Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
Dionís
Música
Divinitat grega d’origen frigi o traci el culte a la qual s’introduí a Grècia entre els segles IX i VIII aC.
La seva llegenda és complexa perquè pren elements de Grècia però també de regions veïnes, com ara l’Àsia Menor És fill de Zeus i de Sèmele, fet que el situa dins de la segona generació dels déus de l’Olimp, igual que Àrtemis, Apollo, Hermes i altres Se’l coneix com el déu que nasqué dues vegades Segons la llegenda, Sèmele morí quan l’estava esperant i llavors Zeus agafà l’infant del ventre de la seva mare i se’l cosí a la cuixa A l’època clàssica fou el déu del vi i de la vinya, i era honorat amb celebracions tumultuoses i orgiàstiques, les anomenades festes Dionísies, que foren l’origen del…
música religiosa
Música
Música escrita o utilitzada per al culte religiós o que és sentida pel seu compositor o els oients com a portadora de l’expressió de sentiments de tipus religiós.
És un fet d’acceptació general que la música ha acompanyat el gènere humà des d’un primer moment i que ha tingut un paper de la màxima importància en les seves activitats, tant laborals com lúdiques o militars Ha passat el mateix pel que fa al ritual de tipus màgic o religiós El potencial de la música a l’hora de predisposar per al joc, l’amor, la guerra o la pregària ha estat reconegut des de sempre La capacitat hipnòtica d’un ritme repetitiu o d’una melodia bonica, el so exaltant de determinats grups instrumentals, l’estat de comunió amb els altres en el cant collectiu són experiències…
Isis
Música
Divinitat egípcia.
Germana i esposa d’Osiris, ressuscità el seu espòs, que havia estat assassinat, i en tingué un fill, Horus El seu culte arribà a Grècia durant el període hellenístic, a Itàlia cap al segle I aC, i també al centre i el nord d’Europa Fou Luci Apuleu, al segle I dC, qui parlà del paper de la música en el culte a Isis Aquest pensador llatí descriu un cor cantant himnes acompanyat de la tíbia, la siringa i altres aeròfons Algunes restes arqueològiques testimonien la presència de címbals, tambors i fins i tot trompetes en el culte a Isis a Roma Les fonts literàries també parlen del sistre sistrum…
música litúrgica
Música
Música composta per al culte públic ofert a Déu reglat per les diferents esglésies.
Segons les distintes confessions, la litúrgia pren formes diverses i, per tant, també la música composta per a cantar els seus textos o per a acompanyar-la En el catolicisme la litúrgia comprèn principalment la missa i l’ofici diví Si bé la part majoritària de la música litúrgica és composta per misses, algunes parts de l’ofici també han estat sovint musicades el magníficat, per exemple
csárdás
Música
Dansa hongaresa d’origen culte, encara que d’aspecte totalment popular, de tempo ràpid i compàs binari.
Fou creada al voltant del 1840 per coreògrafs de l’època tot imitant les palotas , dansa hongaresa del segle XVIII molt habitual entre l’alta societat També utilitza elements, tant coreogràfics com musicals, dels verbunkos Les més antigues conegudes són de M Rózsavölgyi, tot i que assoliren molta més popularitat les usades per F Liszt en les seves Rapsòdies hongareses , com també les de Vittorio Monti
diafonia
Música
Terme culte usat entre els segles IX i XII per a designar la polifonia a dues veus.
A partir del segle XIII aquest terme d’origen grec caigué en desús, tot i que fins al final de l’Edat Mitjana podia funcionar com a sinònim de discant, probable traducció llatina del terme grec, o de contrapunctus , és a dir, de polifonia en general De fet, Jehan des Murs ~1320 encara anomenà diafonia basilica en grec basis , ’base', ’fonament' l' organum duplum , que es caracteritzà pel seu tenor amb valors llargament mantinguts
Jacint Boada i Casanoves
Música
Mestre de capella, organista i compositor català.
Entrà a l’Escolania de Montserrat, on tingué com a mestres els pares Anselm Viola i Narcís Casanoves 1780-86 Ingressà al monestir el 1790, i fou mestre de l’escolania abans i després de la guerra del Francès, que el 1811 assolà Montserrat El 1818, en retornar l’activitat a l’escola nia, compongué peces tant per al culte com per a l’estudi dels nois, segons els escassos i precaris mitjans al seu abast L’any 1822, durant el Trienni Liberal, monjos i escolans hagueren d’abandonar altra volta el monestir, on s’installaren novament el 1824 A causa de l’exclaustració de Mendizábal 1835…
Escolania de Montserrat
Actuació de l’Escolania de Montserrat
© AVUI
Música
Institució musical de nois (dels 10 als 14 anys d’edat) dedicats al cant del culte, a Montserrat.
En l’actualitat està composta per una cinquantena de nois procedents de tot Catalunya, que, juntament amb els estudis musicals, cursen els estudis de primària i secundària Inicialment els nois residien al monestir, fins que, amb l’objectiu de facilitar l’accés de nous alumnes, el 2005 l’Escolania posà fi al règim d’internat obligatori per als escolans Si bé l’ensenyament se centra de manera especial en el cant, l’Escolania fa funcions també de conservatori elemental o d’escola musical reconeguda, amb classes per a diferents instruments i ensenyament teòric i harmonia En aquest camp cal fer…
,
himne
Música
En l’antiguitat grecoromana, poema en honor dels déus o dels herois, cantat normalment en els actes de culte.
Els himnes més antics es troben en la Ilíada En l’època alexandrina n’apareixen també en les tragèdies Els més famosos, des de l’antigor, eren els himnes partenis, cantats per cors de noies en honor de divinitats femenines, els himnes dèlfics en honor d’Apollo i, posteriorment, els himnes òrfics en honor d’Orfeu Si bé se’n desconeix la música, se sap que el vers més emprat en la seva composició era l’hexàmetre
Concili de Trento
Música
Concili general o ecumènic de l’Església Catòlica convocat pel papa Pau III, el 1545, amb la finalitat principal de frenar l’avenç de la Reforma protestant a Europa.
Les sessions, que es desenvoluparen a la ciutat italiana de Trento, es perllongaren fins el 1563, ja sota el papat de Pius IV A part de tractar d’aspectes relatius a la redefinició doctrinal del catolicisme i d’altres de legislació eclesiàstica, es promogué una sèrie de disposicions que afectaven la reordenació de tots els aspectes que concernien el culte de l’Església, inclosa la música Les disposicions aprovades a Trento marcaren un nou punt d’inflexió en el desenvolupament històric de l’Església Catòlica, la Contrareforma
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina