Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Georg Ludwig Kinsky
Música
Musicòleg alemany.
De formació musical autodidàctica, a partir del 1898 visqué a Berlín, on treballà en una botiga de música i en un negoci de llibres antics El 1908 fou nomenat assistent a la Biblioteca Estatal de Prússia i en 1909-27 dirigí el Museu Heyer d’Història de la Música a Colònia En la universitat d’aquesta ciutat es doctorà el 1925 amb una dissertació sobre els instruments de vent de doble canya El 1944, el règim nazi li confiscà tots els seus béns i el condemnà a un any de treballs forçats, fet que perjudicà greument la seva salut De retorn a Berlín, el 1945, es dedicà a elaborar un…
Jaroslav Ježek
Música
Compositor i director d’orquestra txec.
Tot i patir una malaltia ocular greu, estudià composició amb KB Jirák al Conservatori de Praga i assistí a les classes magistrals de J Suk 1924-29 Molt vinculat al Teatre Lliure de Praga, quan aquest fou dissolt després de l’acord de Munic, emigrà als EUA, el 1939 A Nova York fundà i dirigí el Grup Coral Txecoslovac La seva música és una mostra clara de l’expressionisme d’entreguerres Les seves sàtires musicals per al Teatre Lliure contra el feixisme i el nazisme, en la línia dels intellectuals d’esquerra, beuen de les fonts del jazz , dels musicals i de la improvisació, sempre mirant, però,…
André Mocquereau
Música
Musicòleg francès.
Feu els vots com a monjo benedictí a Solesmes, el 1877 Ordenat el 1879, posteriorment fou prior del monestir 1902-08 Es consagrà a l’estudi del cant gregorià sota la direcció de Dom J Pothier, el qual substituí com a mestre de capella a Solesmes el 1889 El 1887 començà a concebre la idea del seu monumental treball titulat Paléographie Musicale , per tal de defensar el Liber gradualis 1883, que havia estat atacat pels seguidors de les edicions oficials del cant gregorià, com Pustet de Ratisbona Aquest treball, el primer volum del qual aparegué el 1889, conté reproduccions facsímils de…
Josep Maria Farràs
Música
Trompetista de jazz català.
Es formà en el marc del Club de Jazz d’Amics de les Arts i a les Joventuts Musicals de la seva ciutat natal A partir del 1959 s’integrà en els grups The Blue Angels i Modern Jazz Quintet i Sextet, entre d’altres El 1972 obtingué el premi al millor solista al concurs de grups no professionals del Donostiako Jazzaldia Durant els anys setanta collaborà amb solistes importants, com ara Pony Poindexter, amb qui gravà Pony Poindexter a Barcelona 1972, Slide Hampton, Johnny Griffin i Tete Montoliu Enregistrà també algun tema per al disc Jam-Session al natural 1974 Els anys vuitanta formà la Jai Jazz…
Raymond Murray Schafer
Música
Compositor canadenc.
Estudià al Royal College of Music de Londres i, altra vegada al seu país natal, ingressà al Reial Conservatori de Música i a la Universitat de Toronto Romangué, però, molt poc temps en aquests centres i tota la seva formació a partir de llavors —literatura, filosofia, periodisme— fou essencialment autodidàctica Ensenyà a la Universitat Simon Fraser Colúmbia Britànica entre el 1965 i el 1975, i aquesta experiència docent l’inspirà per a elaborar unes teories molt innovadores dins el camp de l’educació musical El seu sistema educatiu dona més importància a la creativitat i a la…
Thelonious Sphere Monk
Música
Pianista i compositor de jazz nord-americà.
A sis anys començà a tocar el piano, que estudià formalment poc més tard Pels volts del 1940 començà a treballar a Nova York, i fou pianista de la banda resident del Minton’s Playhouse, un dels locals més importants en el desenvolupament del bop També treballà en les orquestres de Lucky Millinder, Dizzy Gillespie i en el combo de Coleman Hawkins L’any 1944, la seva composició ’Round about Midnight fou gravada per l’orquestra de Cootie Williams Del 1947 al 1952 enregistrà una sèrie de discos per a la discogràfica Blue Note, amb moltes composicions pròpies, entre els quals…
,
paràfrasi
Música
Tècnica compositiva dels segles XV i XVI que consisteix a elaborar polifònicament una melodia extreta d’un cant pla, citant-la en una o més veus.
Tot i que no sempre, la melodia original solia aparèixer a la veu superior, i servia de tenor d’una composició a tres o quatre veus Usualment se n’alteraven o variaven algunes de les característiques melòdiques o rítmiques originals, sense que deixés de ser reconeixedora Al segle XVI la paràfrasi de vegades es desenvolupava imitativament, passant d’una veu a una altra, com feu Josquin des Prés en la Missa Pange lingua
retòrica i música
Música
La relació entre retòrica i música cal situar-la dins el context de la música poètica (melopoètica o melopoiía), que era, des del segle XVI, la manera de designar la teoria de la composició.
Aquesta disciplina ensenyava el poiein , és a dir, la creació o fabricació de la composició musical en analogia amb l' ars poetica , d’acord amb les explicacions sistemàtiques d’Aristòtil i Horaci En la tradició, ars poetica i ars rhetorica no eren gaire diferents La retòrica ensenyava a l’orador orator com havia d’elaborar el discurs oratio , la finalitat del qual era ensenyar docere , commoure movere i delectar delectare els oients L' ars poetica ensenyava a crear la composició musical d’acord amb els preceptes de la retòrica En aquesta estreta relació entre ars poetica…
Museu de la Música de Barcelona
Museu
Música
Museu de Barcelona dedicat a la conservació i l’estudi dels instruments musicals.
Té l’origen en un projecte del 1921, quan la Comissió Municipal de Cultura acceptà la donació oferta per un grup de prohoms barcelonins, per a endegar un nou Museu del Teatre, la Música i la Dansa , una collecció posteriorment engrandida amb una important collecció d’instruments musicals antics 1932, per a formar el Museu d'Instruments de Música situat al Palauet Albéniz L’adveniment de la Guerra Civil Espanyola aturà el projecte, i no fou fins el 1946 que Barcelona pogué veure el naixement del Museu de la Música installat als locals del Conservatori Superior Municipal de Música, al carrer…
,
Émile Jaques-Dalcroze
Música
Compositor i pedagog suís.
Vida Estudià a Viena i a Ginebra, on fou deixeble d’O Schulz, H Ruegger i H Senger, i també a París, on conegué els joves músics MA Charpentier, P de Bréville, E Chausson i els mestres G Fauré, AF Marmontel, A Lavignac i L Delibes, entre d’altres El 1886 viatjà a Algèria com a segon director del Théâtre des Nouvautés i el contacte amb la música del país despertà el seu interès pedagògic De tornada a Europa i passats alguns anys en què completà la seva formació, fou nomenat professor d’harmonia 1892 i, més tard, de solfeig al Conservatori de Ginebra, on subvertí els mètodes didàctics i escriví…