Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon simple cítara de vara Utilitzat per l’home des de temps remots, és conegut a Àfrica, Amèrica i Àsia Algunes tribus africanes s’han servit de l’arc indistintament per a la caça i la música, circumstància que, en alguns sectors, ha portat a considerar-lo com el primer instrument de corda utilitzat per l’home Els tipus d’arc musical més coneguts són l’arc a terra, l’arc de boca i l’arc de carbassa El primer consta d’una tija clavada a terra i una corda fixada per un extrem a la tija i per l’altre a una membrana o planxa, sovint d’escorça, que…

Si bé s’utilitza majoritàriament per a designar les cantants femenines amb el registre més greu de tots, pot designar igualment els cantants de veu blanca amb l’extensió citada, i també els cantants masculins amb la mateixa extensió, actualment anomenats contratenors i antigament falsetistes o castrats Pel que sembla, és amb aquest darrer sentit que el terme aparegué per primera vegada a l’inici del segle XVI, si bé no s’estengué fins un segle més tard Durant el segle XVII el mot contraltus coexistí amb altus tant en les seves formes llatines com en les expressions equivalents en les llengües…

Parts i tipus de corda Els materials amb els quals es fan les cordes han anat variant considerablement en funció dels objectius musicals que es perseguien i dels avenços tècnics de cada moment Així es troben des de cordes fetes de tripa, seda, cerres de cavall o metall, fins a cordes fetes amb materials sintètics com el niló Per aconseguir augmentar la densitat de la corda o la seva resistència, s’han utilitzat diverses tècniques com l’entorxat on l’ànima està recoberta per un filament metàllic i el trenat Actualment s’utilitzen bàsicament cordes de niló i d’acer per les seves qualitats de…

La gran diversitat de materials, formes i tècniques constructives utilitzades fa del xiulet un dels instruments aeròfons més politípics La classificació Hornbostel-Sachs permet classificar els xiulets atenent diversos criteris Un dels més importants és si el buf és dirigit directament contra un cantell del tub o cavitat ressonant, sense cap mena de conducte intermediari, o si és conduït a través d’un estret conducte que dirigeix la columna d’aire contra un bisell Són de buf directe el xiulet cabrer, fet d’escorça, el xiulet de pinyol d’albercoc, utilitzat com a reclam de caça, i el xiulet de…

Està format per una barra metàllica, doblegada en forma de U, i un mànec del mateix material En ser colpejat un dels extrems de la barra doblegada produeix un so de gran puresa harmònica i d’intensitat gairebé constant, però tan petita que per a percebre’l s’han d’acostar els extrems de la barra a l’orella també es pot posar en contacte el mànec amb els ossos del cap Aquestes característiques del so, juntament amb la solidesa, les petites dimensions i l’estabilitat als canvis de temperatura i humitat, fan del diapasó una eina molt útil com a patró freqüencial Acostuma a estar afinat a 440 Hz…

Se’n té molt poca informació, però se sap que fou actiu a Amsterdam i que cap al 1812 inventà el metrònom, consistent en un doble pèndol, amb una barra que oscillava a causa del pes collocat a cadascun dels seus extrems JN Mälzel, també constructor i inventor d’instruments, conegué Winkel a Amsterdam, s’atribuí l’autoria del metrònom, hi introduí algunes modificacions i el comercialitzà amb el seu propi nom Això li comportà una batalla legal amb Winkel, el qual en sortí vencedor Mälzel, però, s’endugué la popularitat i els beneficis econòmics

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques Consisteix en un o dos taulons de fusta de diferent gruix, que poden tenir 2 m de llargada, els extrems dels quals descansen sobre dues cistelles entre les cistelles i els taulons es posa un gruix de fulles de blat de moro seques, per tal d’obtenir una millor sonoritat El toquen dos músics -els txalapartariak -, cadascun amb dues baquetes de fusta, els quals exhibeixen una gran habilitat i precisió rítmiques Utilitzat antigament entre les comunitats rurals de muntanya, servia per a la comunicació de missatges degudament…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat És format per mitja closca de nou escapçada per un dels extrems, i un fil de llana, fort i resistent, lligat a la part central amb diverses voltes Aquest fil, cargolat per fer pressió, sosté una petita pala llarga de fusta o de canya que, en ser pinçada per l’extrem obert de la closca, produeix un so intermitent que imita el grill Si bé és més conegut com a entreteniment i joguina infantil, sembla que antigament també havia estat utilitzat com a reclam de caça Els diversos noms que es donen a aquest petit sonador són…

Durant la primera meitat del segle XVI, la tradicional situació de marginació de la dona dins el món musical europeu, especialment en l’àmbit de la música religiosa, començà a canviar en certes corts del nord d’Itàlia, on algunes dames de famílies molt importants començaren a destacar com a músics i patrons de les arts en general De fet, fins l’aparició del madrigal a mitjan segle XVI C de Rore i L Marenzio pràcticament no hi ha música composta per a veus femenines A partir de la formació del Concerto delle dame a Fer rara grup de veus femenines agudes creat amb el patronatge d’Alfons II d’…

En el tenor, el terme spinto indica un tipus de veu més dramàtica que la del líric però sense arribar als extrems de la veu de tenor heroic Dins aquesta categoria vocal de tenor líric spinto es troben papers com Ernani, Don Alvaro en La forza del destino de G Verdi, Dick Johnson en La fanciulla del West de G Puccini i el Chénier d’U Giordano Pel que fa al repertori de soprano d’aquesta categoria, s’hi poden incloure les Leonores de La forza del destino i d' Il trovatore , Amelia d' Un ballo in maschera , Aïda G Verdi, Madama Butterfly G Puccini i la Keiserin de Die Frau ohne…