Resultats de la cerca

Vida Format amb els mestres Eusebi Bosch, Joan Salvat, Carles G Vidiella, Joan Lamote de Grignon i VM de Gibert, el 1920 inicià les seves activitats pedagògiques com a educador musical a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Precisament, aquesta tasca de divulgació del fet musical fou una de les seves màximes ocupacions en diferents institucions culturals de Barcelona Redactà diverses biografies de compositors catalans del segle XIX en la "Revista de l’Orfeó Gracienc", i compongué un bon nombre de cançons populars i també un interessant Trio 1930 per a violí, violoncel i piano Bibliografia Complement…

Estudià literatura a la Sorbona i música privadament L’any 1958 fou nomenat vicepresident de la Societat Internacional per a la Música Contemporània i posteriorment exercí de crític en "Le Monde" i "Le Figaro littéraire", com també en revistes estrangeres, entre les quals "Melos" i "Musical America" Així mateix, a partir del 1958 organitzà els concerts Musique d’aujourd’hui al Théâtre National Populaire de París Redactor de monografies acadèmiques d’estil enciclopèdic R Strauss , 1949 J Brahms , 1955 F Liszt , 1960 H Wolf , 1967 La musique allemande , 1967 Webern , 1969, fou un…

Pertanyia a l’orde dominicà i era actiu al convent de Saint-Jacques de París Tan sols es coneix una obra seva, el Tractatus de musica , de caràcter enciclopèdic i una de les més extenses del segle XIII Tot i que la seva finalitat era bàsicament servir de manual per a la interpretació del cant litúrgic, hi són estudiats molts altres aspectes referits a la teoria i a la pràctica musicals, fet que la converteix en una mena de summa dels coneixements musicals de l’època Hi apareixen compilades les teories dels més destacats autors anteriors Boeci, Al-Farabi, Guido d’Arezzo, Joan de…

Es formà amb els jesuïtes de Fulda i Paderborn, d’on hagué de marxar cap a Colònia el 1622 amb motiu de la guerra dels Trenta Anys Poc després començà a ensenyar a Heiligenstatt, prop de Göttingen Fou ordenat de sacerdot l’any 1628, després d’estudiar teologia a Mainz Ensenyà a Würzburg, i novament empès per la guerra marxà a França, on s’establí a Avinyó vers el 1631 L’any 1633 fou nomenat matemàtic de l’emperador Ferran II Durant una visita a Roma, ciutat on s’establí i residí la resta de la seva vida, fou nomenat professor de matemàtiques, física i estudis orientals al Collegio Romano…

Vida Estudià musicologia a la Universitat de Berlín amb H Abert, C Sachs, J Wolf i EM von Hornbostel Es doctorà el 1929 a la Universitat de Greifswald, amb una dissertació sobre la sonata romàntica per a piano Entre el 1929 i el 1931 treballà com a assistent del director Hermann Scherchen a la ràdio de Berlín i el 1933 tornà a Barcelona, on esdevingué assessor de l’editorial Labor i crític musical El 1939, després de la Guerra Civil Espanyola, emigrà a Mèxic Allà fou crític musical d'"Últimas noticias" i membre fundador i collaborador de les revistes "Tiempo" i "Audio y Música", entre d’…

Vida Fou un dels pensadors del segle XVII més importants del seu país Fill de camperols, estudià a Le Mans i, des del 1604, a l’escola de jesuïtes de La Flèche En aquest darrer centre coincidí amb Descartes L’any 1609 anà a París per completar la seva formació al Collège Royal i la Sorbona Ingressà a l’orde dels mínims el 1611 i s’ordenà l’any següent Entre el 1615 i el 1618 ensenyà filosofia i teologia al convent de l’orde, situat prop de Nevers L’any 1619 retornà a París com a conventual de l’orde i residí al convent de la Place Royale, d’on no es mogué mai, exceptuant alguns curts viatges…

Vida Malgrat que les dades biogràfiques de què es disposa són confuses, es creu que va néixer a la segona meitat del segle XIV, i no cap al 1335 com han proposat alguns investigadors És possible que es formés a la catedral de Lieja i que d’allà passés a Milà El 1401 gaudia d’un benefici de la catedral de Pàdua, sufragat per l’arquebisbe Francesco Zarabella Quan aquest fou nomenat cardenal, l’any 1406, Ciconia escriví el motet Doctorum principem en el seu honor Aquell mateix any es negocià la pau entre Venècia i Pàdua, que el compositor celebrà amb el motet Venecie mundi splendor L’última de…

Fill d’una família molt humil del Raval de Barcelona, a causa de les estretors econòmiques passa uns quants anys amb els avis paterns a Bot Terra Alta, el poble natal del seu pare En tornar a Barcelona, estudià a l’escola del barri fins que, a nou anys 1899, abandonà els estudis per treballar en la parada familiar de draps als Encants i, tres anys més tard, en una altra parada prop del mercat de Sant Antoni, on obrí pel seu compte als Encants Nous un negoci de compra i venda de llibres L’ofici de llibreter de vell contribuí decisivament a la seva formació autodidàctica, ajudat per una memòria…

Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…