Resultats de la cerca

Estudià cant a Barcelona amb el mestre Blanch i posteriorment viatjà a Itàlia, on actuà ben aviat Especialitzat en un primer moment en papers còmics, poc després interpretà personatges dramàtics com el de Hunding La valquíria , que representà a Nàpols el 1926 Entre el 1930 i el 1932 actuà a la Scala de Milà i al principi dels anys trenta també freqüentà els teatres americans, especialment el Teatro Colón de Buenos Aires Amic de J Palet i d’A Pertile, sovint cantà al seu costat Durant el seu declivi actuà amb èxit en papers secundaris al Gran Teatre del Liceu, i el 1957 participà…

Inicià els estudis musicals a la capital catalana, on fou deixeble de J Sabater i C Callao El 1942 debutà com a Sharpless de Madama Butterfly al Gran Teatre del Liceu, al costat de M Capsir i P Civil Després d’interpretar Il trovatore amb G Lauri-Volpi al mateix teatre, actuà amb diverses companyies a Portugal, el Marroc i Egipte A partir del 1949 es dedicà especialment a la sarsuela amb la companyia de T Ros, gènere que li aportà èxit arreu de l’Estat espanyol Formà la seva pròpia companyia, coneguda com a Associació Lírica Joan Gual, amb la qual recorregué gran part de Catalunya El 1965,…

Estudià a Ginebra i, decidit a dedicar-se a la composició, al principi dels anys seixanta amplià la seva formació acudint als cursos de K Stockhausen, P Boulez i H Pousseur a Darmstadt i Basilea S’inicià en la direcció animat per I Markevitch, i fou assistent de P Boulez i director, convidat per H von Karajan, de l’Orquestra Filharmònica de Berlín Ben aviat arribà a ser un dels directors més destacats de la seva generació, tot i que mai no ha abandonat la seva dedicació a la composició Al mes d’abril del 2001 fou processat, i després absolt, pel Tribunal Correccional de Grenoble acusat de ser…

Pràcticament autodidacte, debutà a la banda de Kid Ory 1911-18 El 1920 deixà Nova Orleans per entrar a la Creole Jazz Band de King Oliver a Chicago i participà en les millors gravacions del grup Després tocà a diverses formacions i dirigí la seva pròpia banda al local Kelly’s Stables 1924-30 Durant aquest període dugué a terme força enregistraments, tant sota el seu nom com collaborant amb altres músics Destaquen els que feu amb els grups Hot Five i Hot Seven de Louis Armstrong Fou el clarinetista líder i el representant més pur de l’estil Nova Orleans Els anys trenta, amb el declivi…

El 1804 feu el seu debut a Bolonya com a tenor, amb Caccia di Enrico IV de Generali Després d’una greu malaltia que l’obligà a interrompre la seva carrera, tornà a cantar el 1811, però amb el registre de baix, i debutà per segona vegada amb La cambiale di matrimonio de Rossini, a Pàdua A partir de llavors fou conegut pel seu repertori rossinià i arribà a estrenar vuit òperes d’aquest compositor Stendhal digué d’ell que "tenia la veu més bonica d’Itàlia, la veu més forta i la més accentuada" El seu debut parisenc el feu el 18 de setembre de 1821 al Teatre Italien, amb La gazza ladra A Milà…

Des d’un punt de vista tècnic, hom prescindeix de les regles harmòniques i dels esquemes tradicionals El timbre, sovint deformat per aconseguir una major expressivitat, passa a primer pla, i hom adopta sovint la polirítmia i l’atonalitat La improvisació no presenta limitacions de cap mena, i hom introdueix sovint elements de cultures musicals no occidentals Té els seus precedents en la música de Charles Mingus, Eric Dolphy i John Coltrane, i els seus representants més destacats són Cecil Taylor, Ornette Coleman, Albert Ayler, les orquestres de Sun Ra i C Bley, l’Art Ensemble of Chicago i…

Fou el cantant melòdic que més s’acostà al jazz Rebé la influència de les big-band , el pianista de jazz Art Tatum —de qui tragué el fraseig— i també de Mildred Bailey, Billie Holiday i Frank Sinatra Popularitzà temes com Because of You , Rags to Riches ,  Cold, Cold Heart ,  Blue Velvet i I Left My Heart In San Francisco A més de balades pop, cantà amb mestres del jazz com Count Basie, Ralph Burns i Stan Getz Entrà en declivi els anys setanta, però a partir del disc The Art of Excellence 1986 recuperà novament l’èxit Al llarg de la seva carrera fou guardonat amb una vintena de…

Vida Estudià al Conservatori de Madrid, gràcies a una beca Si bé inicialment realitzà estudis de violí, el canvi de veu el feu decidir pel cant Actuà, en petits papers, al Liceu i al Teatro Real de Madrid i el 1916 interpretà el paper de Cavaradossi Tosca al Teatre Espanyol de Barcelona Un any després debutà al Colón de Buenos Aires al costat d’Enrico Caruso Entre el 1924 i el 1932 fou una figura assídua de la Civic Opera de Chicago, on sempre fou molt apreciat El 1926 hi cantà l’estrena americana de La cena delle beffe d’U Giordano El repertori que interpretà en aquella ciutat incloïa els…

El concepte deu el seu nom al tractat del mateix nom de Philippe de Vitry, que, pels seus avenços en la tècnica de la notació musical, suposà un revulsiu per a la concepció musical del començament del segle XIV En general es qualifica amb aquesta denominació totes les novetats musicals que es produïren, especialment a França, durant el segle XIV A més d’un evident progrés en l’art de la notació, l' ars nova comportà un salt endavant en la tècnica de composició del motet que permeté, per primer cop i gràcies a la tècnica d’unificació de la isorítmia, planificar i edificar grans estructures…

S’originà a Nàpols vers el 1530, a partir del declivi de la frottola , amb la qual mantingué en comú l’esquema poètic de l' strambotto , segons el tipus anomenat ottava toscana amb tornada al final de cada vers ABt ABt ABt CCt Es desenvolupà parallelament al madrigal, el caràcter seriós i complex del qual sovint satiritzava Les primeres villanelle foren escrites a tres veus, caracteritzades per una textura homofònica i l’ús de quintes paralleles entre les veus extremes Cap a mitjan segle XVI el gènere traspassà les fronteres napolitanes, i esdevingué molt popular a Venècia Amb A…