Resultats de la cerca

Fou mestre de capella de la collegiata de Lerma Burgos 1616, de la catedral de Granada 1621, de l’església de La Encarnación de Madrid, de la catedral de Còrdova 1624-31 i, finalment, del monestir de Las Descalzas Reales de Madrid Amic de Lope de Vega, aquest autor li dedicà la comèdia Carlos V en Francia Compongué una gran quantitat d’obres, entre les quals hi ha més de 500 villancets, més de 100 motets, el Rèquiem per la mort de Margarida d’Àustria perdut, diverses misses, 60 salms, antífones, himnes i un tractat teòric amb el títol de Compendio de Música Després del terratrèmol de Lisboa…

Alumne de S Anselmi a Lodi, i de Nicola Sala a Nàpols Exercí de mestre de clavicèmbal a la Scala i al Teatre Canobbiano a Milà 1780-1802 i a Parma el 1795 Principalment fou autor d’òpera -les més conegudes foren Titonelle Gallie 1786 i Olimpiade 1787- i de músiques de festa, encara que realitzà algunes composicions de música sacra, en particular misses Al llarg de la seva vida tingué una notable capacitat d’adaptar-se als diversos règims polítics de l’època durant la seva estada a la Scala compongué una cantata en ocasió de la decapitació de Lluís XVI Per l’anniversario della caduta dell’…

Rebé la formació musical com a estudiant de violí, i des de molt jove participà activament en la vida musical de Barcelona Impulsà nombrosos concerts, fundà la Societat Filharmònica de Barcelona 1844-54, després 1850 Centre Filharmònic, per la qual passà, entre d’altres, Franz Liszt, i dirigí l’orquestra de la societat Destacà especialment en la seva faceta de crític musical, i ha estat considerat un dels iniciadors de la crítica catalana Collaborà en diferents diaris del 1838 al 1841, fent una especial defensa de les òperes catalanes Substituí Pau Piferrer en la crítica musical del Diario de…

Vida La seva educació musical s’inicià al cor de l’escola de la catedral de Narbona A disset anys compongué el motet O mors, ero mors tua , dins l’estil contrapuntístic de la tradició francoflamenca, que el feu mereixedor d’una beca que li permeté finalitzar els estudis musicals L’any 1609 esdevingué maître de musique de l’escolania de la catedral de Grenoble Se sap que des del 1652 exercí el càrrec de maître de musique en altres ciutats del Llenguadoc, entre les quals hi havia Carcassona Durant aquest període, compongué música per a cerimònies especials, com el motet Cantate Domino omnis…

Vida Tot i pertànyer a un orde religiós regular, Ariosti abandonà el seu monestir de Bolonya l’any 1696 per iniciar una vida itinerant Primer s’estigué a la cort de Màntua Llombardia, però ben aviat anà a Berlín com a músic de l’electora Sofia Carlota Malgrat les polèmiques que creà la presència d’un monjo catòlic a la cort, continuà component òperes i altres obres vocals, com ho havia fet fins llavors per al duc de Màntua Ignorant el requeriment fet pels seus superiors religiosos de tornar a Itàlia, s’installà a Viena, on aconseguí introduir-se a la cort imperial Malgrat tot, en morir l’…

Vida Sisè fill d’Alessandro Scarlatti i Antonia Anzalone, pràcticament no hi ha informació sobre el seu aprenentatge musical El seu nom no consta a cap conservatori i les hipòtesis segons les quals Francesco Gasparini, Gaetano Greco, Bernardo Pasquini o algun membre de la seva família haurien pogut ser els seus mestres no han estat verificades El 1701 fou nomenat organista i compositor a la cort reial de Nàpols, de la qual el seu pare havia estat mestre de capella El 1702 l’acompanyà a Florència quan intentà establir-se al teatre privat del príncep Ferran de Mèdici, però aviat Domenico…

Així com als països germànics la denominació comuna d’aquesta mena d’obres és generalment lexikon , als països llatins i saxons s’usa indistintament el nom de diccionaris i enciclopèdies, segons les preferències dels editors Les primeres obres dedicades a recollir d’una manera sistemàtica el coneixement humà daten del principi de la nostra era Entre les set arts liberals en què estava organitzat el Disciplinarium de Varró segle I dC -un dels primers reculls amb voluntat enciclopèdica-, ja figurava la música Les Etymologiae d’Isidor de Sevilla 560-636 dC, recopilació sistemàtica de la ciència…