Resultats de la cerca

Pot esdevenir collaborador, o substitut en determinades circumstàncies, del director d’orquestra

Pertanyia a una important nissaga de cantants -el seu pare era el tenor Domenico Ronconi, que havia actuat al teatre de la Scala i havia estat també un conegut mestre de cant- Rebé els ensenyaments del seu pare, igual que els seus germans, els barítons Sebastiano i Giorgio Ronconi, el qual havia d’esdevenir el més famós de la família cantà en l’estrena d’algunes de les òperes de G Donizetti i G Verdi Felice no es dedicà, però, a l’òpera, sinó que fou principalment professor de cant, activitat en què assolí un notable prestigi

Es formà al Conservatori de Schwerin i, acabats els estudis, passà una temporada com a director a Stendal 1950-51 i, després, a Meiningen 1951-52 Del 1953 al 1956 fou titular de l’Orquestra del Teatre de Schwerin, càrrec que ocupà posteriorment 1956-58 al capdavant de la del Teatre de Cottbus Dirigí les òperes de Leipzig 1958-61 i Stuttgart 1961-64 i la Deutsche Oper de Berlín 1964-65, abans d’esdevenir director general de música a Bremen 1965-70, Mannheim 1970-80 i Dortmund 1979-85 El 1986 fou contractat per la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf-Duisburg, i fou també director…

Fou alumne del Conservatori de Ginebra i posteriorment es traslladà a París, on es perfeccionà amb Olivier Messiaen Membre de l’Orquestra de la Tonhalle de Zuric a partir del 1956, posteriorment en fou oboè solista Els seus interessos musicals s’encaminaren cap a la música antiga A més a més d’esdevenir un excellent intèrpret de flauta de bec, fundà l’Ensemble Ricercare El 1964 començà a impartir classes d’oboè barroc a la Schola Cantorum de Basilea i posteriorment també feu classes de flauta de bec al Conservatori de Zuric Enregistrà el Concert per a oboè KV 314 de WA Mozart…

Fou cantor a la catedral de Salamanca abans d’esdevenir membre del cor papal a Roma, on estigué actiu entre el 1536 i el 1541 i entre el 1545 i el 1554 A la Capella Sixtina estigué en contacte amb Cristóbal de Morales i Juan Escribano Participà com a jutge en les disputes sobre els modes grecs que mantingueren Nicola Vicentino i Vicente Lusitano el 1551 Ocasionalment s’ocupà del magisteri de capella de la infanta Joana de Castella Es retirà i retornà a Castella el 1554 amb un benefici a la catedral de Segòvia La seva obra musical inclou dues misses, una de les quals a sis veus…

Estudià a la Universitat de Nova York, on es graduà els anys quaranta Es dedicà a la docència, que exercí en diversos centres universitaris, com ara la Universitat de Louisville 1949-57 i la Universitat de Califòrnia 1957-61, i fou professor convidat a la Universitat de Yale, a la de Nova York i a la de Pennsilvània Des de la dècada de 1930 se sentí atret per la música i el pensament d’A Schönberg, A Berg —l’obra del qual estudià a fons, fins a esdevenir-ne una autoritat— i A Webern Feu una interpretació molt personal del dodecatonisme, a partir del qual desenvolupà el seu propi…

En el repertori operístic, i exclusivament des del punt de vista teatral, el terme soubrette ha estat tradicionalment adoptat per a tots aquests tipus de personatges femenins, com és el cas de Serpina en La serva padrona de GB Pergolesi, Despina en el Così fan tutte de WA Mozart i Adele en Die Fledermaus 'El ratpenat' de J Strauss Tot i ser normalment personatges secundaris força superficials, en alguns casos, com Susanna de Les noces de Fígaro i Zerlina en el Don Giovanni de Mozart, poden esdevenir personatges de gran personalitat El terme soubrette , des del punt de vista de les categories…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1908 debutà al Teatre de l’Òpera amb Guillem Tell , de G Rossini Aviat hi fou contractada per a interpretar diversos personatges d’òperes de G Verdi, R Wagner, J Massenet i Ch Gounod Es destacà especialment en la Margarida de Faust , fins al punt d’esdevenir una intèrpret de referència per a aquest personatge, que representà de nou el 1934 amb motiu de la funció número 2000 de l’obra de Gounod a l’Òpera de París Simultaniejà les seves actuacions a l’Òpera de París amb collaboracions a l’Òpera Còmica, on, a partir del 1921,…

Era fill d’un músic alemany amb qui estudià violí abans d’entrar al Conservatori de París Allí estudià amb PMF Baillot, i el 1804 guanyà el primer premi de violí Després de treballar a l’Òpera Còmica i a l’Òpera de París, el 1817 va esdevenir violí principal de l’orquestra d’aquest darrer teatre Del 1821 al 1846 va convertir-se en director d’aquesta agrupació, realitzant moltes estrenes d’òperes de G Rossini, G Meyerbeer i H Berlioz, entre d’altres Durant els últims anys de la seva vida, fou un personatge clau del món musical parisenc fou l’introductor i el més fervent partidari…

Estudià a Münster amb Carol Arnold i Anton Schindler Començà la seva vida professional impartint classes de piano a Munic, tasca que abandonà per esdevenir director de diversos cors i, el 1858, director de l’Orquestra d’Aquisgrà El 1864 retornà a la capital bavaresa, on ocupà el càrrec de director del cor de la capella de la cort i, a partir del 1867, de professor de música coral i orquestral de l’Escola de Música Quan H von Bülow deixà el teatre de la cort de Munic 1869, la direcció del teatre trià Wüllner per a succeir-lo, una decisió arriscada, tenint en compte la imminent…