Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
diferencia
Música
En la música instrumental espanyola del segle XVI, variació sobre un tema donat.
Principalment escrites per a viola de mà o orgue, les diferencias es feren quasi sempre sobre melodies o danses populars o sobre temes manllevats del cant pla El gènere tingué excellents conreadors que exerciren una gran influència sobre els compositors d’altres països europeus, en especial sobre els virginalistes anglesos El recull més antic conservat és l’anomenat Los seys libros del delphín 1538 de Luis de Narváez, seguit pels de Luis Venegas de Henestrosa, Antonio de Cabezón, Alonso Mudarra, Enrique Valderrábano i Diego Pisador
Miquel Villalba
Música
Mestre aragonès de l’Escolania de Montserrat.
Després de l’etapa de formació en aquesta institució, al novembre del 1595 ingressà com a monjo al monestir Exercí de predicador i de lector al cenobi dependent de San Millán de la Cogolla Rioja A Montserrat fou lector de casos , vicari de la muntanya, mestre dels escolans, prior d’Olesa, mestre de novicis i confessor Contemporani de Joan Marc, Villalba compartí la direcció de l’Escolania amb Miquel Baretja Foren els dos primers monjos que exerciren aquest ofici, que fins llavors havia estat a càrrec d’un prevere, no monjo, del santuari Si n’hi hagué, la seva producció musical no…
Pablo Nassarre
Música
Teòric musical, organista i compositor aragonès.
Cec des de la infantesa, es formà com a organista amb Pablo Bruna Ingressà a l’orde franciscà i serví com a organista al convent de San Francisco de Saragossa La seva faceta més important és la de teòric Els seus tractats més importants són Fragmentos músicos Saragossa, 1683 i els dos toms d' Escuela música, según la práctica moderna Saragossa, 1723-24 Ambdues són obres fonamentals de la teoria musical ibèrica de l’època Les seves idees conservadores, poc favorables a la influència italiana, exerciren un gran influx en els compositors i teòrics contemporanis També s’han conservat…
chansonnier
Música
Literalment significa cançonetista, cobler.
Tot i que el nom s’ha aplicat posteriorment a molts cantants francesos, es refereix als autors de cançons i corrandes populars que a França animaven els cabarets del segle XIX i el principi del segle XX El barri parisenc de Montmartre fou el principal lloc de concentració d’aquests cabarets, com Le Chat Noir, on els chansonniers compartien taula amb pintors impressionistes com Toulouse-Lautrec La temàtica de les cançons era molt diversa n’hi havia de taverna, polítiques, rurals, còmiques o romàntiques Entre els grans artistes destaquen Yvet Guilbert conegut pel seu cant parlat, Gaston Couté i…
Josep Maria Moliné i Dassí
Música
Director, compositor i violinista.
Es formà amb Ramon Aleix i Batlle i Francesco Beroni Després d’una estada a Cuba, on es guanyà la vida com a violinista, ingressà a l’orquestra del Gran Teatre del Liceu Entre el 1859 i el 1866 dirigí l’orquestra de la Societat Coral Euterpe Esdevingué un estret collaborador d’A Clavé, tant en l’organització dels concerts dels Jardins d’Euterpe com en l’endegament del moviment coral claverià Si bé algunes fonts el situen com a mestre de capella de la parròquia de Sant Jaume, a Barcelona, aquesta informació es contradiu amb el fet cert que des del 1851 --l’any de creació de la nova parròquia…
,
Odó d’Arezzo
Música
Teòric musical italià.
Sovint se l’ha confós amb el també abat Odó de Cluny Fou abat d’un monestir benedictí de la diòcesi d’Arezzo Diversos manuscrits compilats en aquesta regió italiana cap al final del segle X li atribueixen l’autoria d’un tonari i dtractat teòric en forma de pròleg Aquest tractat serví com a model per a la redacció, per part d’un autor anònim d’origen llombard, del cèlebre Dialogus que, erròniament, fou atribuït a Odó d’Arezzo El tonari, d’orientació bàsicament pràctica, utilitza per a marcar les differentiae salmòdiques un tipus de notació alfabètica basada en una única sèrie de lletres de la…
Johann Heinrich Rolle
Música
Compositor alemany.
Fou iniciat en la música pel seu pare, Christian Friedrich Rolle, director musical de la ciutat de Magdeburg Johann Heinrich fou organista a Magdeburg i el 1742 anà a Berlín per formar part de l’orquestra de la cort prussiana de Frederic II el Gran, primer com a violinista i després com a violista El 1747 decidí retornar a Magdeburg per treballar-hi novament com a organista i, el 1751, en morir el seu pare, ocupà el lloc de director musical Compongué un gran nombre d’oratoris de contingut bíblic, com Tod Abels 1769 i Abraham auf Moria 1776, que mostren la influència que exerciren…
Knud Christian Jeppesen
Música
Musicòleg i compositor danès.
Inicià la seva formació musical de manera autodidàctica, però després de la Primera Guerra Mundial estudià musicologia a la Universitat de Copenhaguen i orgue al conservatori El 1922 es doctorà a la Universitat de Viena amb una dissertació sobre GP da Palestrina i la dissonància Entre els seus mestres cal destacar Carl Nielsen i Thomas Laub per la forta influència que exerciren en el seu desenvolupament com a compositor i musicòleg A partir del 1920 ensenyà teoria al conservatori de la seva ciutat natal Participà, des de diferents càrrecs, en la Societat Internacional de…
Guadagnini
Música
Família italiana de constructors d’instruments de corda.
Lorenzo Guadagnini Piacenza 1695-Milà 1760 fou el primer lutier de l’escola milanesa i el primer d’aquesta família, de la qual hi ha comptabilitzats quinze membres dedicats a la fabricació d’instruments Lorenzo visqué molts anys a Cremona, ciutat on aprengué l’ofici al taller d’Antonio Stradivari, i així ho feia constar en les seves etiquetes Establert a Milà el 1730, construí instruments amb un art depurat seguint el model après a Cremona i aconseguí obres d’alta qualitat i molt apreciades Però fou sens dubte Giovanni Battista ~1711-1786, fill de Lorenzo, el més important d’entre tots i el…
Leonardo Vinci
Música
Compositor italià.
Vida Des del 1708 estudià al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo sota la direcció de Gaetano Greco El 1719 era mestre de capella del príncep de Sansevero i, després de la mort d’Alessandro Scarlatti el 1725, arribà a ser pro-vicemaestro de la capella reial, càrrec que ocupà fins la seva mort Visità diverses ciutat italianes per a estrenar-hi les seves pròpies òperes El 1728 fou nomenat mestre de capella del seu antic conservatori, on tingué GB Pergolesi entre els seus alumnes La producció musical de Vinci és principalment operística Les seves primeres òperes foren comèdies en dialecte…