Resultats de la cerca

L’única font d’informació sobre el seu nom i activitat prové dels manuscrits de les seves composicions, conservats a Ciutat de Mèxic i a Chicago La seva producció musical és exclusivament religiosa Compongué misses, magníficats, lamentacions, salms i antífones d’entre quatre i vuit veus, que destaquen pel seu estil fluid i s’inclouen entre les millors i més inspirades de l’extens repertori colonial La seva adscripció estilística a la prima prattica és evident i l’única concessió a les tendències del principi del segle XVII és l’ús esporàdic dels dobles cors

Probablement rebé les primeres lliçons de música del seu pare, organista de la catedral de Winchester Durant la guerra civil fou un dels músics adscrits a la cort de Carles I a Oxford El 1648 es graduà com a batxiller en arts i en 1652-54 feu de capellà al Magdalen College El 1664 fou nomenat organista del New College d’Oxford Compongué música vocal profana i religiosa Tenen especial importància les seves Songs and Ayres 1668, tant per la qualitat de la música com pel fet de ser un dels primers cançoners apareguts a Anglaterra després de la restauració de la monarquia La seva música litúrgica…

Deixeble de Z Kodály a l’Acadèmia de Música de Budapest, el 1920 es traslladà a Holanda per a treballar com a pianista i compositor Establert a París des del 1924, fou l’impulsor de la Société Triton per a la música de cambra contemporània, amb la qual realitzà diferents concerts Al mateix temps substituïa A Honegger a l’Escola Normal de Música de París quan aquest no podia impartir les classes Dividida la seva obra en dos grans blocs, el primer 1920-27 conté peces que palesen la influència del Romanticisme i, també, de la música bartokiana i stravinskyana En el segon, és evident…

També s’anomenava tragèdia lírica Referida a les peces musicals amb referents literaris de la Grècia i la Roma clàssiques, hom distingeix diversos períodes de la seva història entre el 1673 i el 1687 coincidint amb l’esplendor de l’obra de Lully, entre el 1688 i el 1733 abans de Rameau i a partir del 1733 anys d’esplendor de Rameau El gènere incloïa llibrets adaptats d’obres de Th Corneille, J Racine i Molière, ambientats en espais allegòrics i amb la voluntat de fusionar el teatre declamat i la música, separats per números de ballet basats en composicions dels esmentats autors i d’A Campra,…

El nom prové de la cançó popular italiana Rosalia mia cara , en la qual apareix un passatge d’aquestes característiques, i té una connotació pejorativa, més evident encara en dues expressions alemanyes equivalents Vetter Michel de la cançó tradicional Gestern Abend war Vetter Michel da -'Ahir al vespre va estar aquí el cosí Michel'-, on també apareix un exemple de rosalia i Schusterfleck 'Taca de sabater' En els compassos 15-17 del tercer moviment del Concert opus 8, núm 1, ’La Primavera' , d’A Vivaldi pot veure’s un cas en què la suposada facilitat de la rosalia és compensada per l’encant de…

Aquest tipus d’agregació, característica de l’harmonia del segle XX I Stravinsky, S Prokof’ev, B Bartók, A Honegger, etc, acostuma a combinar acords simples, com ara tríades, per tal d’assegurar una percepció distinta de les diferents fonamentals que el componen Aquesta percepció serà més evident com més allunyats, harmònicament parlant, estiguin els acords superposats En aquest sentit, es pot citar l’anomenat ‘acord de Petruska ’, format per una tríada de do M i una de fa♯ M i que pertany a l’obra del mateix nom de Stravinsky No és habitual trobar poliacords amb més de dues fonamentals El…

Estudià al Conservatori de Sofia amb els mestres V Stojanov i P Vladigerov Des que es graduà el 1940, exercí de professor en aquesta institució La seva producció musical és predominantment simfònica, amb una gran càrrega romàntica i amb un estil nacionalista molt marcat L’evident domini dels recursos temàtics i la importància del folklore en les seves obres es fan palesos en Sofia 1954, l’estil de la qual s’estén a les Tres Danses Simfòniques Búlgares 1956 Altres peces orquestrals remarcables són la Suite de la joventut 1952, els dos concerts per a violí 1963 i 1964, un concert…

Descendent de família suïssa, inicià els seus estudis musicals a São Paulo i, alguns anys després, els continuà a Florència, on visqué prop de trenta anys El 1902 retornà al Brasil, on durant un període breu fou director de l’Institut Nacional de Música El 1906 renuncià al càrrec i es dedicà a fer classes particulars Des del 1911, després d’un altre viatge a Europa, s’establí definitivament a Rio de Janeiro La llarga estada a Europa pot explicar la poca implicació d’Oswald en el nacionalisme musical brasiler, corrent representat per AC Gomes, A Levy o Alberto Nepomuceno, entre d’altres…

A Barcelona, estudià piano amb Frank Marshall i composició amb Ricard Lamote de Grignon i a Madrid, composició amb Joaquín Turina, Julio Gómez i Manuel Lopez Varela i direcció amb Ataúlfo Argenta Realitzà altres estudis a Friburg, Breslau i Heidelberg, i a París tingué com a mestre Salvador Bacarisse Feu concerts de piano a tota la Península i a l’estranger, i fou la primera dona espanyola directora de grans orquestres simfòniques, com l’OCB i l’Orquestra Simfònica de la RTVE Rebé, entre d’altres, un premi de la BBC per Ensayo para orquesta sobre dos canciones sudafricanas i fou guardonada…

Actualment es conserven cinquanta-nou fragments agrupats en tres colleccions diferents La major part dels fulls es guarden a la catedral de Worcester, i els altres es reparteixen entre la Bodleian Library d’Oxford i la British Library de Londres Tot i que no hi ha cap evidència que els fragments procedeixen d’aquesta catedral anglesa, l’anomenada polifonia de Worcester és coneguda gràcies a les aproximadament cent composicions polifòniques anònimes que s’hi recullen Constitueixen més de la tercera part del repertori polifònic anglès del segle XIII que ha perviscut i les concordances demostren…