Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Miquel Villalba
Música
Mestre aragonès de l’Escolania de Montserrat.
Després de l’etapa de formació en aquesta institució, al novembre del 1595 ingressà com a monjo al monestir Exercí de predicador i de lector al cenobi dependent de San Millán de la Cogolla Rioja A Montserrat fou lector de casos , vicari de la muntanya, mestre dels escolans, prior d’Olesa, mestre de novicis i confessor Contemporani de Joan Marc, Villalba compartí la direcció de l’Escolania amb Miquel Baretja Foren els dos primers monjos que exerciren aquest ofici, que fins llavors havia estat a càrrec d’un prevere, no monjo, del santuari Si n’hi hagué, la seva producció musical no…
Bonaventura Frigola i Fanjula
Música
Compositor, pedagog i mestre de capella català.
Cosí del també compositor Bonaventura Frigola i Frigola, es formà musicalment amb JJ Lleys Deixà Castelló quan tenia vint-i-quatre anys per a establir-se a Banyoles, on dirigí una escola de música que funcionava en un convent desamortitzat dependent de l’ajuntament i on exercí una prolongada tasca pedagògica El 1873 abandonà el lloc i vers el 1875 s’installà a Santa Coloma de Farners Allí dirigí la capella de música de la parròquia, que intentà reestructurar D’aquella època és l’arranjament d’un Miserere anònim, al qual canvià la instrumentació i afegí veus Fou una peça que…
Josep Palet i Bartomeu
Música
Tenor.
De jove treballà com a dependent en diversos comerços de la seva ciutat natal, però aviat es traslladà a Barcelona, on es formà al costat de Joan Goula Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1900 amb La favorita , de Donizetti, i poc després es presentà al Teatro Real de Madrid amb Lohengrin El 1905 fou Radamés, d’ Aïda , al Caire i dos anys més tard actuà al Teatro La Fenice de Venècia El 1923 feu una llarga gira arreu del continent americà i al Gran Teatre del Liceu estrenà Marianela , de Jaume Pahissa Abans de la Guerra Civil Espanyola es traslladà a Milà, on inicià la seva…
,
Dante Grela
Música
Compositor argentí.
Format musicalment a la seva ciutat natal, parallelament a la carrera de compositor ha exercit de crític musical Les seves obres han rebut diversos premis i han estat interpretades en diferents països de l’Amèrica Llatina, com també als Estats Units, el Canadà i Europa El seu catàleg inclou música per a instruments solistes, de cambra, per a orquestra i també electroacústica Ha estat professor de composició i director de l’Estudio de Música Electrónica, dependent de l’Escuela de Música de la Universidad Nacional a Rosario, on també ha estat cap del departament de composició El 1978, gràcies…
Luigi Maria Baldassare Gatti
Música
Compositor italià.
Es formà a Màntua, on fou tenor i organista a l’església de Santa Bàrbara i on estrenà la primera de les seves òperes, Alessandro nell’Indie , el 1768 També en aquesta ciutat compongué la cantata Virgilio e Manto 1769 per a la inauguració del Teatro Scientifico, dependent de la Reale Accademia, i, més tard, arribà a ser segon director de l’orquestra d’aquest teatre, on estrenà diverses obres, com ara l’oratori La madre dei Maccabei 1775 El 1783 fou contractat com a mestre de capella de la catedral i de la cort de Salzburg Tot i que el càrrec li fou disputat per Leopold Mozart,…
Orquestra Simfònica de Tenerife
Música
Orquestra creada el 1935 amb el nom d’Orquesta de Cámara de Canarias, dependent del Conservatori de Música de Tenerife.
El 1970, moment en què adoptà la denominació Orquestra Simfònica de Tenerife, passà a dependre de l’Ajuntament de Santa Cruz i del Patronat de l’Orquestra Simfònica de Tenerife i Banda de Música El 1981 se’n feu càrrec el Cabildo Insular de Tenerife mitjançant la creació del Patronat Insular de Música El primer director fou Santiago Sabina, que hi estigué al capdavant entre el 1935 i el 1966 El succeïren A León Villaverde 1966-69 i A Alfonso 1969-85 Amb l’arribada d’E Colomer 1985-86 i Víctor Pablo Pérez, director titular i artístic des del 1986, la Simfònica de Tenerife experimentà una…
Ramon Muntaner i Torruella

Ramon Muntaner (2018)
© SGAE
Música
Autor i intèrpret de cançons.
Estudià solfeig, piano i guitarra i cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona A partir del 1968 s’inicià en el teatre independent i començà d’escriure cançons i cantar-les Des del 1974 enregistrà diversos discs que el convertiren en la veu poètica de la Nova Cançó, el primer dels quals fou Cançó de carrer 1975, amb poesies de Salvat-Papasseit, Pere Quart, Miquel de Palol, Fèlix Cucurull, Palau i Fabre i Miquel Desclot El seguiren Presagi 1976, amb poemes de Miquel Martí i Pol, Veus de lluna i celobert 1979, amb textos de Joan Ollé, Balades i cançons 1980, amb poemes de…
,
mestre de cant
Música
Càrrec creat a la Baixa Edat Mitjana, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors, els quals s’allotjaven sovint en la mateixa casa del mestre.
Era proveït per contracte i retribuït En algunes seus, aviat s’hi afegí la direcció de la capella de la catedral com en el cas de J Brudieu, unint així a les seves funcions les del mestre de capella A Barcelona, unes ordinacions dels consellers fetes el 1477 a petició del capítol de la seu disposaven que el mestre de cant tingués cura de les escoles majors oficials, i també de la provisió de mestres i lectors, funcions que en altres ciutats a Ciutat de Mallorca almenys el 1545 eren exercides pel mestre d’escoles El càrrec perdurà fins a mitjan segle XIX
Departament de Musicologia del CSIC
Música
Entitat, amb seu a la Institució Milà i Fontanals i dependent del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), creada l’any 1943 a partir de l’antic Instituto Español de Musicología (IEM), que es formà seguint la idea del prestigiós musicòleg Higini Anglès d’impulsar oficialment els estudis i la investigació musicològica a Espanya.
Té com a funcions principals inventariar la música històrica conservada a Espanya i editar-ne els catàlegs corresponents i prosseguir l’edició de "Monumentos de la Música Española", iniciada per l’Instituto Diego Velázquez També s’encarrega de la publicació de monografies sobre aspectes històrics d’aquest art, d’una biblioteca musical especialitzada, d’un arxiu de fotografies i documents i d’una secció de folklore espanyol, que recull i edita la cançó popular de les diferents regions A més, també organitza cursos i conferències sobre musicologia En l’esmentat Instituto, H Anglès canalitzà i…
música de Turquia
Música
Música desenvolupada a Turquia.
Inclou la península d’Anatòlia, o Àsia Menor, una gran part d’Armènia, una petita porció de Mesopotàmia i una part de la Tràcia Música culta de tradició europea Els intercanvis musicals entre Turquia i Occident existien des del segle XVI, però no adquiriren rellevància fins al segle XIX El 1826, G Donizetti, germà de l’operista, fou cridat pel soldà d’Istanbul per a instaurar l’ensenyament de la música occidental a l’imperi Otomà No fou fins el 1917 que es fundà el primer conservatori a Istanbul, gràcies a Cemal Resit Rey i Zeki Üngör Des del principi, el centre fou concebut com un lloc de…