Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
física del so
Música
Part de l’acústica que descriu de manera objectiva els fenòmens de producció i transmissió del so.
El so és generat sempre a partir de la vibració d’un sistema mecànic o acústic cordes, membranes, columnes d’aire, que es propaga després a altres sistemes caixes de ressonància, aire circumdant La propagació d’aquesta vibració inicial s’anomena ona Així doncs, la física del so s’ocupa bàsicament d’estudiar i formular de manera general el problema vibratori i ondulatori descripció i anàlisi de vibracions, definició de les magnituds característiques, interacció entre sistemes vibratoris, fenòmens de propagació, etc Vibracions Reflexió i transmissió © Fototecacat/ Studi Ferrer Una vibració és…
Emile Leipp
Música
Musicòleg i físic acústic francès.
Realitzà estudis de cant i violí a París Posteriorment estudià física a la Sorbona, on es doctorà el 1960 amb una dissertació sobre la física en els instruments de corda Fins el 1956 es dedicà a l’ensenyament, i després fou conseller científic per a nombrosos fabricants d’instruments de corda Ell mateix fabricà violins, violes i violoncels fins el 1962 La seva recerca abraçà diferents àmbits de l’acústica, però destacà sobretot en l’estudi dels cordòfons El 1961 fundà i dirigí el laboratori acústic de la Universitat de París i l’any següent creà el Grup d’Acústica Musical Aquest grup…
Arthur Joachim von Oettingen
Música
Científic alemany.
Estudià ciències a la Universitat de Dorpat 1853-58 i més tard física, fisiologia i matemàtiques a París i a Berlín El 1865 fou nomenat professor catedràtic de física de la Universitat de Dorpat A part les seves investigacions científiques, publicà diversos articles i obres teòriques sobre música, entre les quals destaca el llibre Harmoniesystem in dualer Entwickelung Studien zur Theorie der Musik 'Sistema harmònic en desenvolupament dual Estudis sobre la teoria de la música', 1866 En aquesta publicació sosté que la tonalitat és pròpia dels intervals i els acords que tenen un to fonamental…
cicle
Música
En física del so, una vibració completa en un sistema vibratori.
El nombre de cicles per segon o Hertz és la unitat de mesura de la freqüència del so
hertz
Música
Unitat física habitual per a mesurar la freqüència de les vibracions musicals.
Un hertz correspon a una oscillació completa o cicle per segon 1 Hz = 1 cicle/segon 1 cps Així, una corda que emet un la de 440 Hz repeteix 440 oscillacions idèntiques en un segon
intensitat
Música
Magnitud física objectiva que s’associa a l’energia acústica d’un so.
Es defineix com l’energia que travessa una superfície d’un metre quadrat, perpendicular a la direcció de propagació del so, en un segon, o, el que és el mateix, la potència sonora que travessa aquesta superfície Aquesta intensitat depèn de la font sonora i del punt on es mesura augmenta proporcionalment amb la potència de la font sonora i disminueix de manera proporcional a la distància que separa la font del punt de mesura Des del punt de vista de la percepció, com més gran és la intensitat, més sonoritat o volum s’associa al so Es tracta de dues magnituds relacionades però no iguals ni…
Robert Arthur Moog

Robert Arhur Moog
© Moog Music
Música
Enginyer nord-americà i constructor d’instruments musicals.
Estudià física al Queens College, enginyeria electrònica a la Universitat de Colúmbia i enginyeria física a la Universitat de Cornell El 1954 fundà una empresa RA Moog Co dedicada a la producció dels instruments anomenats theremins El 1965 posà a la venda un sintetitzador modular inspirat en el de la companyia RCA Mark II Columbia-Princeton que, si bé encara molt voluminós, es podia fabricar en sèrie La fabricació de sintetitzadors esdevingué el centre del negoci de RA Moog Co, que el 1971 es fusionà amb MuSonics i d’aquesta unió sorgí Moog Music Inc El 1973 esdevingué una…
,
Daniel Bernoulli
Biologia
Física
Matemàtiques
Físic, matemàtic i fisiòleg neerlandès.
Fill i nebot de matemàtics, s’inicià en la disciplina en la qual sobresortiren els seus antecessors, però aviat es decantà vers les ciències experimentals Després de fer estudis de medicina a Basilea, Heidelberg i Estrasburg es doctorà en aquests camp a vint-i-un anys, el 1724 publicà les Exercitationes quaedam mathematicae , que reflectien el seu interès per la matemàtica i en les quals tractava temes de probabilitat i la resolució de l’equació diferencial de Riccati Fou cridat a l’Acadèmia de Sant Petersburg on romangué del 1725 al 1733 Fou aquest el període més fèrtil de la seva creació hi…
,
Yoriaki Matsudaira
Música
Compositor japonès, fill de Ioritsune Matsudaira.
Estudià ciències a la Universitat Metropolitana de Tòquio, i des del 1958 ensenyà física en diverses institucions i universitats de la ciutat La seva formació com a compositor fou totalment autodidàctica, i la seva obra, la major part de la qual és experimental, es basà en la combinació de diferents tècniques compositives occidentals i la música popular japonesa Del 1957 al 1960 tingué una etapa d’experimentació serialista En el catàleg de la seva obra sobresurten algunes obres electròniques i l'òpera Sara 1960
Jean-Baptistele Rond D’ Alembert
Música
Matemàtic i filòsof francès.
Inicialment fou conegut pels seus treballs de física i matemàtica D’aquesta època data l’escrit d’acústica Recerques sobre la corba que produeix una corda tensada en vibració 1747 El seu renom augmentà quan es feu càrrec, amb Diderot, de la direcció de l' Enciclopèdia , per a la qual redactà més de 1 400 articles alguns dedicats a la música La seva irrupció en la teoria de la música és un dels molts efectes que provocà la publicació del Tractat d’Harmonia de Rameau, del qual publicà una vulgarització, els Elements de música 1752 Posteriorment escriví Réflexions sur la musique en général et…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina