Resultats de la cerca

Les notes extremes del tetracord eren fixes a distància de 4a J i les dues internes eren mòbils Tot i que la variabilitat de les notes internes sembla que era molt gran entre els músics pràctics, els teòrics parlaven de tres menes de gènere el diatònic on els tres intervals, de greu a agut, eren de mig to, to i to, el cromàtic mig to, mig to i un to i mig i l’enharmònic quart de to, quart de to i dos tons Aquests tres tipus de gènere melòdic s’apliquen també a l’escala completa del sistema grec formada per diversos tetracords encadenats del mateix gènere diatònic, cromàtic o…

Prenent com a paràmetre classificador, per exemple, el tipus d’instruments que intervenen en l’execució musical, es podria dividir la música en els gèneres instrumental divisible al seu torn en acústic i electroacústic, vocal o mixt Atenent a la quantitat d’intruments, en canvi, es pot parlar de gènere simfònic, cambrístic o solístic Bibliografia Complement bibliogràfic Daufí, Xavier et al Gran historia de la música a través de sus géneros , Editorial Planeta, Barcelona 1994

L’origen del gènere es troba en les representacions de teatre parlat schuldramma interpretades en llatí per nens i joves que es desenvoluparen a Alemanya al segle XV, inspirades per les idees humanistes de l’època i que tenien alguns elements musicals Aquest gènere tingué continuïtat també en alguns singspiele i obres de teatre musical interpretades per nens als segles XVIII i XIX, entre les quals destaca Apollo et Hyacinthus 1767, de Mozart Al segle XX, amb característiques més definides, el gènere esdevingué un instrument didàctic, pensat per a…

Pot ser compost de números independents o combinar actuacions musicals amb un argument sumari que encadena les diverses escenes Les incursions humorístiques, que giren entorn de l’actualitat de vegades amb contingut polític, són l’element principal, juntament amb les allusions sexuals Afí a la comèdia musical, el music-hall , el cabaret, l’opereta, la revue que n’és el model europeu de filiació més clara, almenys pel que fa al nom i altres gèneres teatrals, amb els quals manté fronteres imprecises, la revista es desenvolupà als grans centres industrials i urbans com a forma d’entreteniment…

Els seus textos solen ser estròfics -habitualment amb estrofes de vuit compassos dividits en dues parts simètriques-, i les melodies, de caràcter melancòlic, són en mode menor D’origen incert, assolí una gran popularitat al segle XIX, especialment als cafès i tavernes de Lisboa Hi ha dues menes de fado el que prové dels barris lisboetes, d’aire sensual i personal, i el de Coïmbra, propi d’ambients estudiantils i de sonoritat més greu Normalment vestits de negre, els cantants de fado solen acompanyar la seva veu amb una formació de dues guitarres portugueses, una de dotze cordes i l’altra de…

Sorgí a mitjan segle XIX en alguns pobles d’Andalusia a partir de les restes de la cultura tradicional i sota la influència del Romanticisme i el nacionalisme musical Es tracta d’una singular manifestació subcultural de la bohèmia andalusa, que es caracteritzava per la seva particular parla, manera de vestir, comportament i psicologia, tot plegat relacionat amb el món dels gitanos i el gitanisme de l’època La inclusió del flamenc en el gènere de cants i balls andalusos es generalitzà cap al 1865, moment en el qual la crisi econòmica feu tancar molts teatres, i la música tradicional d’…

En el seu sentit més ampli consisteix en una sèrie de peces vocals profanes, especialment madrigals madrigal , unides per un argument més o menys ben definit El primer teòric que definí i utilitzà el terme fou el musicòleg Alfred Einstein al principi del segle XX L’exemple més famós del gènere apareix en L’Amfiparnaso 1597 d’O Vecchi El compositor la subtitulà comedia harmonica , tot i que en el pròleg de la partitura la definí com a comedia musicale Es tracta d’una obra formada per un pròleg i tres actes per a cinc veus sobre un text dialogat, però sense individualització musical dels…

L’origen del gènere està marcat per la influència de la ballad opera anglesa, com és el cas de The Beggar’s Opera 'L’òpera del captaire', 1728, de John Gay i JC Pepusch, representada a Alemanya al principi del segle XVIII La traducció i representació d’una altra ballad opera , The Devil to Pay 1731, de Charles Coffey, interpretada a Berlín el 1743, influí encara més en el naixent singspiel La reelaboració de la música d’aquesta obra realitzada per Johann Georg Standfuss per a oferir-la a Leipzig el 1752, on obtingué un èxit immens, impulsà la presentació d’obres semblants…

El gòspel blanc derivà bàsicament dels himnes de camp-meeting espiritual , als quals s’incorporaren formes i melodies de cançons populars contemporànies Els predicadors musicals itinerants expandiren el gènere, que fou força practicat fins el 1920 Els anys trenta i quaranta, la Carter Family, petit grup vocal amb acompanyament instrumental, practicà un estil derivat del gòspel blanc que és a l’origen de la música country A partir del 1930 passà a anomenar-se gospel-blues o gòspel negre perquè recollia les tradicions hereves dels espirituals negres Es compongueren cançons amb…

El significat extramusical més important de la paraula blues fa referència a un estat d’ànim, ja que des del segle XVI l’expressió blue devils 'dimonis blaus' s’ha emprat en llengua anglesa per a descriure un estat de malenconia o depressió El terme blues , però, no s’incorporà a la parla popular dels Estats Units fins després de la guerra civil 1860-65, i no fou fins cap al 1900 que els afroamericans del sud del país començaren a utilitzar-lo per a anomenar la música que expressava l’esmentat estat d’ànim Així, s’ha d’entendre que l’intèrpret canta o toca per alliberar-se del blues Es parla…