Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
composta
Música
Són compostos per diverses fileres de tubs, com ara el ple, la fornitura, l’alemanya, etc En orgues castellans antics existia la compuesta de corneta corneta
raseta
Música
Peça de fil metàl·lic gruixut que recolza sobre les llengüetes metàl·liques d’alguns registres dels orgues i que, en variar el seu punt de contacte amb la llengüeta, modifica l’afinació de la nota emesa.
L’extrem exterior de la raseta sobresurt del peu del tub per a poder-lo agafar amb una eina especial per a afinar els jocs de llengüeteria En els orgues més primitius, aquesta peça no existia, i tan sols una petita falca de fusta fixava la llengüeta i en determinava el to A partir del segle XVI, es conserven instruments amb raseta mòbil de fil de llautó o de ferro
figuració
Música
Procediment d’ornamentació consistent en la divisió dels valors llargs en petites cèl·lules -figures- que generalment es basen en patrons estereotipats, tot i que també poden derivar del material temàtic de la peça.
Aquest ha estat un recurs molt utilitzat al llarg de la història de la música i fins i tot, durant els segles XV i XVI existia l’expressió musica figurata per a referir-se a un tipus de contrapunt més florit, com el que practicaven J Ockeghem i altres compositors de l’Escola Francoflamenca, en contraposició a l’austeritat de la musica reservata de Josquin Des Prés i els seus seguidors Sovint la figuració és la conseqüència de l’aplicació d’altres procediments d’ornamentació, com són la disminució, la coloratura , la floritura, etc Altres exemples de figuració es troben en els…
Pitàgores
Música
Filòsof grec.
Vida Més o menys associat a la seva persona o al cercle dels pitagòrics Alcmèon, Filolau, el corrent de pensament anomenat pitagorisme té una importància enorme per a la història de la música Com succeeix amb molts altres pensadors grecs antics, no es conserven textos de Pitàgores mateix, sinó referències al seu pensament provinents d’autors posteriors Els pitagòrics defensaven la idea segons la qual existia una correspondència entre la Mesura que descobriren en els fenòmens musicals, els intervals i el ritme -definida amb proporcions numèriques precises-, i la Mesura que…
mutació
Música
En el sistema de solmització hexacòrdica de Guido d’Arezzo, canvi d’hexacord que implicava donar uns altres noms sil·làbics (ut, re, mi, fa, sol, la) a les notes.
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Quan en una melodia apareixien notes que no es podien cantar amb l’hexacord que s’estava utilitzant, calia adoptar l’hexacord que contingués els intervals generats per les noves notes Com que no coincidia l’àmbit de l’hexacord una 6a M que implicava sis elements contigus de la sèrie de quintes amb l’àmbit dels modes una 8a J que implicava set elements contigus de la sèrie de quintes, podia haver-hi dos tipus de mutació la generada simplement per la no-coincidència entre l’àmbit de la melodia amb l’àmbit de l’hexacord ex 1 o bé la generada per la…
mordent
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Ornament format per l’alternança ràpida de la nota principal amb la nota auxiliar inferior (mordent a la 2a inferior) o bé amb la nota auxiliar superior (mordent a la 2a superior).
El nom també s’atribueix de manera genèrica i, de vegades, poc rigorosa a altres tipus d’ornaments de característiques similars S’indiquen amb signes o bé amb petites notes Originàriament, el mordent consistia en una oscillació ràpida, breu o prolongada, entre la nota principal i la nota inferior normalment, a distància de semitò L’ornament començava per la nota principal i atacava sobre la pulsació A partir del Romanticisme, l’atac de l’ornament començà a fer-se abans de la pulsació com unes curtes anacrusis, fent coincidir l’accent sobre la nota principal També existia el…
siciliana
Música
Moviment instrumental o un tipus d’ària, de metre binari compost (escrita generalment en 6/8 o 12/8) i tempo moderat o lent, aparegut al final del segle XVII.
Derivà probablement d’una dansa italiana anterior, els trets característics de la qual són pràcticament desconeguts, tot i que alguns teòrics del XVIII la consideraren una mena de giga lenta amb connotacions pastorals Presenta una fórmula rítmica característica, amb anacrusi i figura amb puntet ww Ww ww ww D’estil senzill, té frases d’un o dos compassos, amb melodies i harmonies clares Al segle XVI n’existia una forma vocal anomenada ciciliana que utilitzava una forma poètica particular, l' strambotto siciliano , que donà lloc a les anomenades arie siciliane Fou a partir del…
schola cantorum
Música
En l’Alta Edat Mitjana, escola de cant al servei de la litúrgia romana.
Atribuïda tradicionalment al papa Gregori I 590-604, que hauria desenvolupat l’antiga schola lectorum de Silvestre I 314-335, se sap que ja existia a Roma al segle V i que, ultra assegurar el cant a les basíliques del Laterà i el Vaticà, formava cantors que posteriorment organitzaven scholae anàlogues en monestirs i catedrals de tot Europa Al segle IX hom té notícia de les scholae cantorum de Metz, Reichenau, Sankt Gallen o Ripoll A més d’aprendre de memòria els cants litúrgics, els pueri cantus o pueri cantores rebien lliçons de lectura, dicció i teoria musical La direcció anava…
antecedent/consegüent
Música
Nom aplicat als dos segments musicals juxtaposats que mantenen una relació de complementarietat, que té lloc sobretot en la compensació harmònica.
El caràcter suspensiu de l’antecedent pròtasi, que queda obert, habitualment sobre la dominant, reclama el caràcter conclusiu del consegüent apòdosi, que tanca el conjunt amb una cadència perfecta, encara que no sempre sobre la tònica inicial Aquest cas queda ben illustrat en la Sonata núm 2 en la M, opus 2 núm 2, IV, compàs 1-8 de Beethoven A banda de l’equilibri tonal, l’antecedent/consegüent sol presentar un parallelisme de motiu i una simetria mètrica, com es veu en l’exemple 1 També pot succeir que el caràcter incomplet de l’antecedent es doni, no ja per raons harmòniques sinó per raons…
música del monestir de Santes Creus
Música
Música desenvolupada al monestir cistercenc de Santes Creus, situat al municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp).
El primer establiment de la comunitat fou a Valldaura Vallès Occidental, on el 1152 ja existia una abadia amb aquest nom El 1158, Ramon Alemany cedí les terres de Santes Creus perquè s’hi establís la comunitat vallesana Els monjos s’hi installaren el 1168 en un règim d’abadiat independent, és a dir, sense dependre de cap bisbat, i l’abadia rebé el nom de Santes Creus Suprimit el convent el 1820, els seus béns foren subhastats La comunitat fou restaurada el 1823, però el monestir fou definitivament abandonat el 1835 Les notícies que es tenen de la seva activitat musical són molt minses a causa…