Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Ferdinando Liuzzi
Música
Musicòleg i compositor italià.
Estudià piano i composició a Bolonya amb GA Fano, i també literatura i filosofia a la universitat de la ciutat Prosseguí la seva formació a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, amb S Falchi, i a Munic, amb M Reger, F Mottl i el filòsof T Lipps Finalment, el 1908 es diplomà en composició a Parma, on del 1910 al 1917 ocupà la càtedra d’harmonia i contrapunt al conservatori Director d’orquestra assistent de V Landini i de T Serafin, posteriorment fou professor a Florència i a Roma fins que el 1939, a causa de la promulgació de la llei racial, es traslladà a Bèlgica La seva tasca musicològica,…
contrapunt invertible
Música
Contrapunt compost per diferents trams melòdics que poden intercanviar la seva posició (veu superior/veu inferior, veu inferior/veu superior) i alhora combinar-se satisfactòriament (ex.1).
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises En general no es parla de contrapunt invertible quan aquest intercanvi de posicions no afecta la veu del baix Si la inversió té lloc desplaçant una 8a un dels trams, aleshores es parla de contrapunt invertible a l’8a ex 1 si es produeix per desplaçament d’una 15a, es parla de contrapunt invertible a la 15a La inversió a l’8a o a la 15a suposa la inversió dels intervals per exemple, en el cas del contrapunt a l’8a, l’8a passa a ser un uníson, la 7a una 2a, etc La 5a és l’únic interval consonant que pot esdevenir dissonant en transformar-se en…
grupetto
Música
Ornament de tres o quatre notes en el qual intervenen, per graus conjunts, la nota principal i les notes auxiliars superior i inferior.
La manera més usual de trobar-lo és seguint la successió auxiliar superior-nota principal-auxiliar inferior, o bé en la forma de grupetto invertit auxiliar inferior-nota principal-auxiliar superior Els grupetti també es classifiquen en anteriors, quan s’interpreten abans de la nota principal, i posteriors, si ho fan després En el cas dels grupetti anteriors, el més freqüent és que comencin amb l’auxiliar corresponent en posició mètrica forta A partir dels compositors romàntics els grupetti anteriors s’interpreten abans de la posició mètrica forta, en la qual es troba la nota principal Els…
harmònica

Harmònica
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent que consisteix en una caixa de forma rectangular i dimensions reduïdes, dividida en canals arrenglerats cadascun dels quals conté dues llengüetes metàl·liques.
L’intèrpret obté els diferents sons bufant o aspirant en una cambra sonora o altra, tot desplaçant lateralment l’instrument En la classificació Horbonstel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta El nom d’harmònica deriva de la facilitat que posseeix l’instrument per a tocar acords, en bufar o xuclar en diversos canals alhora Per a obtenir sons aïllats, la tècnica consisteix a tapar els canals no desitjats amb la llengua L’instrument data del segle XIX i la seva invenció és atribuïda a Christian Friedrich Luwdig Buschmann 1805-1864, que construí un primer model…
Teatre Principal de València
Teatre
Teatre de València, situat al carrer Barques, que té el seu origen en un privilegi del lloctinent comte d’Aitona concedit a l’hospital de la ciutat (1582) pel qual rebia el monopoli de les representacions teatrals a benefici de la institució.
Anomenat Casa de l’Olivera 1618, de tipus italià, fou ampliat el 1715, però hagué de tancar a mitjan segle XVIII per la prohibició que obtingué l’arquebisbe Mayoral de fer representacions teatrals al Regne de València Un cop derogada, el 1771, l’hospital de la ciutat projectà la construcció d’un nou edifici, amb plànols de l’italià Filippo Fontana, com a mitjà d’obtenir recursos, però les obres no foren iniciades fins el 1808 —ja a l’indret actual— Suspeses tot seguit a causa de la guerra del Francès, foren represes el 1831, sota la direcció de J Marzo, simplificant el projecte més ambiciós…
,
sordina
Sordina de trompeta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Dispositiu que té per funció principal disminuir la intensitat sonora dels sons emesos per un instrument.
La majoria d’aquests dispositius n’afecten també l’espectre tímbric, la qual cosa produeix com a resultat sonoritats especials, sovint misterioses o llunyanes Per a obtenir aquests efectes, les sordines poden actuar directament sobre el generador, com passa en molts instruments de corda -especialment amb teclat-, on s’apropen feltres contra les cordes, generalment accionats des d’un pedal o un registre, que n’amorteixen la vibració en alguns pianos els feltres s’interposen entre la corda i els martells En els instruments aeròfons, en canvi, les sordines no actuen directament sobre el…
Pere Tàpias

Pere Tàpias
© MPG
Música
Pseudònim de Joan Collell i Xirau, autor i intèrpret de cançons, gastrònom i comunicador.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat entre les dècades dels anys setanta i vuitanta, feina que compaginà amb la composició i la interpretació de les seves cançons amb recitals per tot Catalunya Aconseguí un gran èxit gràcies als seus textos humorístics, desenfadats i irònics, acompanyats d’una imatge planera El 1968 enregistrà el primer single La tia Maria/El progressista , al qual seguiren, en el mateix format, Decididament 1969, La cançó de les trompetes/Mariano oh Mariano 1969, Moreno de la fe/ Pep, Pepita, petitona Marieta 1971, Una dolça…
,
música de Mònaco
Música
Música desenvolupada a la ciutat de Mònaco.
És format per tres nuclis urbans Mònaco, Montecarlo i La Condamine Les primeres notícies sobre activitat musical tenen relació amb Benet XIII 1394-1417, el papa d’Avinyó, que hi residí durant un temps amb la seva cort i que protegí compositors i instrumentistes Ja al segle XVI, se sap l’existència de diversos organistes i mestres de capella, com Giacomo Vignale o Pietro San Giorgio, noms que revelen els estrets contactes que el principat mantenia amb Itàlia Fins i tot es té notícia de l’activitat d’algun orguener italià a Mònaco, com és el cas del genovès Giovanni Oltrachino, autor de l’orgue…
obertura
Música
Peça musical que, com el seu nom indica, serveix d’introducció a una obra de dimensions més grans, generalment de caràcter dramàtic (òpera, oratori).
També pot servir, però, com a preludi d’altres tipus d’obra suite , simfonia, i fins i tot pot haver estat composta per a ser interpretada individualment Al principi del segle XVII, la tradició de començar les representacions que s’oferien a la cort amb una fanfara de trompetes començà a ser substituïda per introduccions amb diverses parts, anomenades simfonies Les obertures venecianes d’aquesta època 1670, aproximadament tenien dues parts, la primera lenta i en metre binari, i la segona ràpida i en metre ternari A Nàpols, al final del segle, A Scarlatti instaurà un tipus d’obertura basat en…
bateria

Bateria Ludwig amb plats Zildjian
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Conjunt d’instruments de percussió idiòfons i membranòfons tocats per un sol intèrpret.
S’utilitza sobretot al jazz , al rock i a la majoria de músiques populars modernes L’equipament bàsic comprèn un bombo, una caixa i un o diversos tom-toms -tots ells corresponents a la categoria dels membranòfons-, i dos plats o més suspesos i un joc de plats xarleston -pertanyents al grup dels idiòfons- Els bombos de les primeres bateries eren els de banda, amb un diàmetre que podia arribar a 76 cm A partir del 1930 les mides més corrents de bombo per a bateria han estat de 56, 51 i 46 cm de diàmetre i de 41, 38 i 46 cm d’amplada La caixa és l’instrument central de la bateria, i els models…