Resultats de la cerca

Titulat en música a la Universitat d’Oxford, fou mestre en aquest centre i a les universitats de Cambridge i Londres Des del 1912 visqué a cavall entre la Gran Bretanya i Suïssa, dedicat al periodisme i a la docència universitària Fou crític musical de l'"Evening Standard" 1913-20 i "The Observer" 1920-25, i editor de "Radio Times" 1926-28 Es doctorà en lletres a la Universitat de Lausana 1934, ciutat on creà la Confederació Angloamericana per l’Educació Musical És autor d’un popular diccionari musical The Oxford Companion to Music Londres, 1938 El 1948 publicà un estudi sobre el…

El 1939 fugí d’Alemanya amb la seva família, que era d’origen jueu, i s’installà a Anglaterra Estudià belles arts a Hornsey i a Har row Més tard treballà com a illustrador a l'"Evening Standard" de Londres, on destacà per les seves caricatures de músics i instruments, en les quals es pot apreciar la influència de Wilhelm Busch i Walter Trier Fou un músic autodidacte, que tocava sovint la tuba en orquestres no professionals L’any 1956 organitzà el primer Hoffnung Music Festival, per al qual encar regà moltes obres a compositors britànics contemporanis, com ara Malcolm Arnold o…

Vida Fou el compositor més destacat de la tradició catedralícia anglesa entre H Purcell i ChV Stanford Estudià amb William Hawes i a partir del 1826 treballà com a organista en diverses esglésies de l’àrea de Londres L’any 1832 se n’anà de la capital anglesa per iniciar la seva carrera com a intèrpret en diverses catedrals El període de Hereford 1832-35 tingué un impacte important en la seva evolució, ja que fou on trobà la seva autèntica vocació com a compositor de música per al culte anglicà En aquesta mateix ciutat escriví l' anthem titulat The Wilderness and the Solitary Place 1832, una…

Estudià a l’École Normale de Musique de París 1922-23, i fou un dels primers compositors que utilitzà el sistema dodecatònic a Anglaterra El Chamber Concerto núm 1 1939, on demostrà un ús personal del serialisme, fou una de les obres més innovadores de l’època Durant els anys cinquanta assolí la seva maduresa compositiva, però l’ambient cultural era hostil al serialisme i no fou fins a la dècada dels anys seixanta que aconseguí el reconeixement de la crítica Tot i així, algunes d’un gran nivell, com l’òpera de cambra Infidelio 1954 o la cantata De amore 1957, no s’estrenaren fins el 1973 Cap…

L’ofici matinal o laudes morning service o matins inclou càntics com Venite exultemus , Te Deum o Benedictus L’ofici vespertí o vespres evening service o evensong és format pel Magníficat i Nunc dimittis L’ofici de Comunió Holy Communion conté el Decàleg , el Kyrie , el Glòria , el Credo , el Sanctus , el Benedictus i l' Agnusdei Existeixen, a més, càntics alternatius, i també oficis especials, com per exemple el burial service ofici de difunts Malgrat que es continuen coneixent pels seus títols en llatí, tots els cants són interpretats en anglès Un ofici complet…

Vida De ben jove demostrà un talent inusual per a la música començà a estudiar violí a cinc anys i més tard, a Nova York, inicià els estudis de piano La seva primera composició, Golden Legend , del 1908, és la versió musical d’una obra literària del mateix títol de l’escriptor nord-americà HW Longfellow Autodidacte pel que fa a la composició, entre les influències musicals que rebé a la primera època hi ha la música popular nord-americana, la música irlandesa i també la de les comunitats orientals de certs barris de San Francisco Una altra obra destacable d’aquests primers anys fou The Tides…

Vida Una de les primeres figures dins de l’anomenat renaixement musical anglès del final del segle XIX Fou organista al Trinity College de Cambridge del 1873 al 1892 i professor de composició al Royal College of Music entre el 1883 i el 1924 També dirigí l’orquestra d’aquest darrer centre És autor de deu òperes, algunes de les quals foren molt populars També escriví moltes obres per a cor i orquestra, com ara l’oratori Eden 1891 i un Rèquiem 1897 Stanford, però, trobà el seu mitjà d’expressió més personal en les formes més modestes, com ara les cançons de Songs of sea 1904, Songs of the Fleet…

Vida Nasqué en el si d’una família dedicada al comerç que no veié bé la seva dedicació a la música El 1884, després d’haver convençut el seu pare que li deixés diners per muntar un negoci, marxà cap a Florida Fou llavors que pogué dedicar-se seriosament a la composició Allà conegué un músic de Jacksonville, Thomas Ward, que li donà instrucció musical, i l’hipotètic negoci quedà oblidat Tornà a Europa el 1886 i es matriculà al Conservatori de Música de Leipzig, on feu amistat amb E Grieg A la dècada del 1890 completà les seves primeres òperes, Irmelin 1890-92, The Magic Fountain…

Vida Fill d’emigrants polonesos i lituans d’origen jueu, ben aviat demostrà un gran interès per la música Rebé les primeres lliçons de piano de la seva germana gran i més tard assistí a la Brooklyn Academy of Music Fou deixeble de L Wolfsohn, V Wittgenstein, C Adler i especialment de R Goldmark, que l’instruí en les disciplines del contrapunt i de l’harmonia Durant aquests anys descobrí M Musorgskij, C Debussy, M Ravel i A Skr’abin, compositors que marcaren la seva trajectòria compositiva El 1921, amb unes condicions força precàries, decidí traslladar-se a París, on estudià orquestració i…

Teatre Filla d’obrers, debutà al teatre a vuit anys encarnant la Nuri de Terra baixa de Guimerà El 1947 començà a estudiar dansa a l’Institut del Teatre de Barcelona, estudis que abandonà per participar en l’elenc infantil del Teatre Romea i per fer recitals a la ràdio, i el 1950 passà a la companyia adulta del Romea El 1954 la seva Medea , d’Eurípides, al Teatre Grec de Montjuïc, on conegué l’actor i director Armand Moreno, amb qui es casà el 1955, fou l’inici d’una carrera teatral brillant, marcada per la innovació, l’experimentació i el seu personal estil interpretatiu, tant en català com…