Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Diego de Casseda
Música
Mestre de capella i compositor espanyol.
Les primeres notícies sobre la seva activitat daten de l’11 de novembre de 1673, dia del seu nomenament com a mestre de capella de la basílica del Pilar de Saragossa, on sembla que romangué -tot i una breu expulsió el 1688- fins el 1694, any en què fou succeït per Jerónimo Latorre El 8 de juliol de 1683 signà l’aprovació de l’obra Fragmentos músicos de P Nassarre La seva producció es confon sovint amb la del seu fill José de Casseda y Villamayor D’ambdós compositors s’han servat obres en nombrosos arxius de l’Estat espanyol, especialment de Saragossa i València
Adriana Ferraresi del Bene
Música
Soprano italiana.
Fou alumna d’Antonio Sacchini al Conservatori de l’Ospedaletto de Venècia El 1783 fugí amb Luigi del Bene, amb el qual es casà Després d’actuar a Londres i al Teatro alla Scala de Milà 1785-87, anà a Viena, on interpretà obres de V Martín i Soler, A Salieri i WA Mozart, el qual compongué dues àries de Les noces de Fígaro per a ella El 1790 interpretà el personatge de Fiordiligi de Così fan tutte Amant del llibretista d’aquests textos, Lorenzo Da Ponte, les intrigues que mantingueren a la cort imperial provocaren l’expulsió d’ambdós el 1791 Posteriorment cantà en diversos teatres…
Vicente Requeno y Vives
Música
Teòric aragonès.
Membre de la Companyia de Jesús, l’any 1767, arran de l’expulsió dels jesuïtes del regne d’Espanya, passà a residir a Roma Tornà a Saragossa el 1790 i exercí com a numismàtic i conservador d’una important collecció L’any 1804 anà novament a Itàlia Durant la seva primera estada italiana publicà un tractat on es qüestionaven les opinions més generalitzades sobre la teoria musical grega, titulat Saggi sul ristablimento dell’arte armonica dei greci e romani cantori Parma, 1798 El 1807 publicà a Roma un altre llibre sobre els instruments de percussió en el món grec, Il tamburo…
Esteban de Arteaga
Música
Escriptor i historiador de temes musicals castellà.
Vida Ingressà en la Companyia de Jesús el 1763 i es formà a Madrid L’expulsió dels jesuïtes el 1767 el portà a Còrsega i després a Itàlia En un intent de guanyar-se altre cop els favors dels dirigents del seu país, abandonà l’orde el 1769 i s’ordenà de sacerdot Entre el 1773 i el 1778 estudià filosofia, matemàtiques i medicina a la Universitat de Bolonya i entrà a formar part del cercle d’amistats de P Martini Amb la complaença de l’erudit sacerdot italià, inicià la redacció d’una història del teatre musical a Itàlia, en tres volums, titulada Le rivoluzione del teatro musicale…
Lorenzo Da Ponte
Música
Llibretista i poeta italià.
D’origen jueu, amb motiu d’un segon matrimoni amb una gentil el seu pare li canvià el nom original, que era Emmanuele Conegliano El 1764 ingressà al seminari de la seva ciutat natal i el 1773 fou ordenat de sacerdot Professor d’humanitats al seminari de Treviso, hagué de deixar el càrrec a causa de les seves opinions naturalistes Després de ser expulsat de Venècia acusat de dur una vida dissoluta 1779, anà a Dresden, on feu les primeres temptatives com a autor de llibrets El 1781, gràcies al favor de Salieri, entrà com a llibretista a la cort vienesa de Josep II, el qual el prengué sota la…
música de Taiwan
Música
Música desenvolupada a Taiwan.
La capital és T’aipei Fou habitat per xinesos des del segle VII Els portuguesos hi arribaren al segle XVI i la batejaren amb el nom d’Ilha Formosa Més tard fou envaïda pels holandesos i al final del segle XVI entrà a formar part de l’imperi manxú Les religions predominants són el confucianisme, el taoisme i el budisme Música culta Des del final del segle XIX la música culta de tradició europea hi ha anat guanyant terreny, en detriment de la música tradicional xinesa Quan s’implantà el règim comunista a la Xina continental i Taiwan es convertí en la seu de l’antic govern xinès a l’exili, però…
música andalusina
Música
Tipus de música tradicional urbana del Magrib (Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia), que hom suposa originària de l’Àndalus.
El nom àrab d’aquest gènere musical és Musiqa andalusiyya Si en un principi els nuclis cortesans musulmans a la Península Ibèrica seguien la tradició musical de Damasc, cap al segle IX es començà a desenvolupar un estil propi que posteriorment donà lloc a la música andalusina L’expulsió de la població musulmana i jueva d’Espanya reforçà la presència d’aquesta música al Magrib, on, d’altra banda, ja era conreada als principals centres urbans La música andalusina es coneix com a ala 'música instrumental' al Marroc, san’a 'obra d’art' a Algèria, arnati 'granadina' a l’Algèria occidental i ma’…
Antoni Eiximeno i Pujades
Música
Teòric i assagista musical valencià.
Vida La seva formació s’inicià al collegi de nobles regit pels jesuïtes a València, i posteriorment estudià matemàtiques i música a la Universitat de Salamanca Ingressà a la Companyia de Jesús el 1745 La seva tasca docent s’inicià en el camp de la retòrica, les matemàtiques i la geometria El 1763 fou nomenat professor de matemàtiques i director tècnic de l’Escola d’Artilleria de Segòvia Durant la primavera del 1767, de resultes de l’ordre d’expulsió dels jesuïtes, abandonà la Península camí d’Itàlia, s’installà a Roma i se secularitzà A Roma estudià música seriosament amb Felice…
música de l’Argentina
Música
Música desenvolupada a l’Argentina.
Música culta Durant els segles XVI, XVII i part del XVIII, els jesuïtes utilitzaren la música en la seva missió evangelitzadora dels indígenes La música sacra, tant el cant pla com la polifonia, va predominar per sobre de la profana, i el principal centre musical fou, durant molt de temps, Córdoba Els indígenes i els esclaus negres foren instruïts en música i en la fabricació d’instruments, activitats en les quals sembla que arribaren a altíssims nivells de qualitat, especialment en els cors i els grups instrumentals La primera escola de música fou fundada pel pare Pedro Comental 1595-1665, i…
Joan Andrés i Morell
Història
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…
, , ,