Resultats de la cerca

Deixeble de Jaume Rogés, prosseguí la seva formació musical a Itàlia i debutà a Milà, al Teatro Carcano, amb l’òpera Faust Desenvolupà una important carrera internacional i el 1874 tornà a Barcelona, on cantà sovint Hom qualificà la seva interpretació de molt neta i flexible, però amb un volum excessiu de veu Exercí la docència al Conservatori de Madrid, i fou director artístic del Teatro Real Traduí Terra baixa a l’italià

Malgrat ser autodidacte, Gilson assolí un nivell molt alt pel que fa a les tècniques de composició i instrumentació Les seves principals influències foren R Wagner i els músics nacionalistes russos L’any 1905 estrenà la seva obra mestra, La Mer , composició en la qual havia emprat quinze anys La seva magnífica orquestració amaga, però, un excessiu conservadorisme quant als mitjans harmònics Com a teòric, P Gilson fou autor de tractats d’harmonia i instrumentació que confirmen l’excellència de la seva tècnica i el seu tancament envers les novetats en el llenguatge harmònic que es…

En 1864-71 se’n feu càrrec el conservatori de la capital francesa, i durant les dues guerres mundials fou suspès Instituït per Napoleó amb l’objectiu d’impulsar la cultura francesa, avaluava tant els coneixements tècnics com la creativitat dels concursants, i la prova definitiva, un cop passada una primera eliminatòria, consistia en la composició d’un fragment de música escènica a partir d’un text proposat pel jurat El premi consistia en una beca, facilitats per a l’estrena de les obres, dispensa d’algunes obligacions civils, com ara el servei militar, i el finançament d’estudis musicals…

Pertanyia a una família genovesa noble d’origen albanès provinent de Durrës i des de jove s’interessà per tot el que es relacionava amb el teatre El 1749 fou nomenat ambaixador de Gènova a Viena i el 1752 rebé el càrrec d’ajudant del comte Franz Esterházy, llavors director teatral a Viena, i quan aquest va dimitir, Durazzo quedà com a a únic director d’espectacles La seva gestió i les seves idees artístiques li comportaren l’enemistat d’algunes de les personalitats musicals de la Viena del moment, com ara el mestre de capella JA Reutter El 1760 fou nomenat cavagliere di musica , però hagué de…

Les primeres referències existents sobre el vibrato segle XVII el presenten com un ornament l’ús del qual es restringeix a determinades situacions Molt aviat, però, una manifestació més subtil d’aquest vibrato s’incorporà al so habitual dels instruments d’arc F Geminiani així ho reflecteix en el seu tractat The Art of Playing on the Violin , 1751 Al segle XIX, aquest fet tingué gairebé la consideració de norma Això no obstant, al llarg de la història també hi ha hagut importants detractors d’aquesta pràctica, com L Mozart o L Spohr, que en defensaven el concepte originari d’ornament…

L’existència del silenci absolut és teòrica, atès que sempre hi ha sons encara que siguin d’una intensitat mínima Fins a 25-30 dB es considera que la intensitat sonora és feble, i es pot qualificar de silenci A les ciutats, la proliferació de sons fa que el silenci sigui cada cop més escàs La naturalesa tampoc no ofereix un ambient completament silenciós sempre es percep alguna vibració sonora produïda per l’aire, el moviment de les fulles o pels ocells i altres animals Moltes de les funcions fisiològiques corporals originen també sons perfectament audibles La cerca del silenci s’ha convertit…

Per bé que es considera el segle XVIII com l’edat d’or del bel canto , l’expressió no apareix en els tractats dels teòrics de l’època El terme es començà a fer servir a mitjan segle XIX, a causa, especialment, de les observacions de G Rossini sobre l’òpera i el cant Els principals impulsors del bel canto foren els compositors italians d' opera seria A Scarlatti, N Porpora, N Jommelli i N Piccinni Els castrati , intèrprets per excellència de l’òpera barroca, imposaren una tradició vocal i interpretativa i influïren de forma notable en compositors d’òpera i oratori propers a la sensibilitat…

Vida Destacat creador dins del camp de la música electroacústica, en la seva producció ha vinculat la música a altres manifestacions artístiques Cofundador de Côchlea, amb C Garí, junts han realitzat algunes produccions pluridisciplinàries i conceptuals com Iod Ghimel , Antropometria i Metamorfora Ha estat premiat per diverses organitzacions com el Groupe de Musique Expérimentale de Bourges França, la Fundació Russolo-Pratella Varese, Itàlia, la Fundació Gaudeamus d’Amsterdam i el Festival de Darmstadt L’obra de Berenguer és una aposta radical per la recerca i l’experimentació sonora al…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància -de forma entallada a la cintura- i un mànec al cap del qual hi ha el claviller Les cordes estan tensades parallelament a la superfície de la caixa Disposa de dos jocs de cordes un de cordes esteses sobre el batedor entre cinc i set, generalment de tripa les més agudes i de llautó o coure la resta, que vibren en ser fregades per l’arc, i un altre de cordes esteses sota el batedor entre set i catorze cordes metàlliques, que vibren per simpatia Instrument de la…

Vida Fill gran d’un enquadernador d’Augsburg, es formà a l’escola dels jesuïtes d’aquesta ciutat, on rebé una sòlida educació humanística i musical El 1737 estudià filosofia i jurisprudència a la Universitat benedictina de Salzburg i l’any següent obtingué el títol de batxiller en filosofia El 1739, però, fou expulsat per la irregular assistència a les classes i es decantà cap a la carrera musical L’any 1740 treballà com a violinista i ajudant de cambra del comte Thurn und Taxis, president del consistori arquebisbal de Salzburg En aquesta ciutat esdevingué, l’any 1743, quart violí de la…