Resultats de la cerca

El títol original, en alemany, és Lieder ohne Worte L’origen d’aquesta denominació es pot trobar en el caràcter marcadament melòdic de les obres, proper a la tessitura i l’estil que el mateix compositor emprà a les seves cançons La seva estructura és lliure

El terme referit a una entitat coral aparegué per primer cop el 1830 amb l’Orphéon de Paris, i es perpetuà en les entitats que seguiren el seu model La fórmula del liedertafel , però, fou anterior, ja que el de Berlín fou fundat el 1808 per Carl Friedrich Zelter 1758-1832 Foren els orfeons francesos els que definiren i imposaren el model de cant coral civil que s’estengué per Europa -a l’àrea germànica amb el männerchor , perquè el liedertafel practica el cant a cappella però en una formació de nombre reduït i té un caràcter més burgès que popular- El cant coral orfeònic d’arrel francesa és…

El concepte deu el seu nom al tractat del mateix nom de Philippe de Vitry, que, pels seus avenços en la tècnica de la notació musical, suposà un revulsiu per a la concepció musical del començament del segle XIV En general es qualifica amb aquesta denominació totes les novetats musicals que es produïren, especialment a França, durant el segle XIV A més d’un evident progrés en l’art de la notació, l' ars nova comportà un salt endavant en la tècnica de composició del motet que permeté, per primer cop i gràcies a la tècnica d’unificació de la isorítmia, planificar i edificar grans…

La denominació ’soprano’ aparegué al segle XVII i coexistí, fins a imposar-se com a denominació preferent a partir del segle XVIII, amb termes que també indicaven la veu més aguda, com el català tible o tiple, el castellà tiple , l’anglès treble tots tres derivats de l’antic triplum o el francès dessus Abans del segle XVII, la veu més aguda es denominà, segons les èpoques, triplum , quadruplum , discantus , cantus o superius Des d’aquest segle, la soprano és la part més important des del punt de vista melòdic

Per extensió, pren aquesta denominació cadascuna de les peces interpretades en aquestes condicions Als països anglosaxons s’usa el terme francès equivalent encore En una partitura, serveix també per a indicar la repetició d’un passatge

Es distingeix d’una simple missa cantada pel fet d’ésser especialment elaborada i ambiciosa en les seves proporcions El cas més conegut d’ús d’aquesta denominació és la Missa Solemnis , opus 123, de L van Beethoven

L’any 1949 la revista "Billboard", que presentava les llistes de les vendes discogràfiques, substituí la segregacionista denominació race records pel terme rhythm’n’blues per a referir-se a la música feta per afroamericans i destinada a ser distribuïda a les comunitats negres Les diverses formes que s’hi agruparen tenien com a trets comuns el caràcter ballable, el repertori amb composicions basades en el blues , el ritme molt marcat i evolucionat del bugui-bugui i l’extraversió i expressivitat de les interpretacions vocals i instrumentals Representant estils molt diversos,…

Jubilee , veu anglesa per jubileu, feia referència a la llavors recent emancipació dels esclaus El primer cor professional que cantava jubilee  fou format el 1871 per estudiants de la Fisk University de Tennessee amb el nom de Fisk Jubilee Singers A redós de la gran reputació que l’esmentada formació assolí, es crearen altres cors que adoptaren la denominació comuna de Jubilee Singers

Cronològicament, i segons les diverses tradicions musicals, el terme partita mostra una evolució i un abast en certa manera canviants Així, al final del segle XVI i durant tot el XVII, designava una variació o conjunt de variacions basades en una melodia tradicional de dansa romanesca , passamezzo , gallarda, etc Se’n troben exemples en l’obra de G Frescobaldi, G Strozzi i A Scarlatti, entre d’altres Al final del segle XVII aquesta mateixa accepció del terme continuà essent aplicable a les partites o variacions corals de D Buxtehude, J Pachelbel, G Böhm o JS Bach En acabar aquest període, i…

Tot i que actualment aquesta denominació s’aplica sobretot als instruments de la família del violins violí, viola, etc, són instruments d’arc els de la família de les violes i molts altres d’antics rabec, trompa marina, etc o ètnics sarangi, rabab , etc Entre el conjunt de tècniques emprades per a tocar aquesta mena d’instruments cal destacar especialment aquelles associades a l’ús de l’arc