Resultats de la cerca

Desenvolupà la seva carrera professional a Madrid, on primer fou fagotista al monestir de Las Descalzas Reales i després, músic militar de Carles III Entre els anys 1780 i 1799 exercí a la capella reial Se’n conserva una única composició, Sonata de fagotto , que precisament li serví de peça d’examen per a l’ingrés a la capella Es tracta d’una obra escrita en un estil gairebé clàssic en la qual el primer temps adopta la forma de sonata bitemàtica, l' andantino la de sonata binària, i acaba en un rondó final on s’intercala una secció en minore

Ingressà al monestir de Montserrat el 1739 després d’haver passat per l’Escolania Allí es formà musicalment sota el mestratge del pare Benet Esteve, i en un moment indeterminat fou enviat com a regent de teologia al collegi benedictí de San Vicente d’Oviedo Durant una estada al monestir de Samos Galícia, escriví en castellà el tractat Examen musical , on desenvolupà diversos temes de teoria musical, des de la més purament teòrica i especulativa fins a la referida a la pràctica del cant pla, de la polifonia i el contrapunt Hi figuren molts exemples de mestres montserratins El…

Fou mestre de capella a la catedral de Plasència, i proposat com a mestre de capella a la seu de Saragossa el 1653, després de la mort de Manuel Correa Els canonges de la catedral decidiren que Torres tenia prou mèrits per a obtenir la plaça sense examen, i passà al davant del seu oponent, Luis Bernardo Jalón Malgrat que li oferiren 400 ducats, declinà la proposta Un any més tard, fou nomenat mestre de capella de la catedral de Salamanca En el catàleg del 1642 de la biblioteca del rei Joan IV de Portugal, apareixia com a autor d’un motet de quaresma i quatre villancicos perduts…

Arribà a la ciutat de Mèxic el 1756, amb el seguici del virrei Gràcies a la marquesa de Las Amarillas -esposa del virrei- les autoritats de la catedral l’acceptaren com a clavicembalista i compositor sense examen d’accés ni oposicions, només per a l’acompanyament del Miserere del dimecres de Setmana Santa El 1757 fou nomenat ajudant del mestre de capella, Ignacio Jerusalem, i substitut d’organista Més tard fou mestre dels infants cantors de la catedral i rebé l’encàrrec d’escriure diverses composicions L’any següent accedí al càrrec de mestre de capella La mort de Juan de Velasco…

Estudià musicologia a les universitats de Göttingen i Berlín i es doctorà amb una tesi sobre l’Escola de Notre-Dame Entre els seus mestres destaquen F Ludwig, J Wolf, A Schering, F Blume i E Hornbostel Al mateix temps estudià matemàtiques, filosofia i psicologia, francès i llatí medieval El 1933 esdevingué professor adjunt de l’Institut de Musicologia de la Universitat de Leipzig, del qual posteriorment fou nomenat director 1944 Treballà en diferents universitats alemanyes i nord-americanes El 1949 fundà l’Institut Musicològic a la Universitat d’Hamburg, i el 1956 fou nomenat catedràtic de…

Vida Estudià música amb Anselm Barba, i medicina amb Josep de Letamendi, que també influí en la seva formació musical Durant una estada a Suïssa per a superar la tisi -que finalment el portà a la mort- entrà en contacte amb la música de R Wagner i en quedà fascinat Assistí a la inauguració del Teatre dels Festivals de Bayreuth 1876 -en fou membre del patronat- i al primer festival de música que s’hi celebrà La seva tasca com a crític se centrà quasi exclusivament en la difusió de la música wagneriana a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol El 1878 publicà a Barcelona Ricardo Wagner…

Començà estudis d’història a la Universitat de Madrid, però els abandonà per concentrar-se en la música Fou alumne de Bartolomé Pérez Casas i M de Falla a Madrid i de M Ravel a París Des de molt jove destacà en la vida musical madrilenya Fou crític musical 1918-36 i secretari 1915-22 del diari El Sol  i fundador de la Sociedad Nacional de Música 1915 Des d’aquests càrrecs contribuí a renovar l’ambient musical de Madrid, especialment amb les seves crítiques i els seus assaigs Durant la dècada de 1920, a la Residencia de Estudiantes, formà part del grup d’artistes que tenia entre els seus…

Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…

Vida Les seves composicions simfòniques, que establiren una estètica tendent vers el colossalisme d’estructures i desenvoluparen les especulacions tonals wagnerianes, representen un dels punts culminants del simfonisme de la segona meitat del segle XIX La seva figura, dominada per un caràcter introvertit i tímid, fou objecte d’enceses polèmiques obertes pel musicògraf austríac Eduard Hanslick, el qual el contraposà al model de Johannes Brahms Fill gran d’un mestre d’escola i organista, Bruckner prengué les primeres lliçons de música del seu pare A deu anys ja tocava l’orgue i assistia, de…

Vida Sobre la base de la tradició heretada de G Rossini, V Bellini i G Donizetti reformà el gènere operístic italià i, a banda de ser el compositor d’òpera més important del seu país al segle XIX, fou, per als seus contemporanis, una de les ànimes del Risorgimento de la nova Itàlia Els seus pares, Carlo Verdi i Luigia Uttini, provenien de famílies de comerciants que durant el canvi de segle s’havien traslladat als voltants de Busseto D’aquest matrimoni nasqueren dos fills -Giuseppe i Giuseppa Francesca 1816 - 1833- i no sembla que l’ambient familiar fos tan humil com el mateix Verdi volgué…