Resultats de la cerca

El 1922 aquesta institució fundà l’ Obra del Cançoner Popular , societat dedicada a la compilació de la música popular dels Països Catalans, i el 1927 creà el Premi de Composició Musical Concepció Rabell A conseqüència de la guerra i de l’exili de Rafael Patxot a Suïssa, el 1939, la fundació deixà d’existir Bibliografia Obra del Cançoner Popular de Catalunya Sansalvador i Cortès, Just Materials, vol III Memòries de missions de recerca, crònica , Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda Romaguera, Barcelona 1929

Militar de carrera, ocupà càrrecs de responsabilitat en l’administració militar Fou un gran apassionat de l’òpera italiana, tema en el qual centrà les seves investigacions La seva obra més important fou Crónica de la ópera italiana en Madrid desde 1738 hasta nuestros días Madrid, 1878, on es detallen totes les òperes representades als teatres de Madrid i els seus intèrprets La riquesa de dades aportades per aquesta obra l’han feta indispensable per a l’estudi del desenvolupament del gènere operístic a Madrid També publicà diversos articles i pamflets de temàtica musical i alguns dedicats a la…

Estudià a la Universitat de Leipzig, ciutat on residí la resta de la seva vida El 1596 fou nomenat organista de l’església de la universitat, institució de la qual arribà a ser director musical El 1625 obtingué el lloc d’organista de l’església de Sant Tomàs, i mantingué els dos càrrecs fins a la seva mort Durant la seva vida professional treballà al costat de músics com Sethus Calvisius o Heinrich Schein Publicà diverses obres que foren molt apreciades pels seus contemporanis Entre la seva producció destaquen diverses colleccions d’himnes i motets de sis a vuit veus, un recull de quodlibet a…

Vida Debutà el 1962 com a actor a la seva ciutat natal El 1964 anà a Barcelona, on compaginà la tra jectòria teatral i cinematogràfica amb la de cantant i rapsode, adscrit a la Nova Cançó A banda de les pròpies lletres, d’esperit contestatari i sarcàstic i, alhora plenes de sensibilitat La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974 Ovidi a l’Olympia , 1975 De manars i garrotades , 1977 Bon vent i barca nova , 1978 4-02-42 , 1980 Per sempre , 1995, fou un destacat intèrpret de poemes d’altres autors, molt especialment de Joan Salvat-Papasseit Salvat-Papasseit…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon d’embocadura aeròfon tipus trompeta Documentat des de la dominació islàmica de la península Ibèrica, es tracta d’una trompeta recta natural de tub, d’un metre i mig de llargada aproximadament Anomenat també nafil moresc , conservà aquest nom àrab a causa de l’ús generalitzat que en feren els moros andalusins per a executar les parts agudes de les fanfares i els tocs militars Fou introduït a Europa pels exèrcits sarraïns i els exèrcits cristians de les croades En un document del 1381 conservat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, Pere IV demana que li…

Iniciat a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1304 fou enviat per Jaume II al rei Robert de Nàpols per tal de fer-li conèixer el repertori joglaresc El 1322 portà al rei Jaume el Sermó de Ramon Muntaner aquest l’elogià com el millor cantor de Catalunya El 1328, encara participà, a Saragossa, en les festes de la coronació d’Alfons el Benigne El seu nom se cita en la Crònica de Ramon Muntaner, testimoni d’aquesta cerimònia Segons el text, després del banquet que seguí la coronació, celebrat al palau de l’Aljafería, els comensals passaren a una sala on s’assegueren al voltant…

El primer número aparegué l’11 de gener de 1863 i, després de 84 setmanes, el darrer aparegué el 7 d’agost de 1864 Tenia la redacció al carrer del Comte de l’Assalt 34, 2n, i la impressió era a càrrec de Narcís Ramírez Dedicada a temes musicals i literaris, constava de vuit pàgines de mida foli, a dues columnes Publicava notícies i efemèrides musicals, informacions dels cors claverians i els concerts de la Societat Coral Euterpe a més, incloïa una crònica musical sobre el món de l’òpera i una secció dedicada a la literatura, amb fragments d’obres teatrals i proses diverses,…

L’expressió ha estat aplicada amb significats diversos En sentit més estricte, fa referència al període de la història de la música europea comprès entre 1740/50 i 1820/30, sobretot amb compositors com F J Haydn, WA Mozart o L van Beethoven En un sentit més colloquial, la música clàssica s’oposa a altres corrents, com ara el jazz , el pop, el rock o la música popular categorització de la música L’expressió, a més, s’usa per a referir-se a una tendència estètica, present al llarg de la història no solament en la cultura europea, que identifica la bellesa artística amb el compliment d’unes…

Fill de l’editor Andreu Vidal i Roger Barcelona, aprox 1804 – 1889, inicià els estudis musicals amb Joan Sariols i tingué B Boisselot com a mestre de piano Posteriorment, ingressà al Conservatori del Liceu, on més tard exercí també la docència i estrenà una Simfonia per a gran orquestra Amplià estudis a París i, segons algunes fonts, a Berlín Compongué obres líriques, com Rosa y Felisa 1867, el sainet El barbero de mi calle 1898, l’òpera còmica El estudiante endiablado 1895, el vodevil La mujer de papá i l’opereta El Húsar 1892 També feu arranjaments i adaptacions de música d’altri, com la…

Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer, i germana de la violinista Josefina Salvador , rebé les seves primeres lliçons de piano de la seva tia, quan tenia sis anys Continuà la seva formació al Conservatori de Castelló i acabà la carrera a divuit anys al Conservatori de València En ambdós centres tingué com a mestre d’harmonia, composició i orquestració Vicent Asencio , amb qui es casà el 1943 Pianista reconeguda, fou professora de solfeig i teoria de la música al Conservatori de València 1974-89 Excellí especialment com a compositora, amb una obra abundant en la qual destaquen les…