Resultats de la cerca

Vida Aprengué piano de petit i més tard estudià al Conservatori de Moscou amb N Rubinstein piano, Hubert teoria i fuga i PI Cajkovskij composició Durant força temps la seva principal activitat fou la de concertista de piano, i feu algunes de les gires de concerts amb el violinista L von Auer Això li permeté conèixer, a París, compositors com Ch Gounod, V d’Indy i C Saint-Saëns El 1878 deixà les gires per substituir el seu mestre i amic íntim PI Cajkovskij de qui havia estrenat el Concert per a piano núm 1 el 1875 com a professor d’harmonia i instrumentació al conservatori el 1885 succeí a…

Rebé del seu pare les primeres nocions de música Després ingressà al Gymnasium de Praga i continuà els estudis musicals pel seu compte violoncel, orgue i teoria Fou mestre d’escola a Mníšek 1786-88 i tot seguit es feu càrrec de la capella de Rožmitál, on fou kantor des del 1788 fins al 1815, que se suïcidà La seva considerable obra és una mostra típica de la darreria del segle XVIII, amb una clara deriva cap a l’estil mozartià És considerat un dels compositors més representatius de la música bohèmia Són molt conegudes les seves peces i els cants de Nadal, amb una notable presència d’elements…

Alumne de G Abos, FN Fago i P Cafaro al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, inicià la seva carrera com a operista als petits teatres de la ciutat i el 1784 estrenà Artenice al Teatro San Carlo A partir d’aquest moment les seves òperes foren representades en molts teatres italians i en alguns de la resta d’Europa, encara que Nàpols fou la ciutat on assolí els majors èxits El 1785 entrà com a ensenyant al Conservatorio della Pietà dei Turchini i del 1806 al 1813 fou director del Reale Collegio di Musica El 1816 fou nomenat mestre de la Real Cappella Palatina i de la…

Ingressà en el monestir benedictí de Santo Domingo de Silos, on fou mestre de cor i de novicis Es dedicà a l’estudi i la difusió del cant gregorià, participant en congressos nacionals de litúrgia i música religiosa i ensenyant cant gregorià en capítols catedralicis i seminaris de diverses diòcesis També estudià la litúrgia mossàrab i les qüestions relacionades amb el seu cant i collaborà en diverses revistes espanyoles i estrangeres És autor d' El rito mozárabe y toledano i Manual de liturgia visigótica , i a Barcelona publicà El canto mozárabe 1929, fet en collaboració amb…

Fou alumne de Baillot del 1802 al 1805 al Conservatori de París Els seus primers èxits com a concertista els obtingué arran de les interpretacions de concerts de GB Viotti a l’Odéon i d’un concert que D Auber li dedicà el 1808 Fou contractat al Théâtre-Italien, on romangué fins que el 1811 inicià una llarga sèrie de viatges que el portaren a Espanya, Itàlia, Rússia, Anglaterra, Bèlgica, Holanda i Alemanya Tornà a París el 1829, i a partir del 1831 fou primer violí al Teatre du Palais Royal, tasca que alternà amb la seva activitat d’ensenyant a Orléans Del 1837 al 1841 dirigí l’…

Començà la seva carrera acadèmica ensenyant en les universitats de Hong Kong i de Sydney El 1990 obtingué el grau de professor of music a la Univer sitat de Southampton, i el 1999, el de research professor a la mateixa universitat Ha estat editor de prestigioses revistes, com el "Journal of the Royal Musical Association", i membre del consell editorial de "Music Analysis", "Journal of Music Theory" i "Music Theory Online" La seva recerca està centrada sobretot en el camp de l’anàlisi musical, terreny en el qual ha fet substancials aportacions Entre les obres d’aquest autor cal…

Alumne de N Fago i L Leo al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, ensenyà al mateix centre fins el 1799 Al llarg de la seva carrera desenvolupà una important tasca didàctica, mentre que la seva producció artística no destacà d’una manera especial De fet, des de la publicació del seu tractat Regole del Contrappunto pratico 1794, la seva producció teatral fou escassa i dubtosa, més com a resposta d’obligacions socials que no pas per interès personal D’una qualitat superior són les composicions de música sacra, on demostrà un gran domini de les melodies i sobretot del contrapunt Fou…

Es formà com a nen cantor a la capella imperial de Viena, on fou deixeble de Philippe de Monte La major part de la seva trajectòria musical es desenvolupà a Itàlia Cap al 1574 estava establert a Roma com a organista i compositor a Sant Lluís dels Francesos, i des del 1585, a Nàpols, primer al servei de Fabrizio Gesualdo da Venosa, pare del compositor Carlo Gesualdo, i després com a organista de la capella virregnal espanyola Ocasionalment ocupà el càrrec de mestre de capella També es feu càrrec de l’orgue de la Santa Casa dell’Annunciata El seu estil evolucionà des del conservadorisme…

Estudià dret i s’establí a Leipzig 1720, on començà guanyant-se la vida com a ensenyant privat, com a funcionari al servei de correus de la ciutat 1732-40 i com a inspector de vins i licors Poeta de circumstàncies, utilitzà sovint el pseudònim de Picander Arran de Sammlung erbaulicher Gedancken 'Collecció de pensaments edificants', un encàrrec per als oficis religiosos, el 1725 conegué JS Bach, que li encomanà un gran nombre de textos per a la seva obra cantada, entre els quals els de la Passió segons sant Mateu 1729, la Passió segons sant Marc 1731 i una part de l' Oratori de…

Estudià violí i orgue i, entre el 1739 i el 1741, composició amb Johann Sebastian Bach a Leipzig Ocupà diversos llocs com a instrumentista i professor fins el 1751, any en què ingressà a la capella reial de Berlín com a violinista L’any 1754 passà a la del príncep Heinrich de Prússia, i del 1758 fins a la seva mort serví com a mestre de capella de la princesa Anna Amàlia Gaudí de molta fama com a ensenyant Entre els seus deixebles destacaren CPE Bach i JAP Schulz La seva gran contribució a la teoria musical foren els quatre volums del tractat Die Kunst des reinen Satzes in der…