del dia 1935, de la narració Tossa 1954, del Poema del pessebre 1948, sobre el qual Pau Casals feu un oratori, i de les biografies Pau Casals 1962, L’extraordinària vida de Pau Casals 1969 i Conxita Badia, una vida d’artista 1975 El seu Poema del Pessebre , premiat als Jocs Florals de l’exili el 1943, fou musicat per Pau Casals en l’oratori El Pessebre , que constituí el vehicle de la seva campanya…

Fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana l’any 1913, i un personatge clau dins aquesta formació com a arranjador, compositor i assessor, a més d’intèrpret de tenora i tible, instruments dels quals havia estat deixeble d’Albert Martí La seva producció sardanista comprèn unes 400 sardanes, entre les quals sobresurten en popularitat Conxita encisera , Escalenca i Els dos promesos Després de la Guerra Civil Espanyola, Pere Mercader fou component de l’orquestra popular Hispania i l’any 1942 s’integrà a La Principal de Llagostera fins que es retirà

Fou alumne de Bonaventura Dini a Barcelona i més tard continuà els seus estudis amb Pau Casals Feu la seva presentació oficial en un concert al Teatre Principal de Barcelona Fou professor de l’Acadèmia Ainaud i un dels impulsors de l’Associació de Música da Camera, que es fundà arran d’una sèrie de concerts que dirigí al Vendrell, Igualada i Manresa l’any 1913 S’encarregà de l’organització i direcció de l’orquestra d’aquesta associació, amb la qual feu concerts amb intèrprets com Enric Granados, Pau Casals, Conxita Badia, Joan Manén, Marià Perelló i Ricard Viñes Una malaltia de…

Fou alumna de Francesc Costa i estudià cant amb Andrea Fornells i Conxita Badia Es presentà en públic per primera vegada el 1929 El 1931 fou guardonada amb el Premi Parramon, i posteriorment, distingida amb un diploma d’honor al Concurs Wieniawsky de Varsòvia Fou una de les solistes que participà en els Concerts Simfònics Populars organitzats des del 1929 per la Banda Municipal de Barcelona, i que dirigia Lamote de Grignon Fou també la primera intèrpret de la Sonata en sol , de J Turina 1940 Membre de l’Orquestra Municipal, hagué de renunciar la seva plaça per a poder continuar…

Estudià piano al Conservatori de Música de Barcelona i poc després inicià estudis de cant amb Concepció Callao, Conxita Badia i més tard amb Jordi Albareda A partir de l’any 1966 entrà en contacte amb l’obra de Bach i interpretà el paper de l’Evangelista a les seves Passions El mateix any actuà a Atenes i Sant Miquel de Cuixà, sota la direcció de Pau Casals, cantant la part de tenor d' El Pessebre A Suïssa i Holanda actuà com a solista en diversos oratoris, com a La Creació de Haydn, i realitzà diverses gravacions Després d’una breu estada a Berlín anà a Ginebra, on intervingué…

Estudià violí a la seva vila natal i després començà la carrera de piano amb els mestres E Granados i D Mas i Serracant Entre el 1922 i el 1932 mantingué una intensa activitat com a concertista, tant en solitari com acompanyant cantants lírics El 1926 inicià el cicle "Els poetes i la música" al Palau de la Música Catalana, al costat de Conxita Badia Collaborà amb l’Orquestra Pau Casals i amb l’Associació de Música de Cambra de Barcelona, fins que, a partir del 1932, abandonà la carrera concertística per dedicar-se exclusivament a la pedagogia Aquell mateix any fundà l’Institut d’…

Estudià a la seva ciutat natal, on el 1921 debutà al Teatre Tívoli cantant La bohème Entre el 1926 i el 1927 es presentà en diverses ciutats italianes com ara Roma, on cantà al Teatro Argentina L’Italiana in Algeri , de G Rossini -al costat de Conxita Supervia-, o Milà, on enregistrà una versió de Rigoletto amb la companyia de la Scala El 1929 estrenà a Madrid Los claveles , de J Serrano Simeón, i La ventera de Alcalá , de P Luna A partir dels anys trenta s’especialitzà en el repertori de sarsuela i opereta, i obtingué grans triomfs arreu de l’Estat espanyol, com per exemple en…