Resultats de la cerca

Estudià amb G Helsted al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Leizpig, on fou alumne deK Straube orgue i P Gaener teoria i composició De retorn a Dinamarca, fou organista de l’Annakirke 1929-68, tasca que compaginà amb la de crític musical President de la secció danesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània 1942-56, compongué música orquestral, de cambra, per a instrument sol, peces corals i cançons Cal destacar la música…

Estudià composició al Conservatori de Varsòvia, ciutat on també rebé lliçons particulars deK Szymanowski Del 1926 al 1928 fou alumne d’A Roussel a París En el període d’entreguerres organitzà l’Associació de Joves Músics Polonesos a la capital francesa Fou director del Conservatori de Torun 1938-39, president de la Unió de Compositors Polonesos 1945-49 i professor als conservatoris de Varsòvia 1946-51 i 1954-73 i Breslau 1951-54 Entre els seus alumnes hi hagué T Baird, W Kotonski i W…

És cantat en totes les litúrgies orientals entre els ritus inicials de la missa i també al final de les hores principals de l’ofici diví en la tradició siríaca és anomenat "segell de l’ofici" Originàriament era un cant responsorial, cantat en processons i a l’inici de la missa per això en la litúrgia bizantina és cantat tres vegades i alternat amb el Gloria Patri El trisagi, en eslau, ha estat objecte de moltes composicions musicals PI Cajkovskij, S Rakhmaninov, etc També apareix, per exemple, en el Requiem …

Deixeble deK Jeppesen, amb qui aprengué harmonia i contrapunt, del 1921 al 1922 estudià a Viena amb Joseph Marx, gràcies al qual entrà en contacte amb el cercle d’amistats que envoltava Arnold Schönberg Ben aviat s’involucrà en un llenguatge musical proper al de Carl Nielsen Les Quatre simfonies i les òperes Kejserens nye klæder 'El vestit nou de l’emperador’ 1928 i Kilderejen 'El camí de la font’ 1942 es consideren les seves obres més representatives Professor i director del Conservatori de Copenhaguen 1954, els…

Deixeble deK Jeppesen al Conservatori de Copenhaguen 1943-46, més tard es traslladà a París, on estudià amb N Boulanger i O Messiaen De retorn a Copenhaguen treballà com a crític musical Si bé les seves primeres obres es mostren fortament influïdes per C Nielsen i B Bartók -influències que dissolgué en un llenguatge serialista-, a la dècada dels seixanta la seva música reflectí les seves recerques en el camp de l’etnomusicologia Estudià la música grega i del golf Pèrsic, i impartí classes d’etnomusicologia a les universitats…

Estudià a Madrid amb Miguel Barrosa i amplià la seva formació a Itàlia amb Carlo Tagliabue Es consagrà el 1961 com a Scarpia en unes memorables funcions de Tosca al Teatro Colón de Buenos Aires Posteriorment, es presentà amb èxit als principals teatres de l’Estat espanyol, com la Zarzuela de Madrid o el Liceu de Barcelona Estrenà obres de F Escudero Zigor , 1968, Ò Esplà El pirata cautivo , 1974 i Manuel Moreno Buendía Fuenteovejuna , 1981, a més deK Penderecki i F Mannino Després d’un…

Amb la d’Horaci i Virgili, la seva obra és la culminació de la lírica llatina Destaquen les Heroides , l' Ars Amatoria i, sobretot, les recreacions mitològiques de les Metamorfosis Es desconeix si l’obra d’Ovidi fou concebuda per a ser cantada o interpretada amb acompanyament musical En canvi, des del segle XVI l’obra ovidiana ha fornit material per a un gran nombre de compositors i llibretistes Arguments i també personatges com els de Dafnis i Cloe, Dido i Enees, Ariadna, Apollo i Jacint, Orfeu i Eurídice, Narcís, Hèrcules i Pigmalió han…

Inicià els estudis de cant a tretze anys amb V Karst i el 1923 debutà a la seva ciutat natal en un concert El 1937 es presentà al Metropolitan de Nova York, on dos anys més tard interpretà el paper de Siglinde La valquíria Declarada la successora deK Flagstad, amb qui actuà el 1951, a partir del 1941 fou la cantant wagneriana més notable als Estats Units, amb interpretacions de referència de les principals heroïnes de les òperes de Wagner El 1953 deixà de cantar…

Estudià piano a Estocolm i direcció d’orquestra a París, Londres i Dresden, ciutat aquesta darrera en què fou alumne deK Böhm El 1940 debutà a Estocolm, i tres anys després fou nomenat director de la Societat de Concerts Entre el 1953 i el 1960 dirigí l’Òpera Reial de la capital sueca De seguida compaginà les seves actuacions amb la docència, principalment a Salzburg i Estocolm Del 1963 al 1973 fou director titular de l’Orquestra Simfònica de Detroit i des del 1973 dirigí al Metropolitan…

Estudià orgue al Conservatori de Varsòvia amb M Surzynski, i després passà al Conservatori de Kíev De nou a Varsòvia, fou alumne de R Statkovski i, més tard, deK Szymanowski Durant dues etapes, separades per la Segona Guerra Mundial, impartí classes de composició i orgue a Katowice 1929-39 i 1954-67 i exercí d’organista Un dels seus trets estilístics és l’ús de formes preclàssiques, com en Toccata 1938, Sinfonietta 1946, Concerto grosso 1954 o les primeres simfonies en compongué cinc entre…