Resultats de la cerca

La idea del vocalise com a exercici tècnic té el seu origen en les diverses publicacions de solfeggi i esercizi per a cantants amb acompanyament de piano D Corri, M García, H Panofka que començaren a aparèixer al principi del segle XIX amb la idea que fins i tot els exercicis tècnics més mecànics poguessin ser executats d’una manera artística D’altra banda, ja des del segle XVIII es poden trobar reculls de composicions d’autors coneguts com JB Lully i JPh Rameau JB Bérard L’art du chant , 1755, per a ser cantades sense paraules com a exercicis vocals Aquestes peces,…

Els músics de vent i els cantants aprofiten l’acte fisiològic de la respiració per al subministrament d’aire necessari per a l’execució musical Diverses tècniques permeten fer compatible la funció respiratòria normal amb les necessitats de pressió i fraseig corresponents a la tècnica de cada instrument Generalment, en tocar un instrument de vent o en cantar, el ritme respiratori és molt més ample, de manera que el control de l’apnea juntament amb una major pressió de sortida són els reptes principals per al músic Per a obtenir un fraseig més llarg i relaxat és necessari desenvolupar la…

Germà d’Algatzell, al qual succeí com a professor a la Universitat Niamiyya de Bagdad En un llarg escrit, titulat Aclariments en la refutació d’aquells que declaren que cal prohibir escoltar música , defensà la legitimitat islàmica de la música i, per tant, la possibilitat d’escoltar-la, tocar-la i ballar-la, com també la rellevància de la música per als exercicis de meditació

Estudià amb Francesc Andreví, amb qui, segons algunes cròniques, aprengué des de solfeig fins a composició També estudià violí, amb Francesco Berini, i flauta, amb Ignacio Cascante Com a violinista se sap que fou membre de diversos quartets, però destacà com a intèrpret de flauta Fou un dels flautistes més importants del seu temps, i diverses fonts preuaren l’excellència de la seva sonoritat, el domini tècnic i l’agilitat Durant vint-i-dos anys fou primer flauta a l’Orquestra del Teatre de la Santa Creu, tasca que compaginà amb la de flautista de la capella de música de la catedral de…

Fou alumne de N Walter i G Tischer i completà la seva formació musical amb uns amplis estudis humanístics i matemàtics Romangué gairebé tota la vida a Lobenstein, on serví com a organista de la cort de Schwartzburg des del 1722 El 1747 fou nomenat membre de la Societät der Musikalischen Wissenchaften de LC Mizler És autor d’obres per a orgue, entre les quals cal destacar els preludis i fugues, d’especial interès contrapuntístic, i el recull Clavier-Übung 'Exercicis de piano', 1738-45, en què reuní una collecció de sonates d’estil italianitzant Escriví tractats de caràcter pràctic…

L’Escola de Berlín designa aquells compositors que, en algun moment, es vincularen musicalment a la figura de Frederic II de Prússia, sense que aquesta vinculació, però, impliqui necessàriament el fet d’haver de compartir característiques comunes Entre els seus integrants hi hagué JJ Quantz, F Benda, JG Graun i CPE Bach Tots ells compongueren moltes obres per a flauta travessera, sovint interpretades pel mateix monarca Algunes d’aquestes obres, sorgides en la cort berlinesa, avui dia formen part del repertori canònic dels flautistes, com ara el Solfeggi , recull d’exercicis i…

Després d’estudiar a Bohèmia, completà la seva formació a Viena, on adquirí fama com a acompanyant del famós virtuós del contrabaix D Dragonetti La seva carrera com a pedagog s’inicià en una institució per a l’educació de cecs, que deixà en ser nomenat organista de la cort l’any 1825 Aviat aconseguí la reputació de millor professor de teoria de Viena, i entre els qui en volien rebre lliçons hi hagué F Schubert El 1851 esdevingué professor de contrapunt i baix xifrat al Conservatori de Viena, on tingué nombrosos alumnes, entre els quals H Vieuxtemps, G Nottebohm o S Thalberg, encara que el seu…

Estudià al Conservatori de Bucarest, on es graduà amb només catorze anys L’any 1879 es traslladà a Viena per perfeccionar-se amb Jacob Grün i Joseph Hellmesberger al conservatori Debutà a la capital austríaca l’any 1882 Fou concertino de l’Orquestra Bilse de Berlín 1884-85 i de l’Orquestra Simfònica de Boston 1885-1903 L’any 1886 fundà el Quartet Kneisel amb Emmanuel Fiedler segon violí, Louis Svecenski viola i Fritz Giese violoncel Aquest quartet contribuí molt significativament al desenvolupament de l’interès per la música de cambra als EUA Feren moltes gires de concerts a…

Rebé la primera formació musical del seu pare, músic de la Hofkapelle, i poc després estudià violoncel amb Karl Drechsler i teoria amb Friedich Schneider El 1849 reemplaçà B Cossmann en la Gewandhaus i al Conservatori de Leipzig A partir del 1860, i fins a la seva mort, s’establí a Dresden, on treballà a la Hofkapelle, i com a virtuós de cambra del rei de Saxònia Entre els seus alumnes hi hagué H Becker i O Brückner Les seves composicions més importants són dedicades al violoncel, entre les quals destaquen els tres concerts i nombrosa música de cambra i lieder No obstant això, les obres per…

El 1816 es traslladà a París per estudiar amb Pradher, A Reicha i I Moscheles Fou un dels virtuosos del piano més celebrats del segle XIX, i feu gires de concerts per tot Europa i Amèrica Del 1842 al 1874 exercí de professor al Conservatori de París i creà, juntament amb el seu germà Jacques Simon Herz, l’École Spéciale de Piano El seu interès pel piano el dugué a fundar una fàbrica de pianos i a inventar un aparell per a l’exercici dels dits que anomenà dactylon També mantingué una famosa sala de concerts amb el seu nom Escriví nombrosa música per a piano, entre la qual destaquen els vuit…