Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
clauet
Música
En molts instruments de corda (piano, clavicèmbal, saltiri, etc.), punta metàl·lica, generalment de ferro, per a fixar l’extrem de la corda oposat al claviller.
Els clauets solen estar fixats sobre la taula harmònica, i la seva posició -que sovint s’identifica amb una escola o àrea de construcció- influeix en el so i el timbre de l
fillol

Fillol de la cornamusa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Cadascun dels bordons petits de la cornamusa.
Al costat de la trompa principal i fixats al braguer, en moltes cornamuses hi ha petits tubs que proporcionen un so fix en vibrar amb una canya senzilla Solen estar afinats a la cinquena o a l’octava del bordó, o a ambdues si n’hi ha dos En alguns instruments actuals, com en les xeremies mallorquines, estan segats i no sonen, però es mantenen com a ornaments tradicionals, com a testimoni dels seus instruments antecessors
faristol
Música
Moble especialment dissenyat per a sostenir les partitures, de manera que puguin ser llegides i manejades amb facilitat pels intèrprets i directors.
Sol estar format per una peça en forma de lleixa plana, a la qual s’afegeix un marc de fusta o metall, on es posen els papers Aquest marc pot tenir accessoris plegables per a augmentar-ne la superfície La part superior, d’inclinació regulable, està fixada a una columna d’alçada variable, acabada amb un peu o tres potes, que permet recolzar l’aparell a terra Solen ser plegables, i també se’n fan sense peu, de sobretaula o fixats directament als instruments musicals
pirueta
Música
Peça petita de fusta, de forma cilíndrica, foradada, muntada a la part superior de les xirimies i les bombardes, que conté parcialment en el seu interior la doble llengüeta -generador del so característic d’aquests instruments-, sense impedir, però, que una part d’aquesta pugui estar en contacte directe amb els llavis de l’instrumentista (a diferència de la càpsula).
La funció de la pirueta és fer de punt de suport per als llavis per tal d’ajudar-los en la producció dels sons forts, característics d’aquests instruments, tot evitant la fatiga A més, el control directe dels llavis sobre la llengüeta permet d’obtenir una millor emissió de les notes agudes Es troben formes més o menys primitives de pirueta en els discos plans de metall fixats als tudells de les xirimies folklòriques del món àrab, i actualment, en una forma simplificada, als tudells de tibles i tenores
apagador

Apagador de piano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments cordòfons, especialment els de teclat, cadascuna de les peces, generalment de feltre, que, associada a un mecanisme més o menys complex, serveix per a impedir (apagar) la vibració de les cordes.
Per extensió, s’aplica el terme a qualsevol accessori que faci aquesta mateixa funció En prémer les tecles, els apagadors alliberen les cordes perquè aquestes puguin vibrar lliurement Inversament, quan els dits deixen anar les tecles, els apagadors entren en contacte amb les cordes per impedir que puguin continuar vibrant Al clavicèmbal els apagadors són fixats al mateix saltador que suporta el balancí i el plectre Als pianos, en canvi, solen ser independents dels martells, encara que s’accionen amb el mateix joc de palanques que activa la tecla Ja als primers pianoforti del segle XVIII…
,
combinació
Música
En l’orgue, resultat que ofereix un mecanisme que, governant un sistema mecànic, pneumàtic, elèctric o electrònic, facilita a l’organista els canvis en la registració.
Es desenvolupà notablement, amb procediments pneumàtics, en els instruments d’Aristides Cavaillé-Coll La combinació pot ser lliure, ajustable o fixa És lliure quan es fa mitjançant uns petits botons situats sobre la plaqueta del registre de la consola o bé en interruptors a part L’organista pot programar, abans de l’actuació, diferents agrupacions de registres tantes com botonets, que poden entrar en acció en un moment determinat, tan sols prement un polsador concret de manual o de pedal És ajustable quan s’opera a través d’un sistema electromagnètic o electrònic dotat de moltes possibilitats…
lligadura
Música
Antic signe de notació musical que agrupa dues o més notes.
El seu significat entre els segles XII i XVI varia, segons que es tracti de notació neumàtica o quadrada, de notació modal o de notació mensural En el primer cas, l’únic que indica és un conjunt de notes que es canten sobre una síllaba, mentre que en els altres dos casos s’integra dins un sistema rítmic En la notació modal, el valor de les seves notes depèn de la seva combinació amb altres lligadures, dins del conjunt d' ordines que se succeeixen tot al llarg de la melodia En la notació mensural, totes i cadascuna de les notes que integren una lligadura tenen valors fixos predeterminats,…
claviller

Claviller
©Fototeca.cat/ Idear
Música
Part dels instruments cordòfons que fixa les clavilles.
La seva forma i posició varia segons el tipus d’instrument en els instruments amb mànec violí, guitarra, etc, és situat a l’extrem del mànec oposat a la caixa de ressonància en els instruments sense mànec clavicèmbal, piano, etc, és una taula de fusta dura, al costat de la taula harmònica i orientada en el mateix pla que aquesta Des de l’antiguitat, a l’extrem del mànec de molts cordòfons hi havia un espai per a fixar les clavilles Però fou en l’instrumentari medieval on es definiren les formes bàsiques dels diferents tipus de clavillers Entre els fixats al mànec, els més característics són…
plectre

Plectre de plàstic
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns cordòfons, peça semirígida que, subjectada amb els dits, serveix per a pinçar les cordes de l’instrument i posar-les en vibració.
En els instruments de corda pinçada, les cordes es fan sonar separant-les del seu punt de repòs i deixant-les anar sobtadament Encara que aquesta operació pot efectuar-se directament amb els dits, sovint s’aconsegueix un so més potent i timbrat si es pinça la corda amb un objecte dur De l’elasticitat i l’índex de fregament d’aquest accessori en dependrà la potència del so i la qualitat de l’atac Els plectres poden tenir diverses formes amples, estrets, en forma de didal, en forma de punxa i es fan de molts materials os, ivori, ploma, espina de peix, cuir endurit, baquelita, niló, plàstic Tant…
Pau Bertran i Bros

Pau Bertran i Bros
© Fototeca.cat
Folklore
Literatura catalana
Folklorista i poeta.
De família de petits propietaris rurals, es llicencià en filosofia i lletres i durant uns anys es dedicà a la docència S’inicià en la tradició romàntica, rebé la influència de la Folk-Lore Society de Londres 1882-83 —promogué la societat El Folk-Lore Català 1885— i s’esforçà per actualitzar-ne la teoria i els mètodes Destacà en els estudis folklòrics, sobretot pels treballs teòrics que inicià a La Illustració Catalana La filosofia de la filosa, 1884 i completà a Rondallística 1888, assaig que, premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1888, incorporava els nous corrents europeus dels estudis…
, ,