Resultats de la cerca

És un tipus d’òpera de gran espectacle, normalment de cinc actes quatre, en alguns casos, que inclou un ballet vistós al segon acte o més tard i escenes collectives i corals de gran volada Ha de tenir quatre o cinc intèrprets de primera línia normalment tenor, soprano, baríton, mezzosoprano i baix La Muette de Portici , dita també Massaniello 1828, de D Auber, i Guillaume Tell 1829, de G Rossini, són considerades les primeres grands opéras El gènere assolí la màxima esplendor amb G Meyerbeer Robert le Diable , 1831 Les Huguenots , 1836 Le Prophète , 1849 L’Africaine , 1865, però també hi…

Fill del compositor H Février, estudià amb Édouard Risler i Marguerite Long al Conservatori de Música de París entre el 1917 i el 1921 Février s’especialitzà en el repertori francès del segle XX Amic de Francis Poulenc des de la infantesa, junts enregistraren les obres per a piano a quatre mans d’aquest compositor Poulenc li dedicà el seu Concert en re menor per a dos pianos, que estrenaren conjuntament el 1932 El 1937, M Ravel li confià la interpretació del seu Concert per a la mà esquerra , que el 1931 havia estrenat P Wittgenstein, l’actuació del qual, però, no havia satisfet l’autor…

És considerada una de les artistes més creatives de la seva generació Oferí el seu primer concert a quatre anys i quan en tenia setze es graduà al Conservatori de Lisboa, on fou deixebla d’E Campos Coelho Estudià composició i teoria amb F Benoit i amplià la seva formació amb Rosl Schmid a Munic i amb Karl Engel a Hannover Maria João Pires ha mostrat sempre una gran predilecció per l’obra de WA Mozart i de JS Bach Ha estat distingida amb nombrosos premis -el primer a nou anys-, entre els quals destaca el que rebé l’any 1970 en el concurs organitzat a Brusselles amb motiu del bicentenari del…

Estudià al Conservatori de París amb Olivier Messiaen i Simone Plé-Caussade Així mateix, rebé classes de René Leibowitz, que l’inicià en el dodecatonisme, i esdevingué un dels principals representants francesos del serialisme La seva ideologia comunista el portà a abandonar aquest llenguatge per tal de fer una música que mogués les masses obreres El 1959 fundà amb Louis Durey i altres compositors l’Associació de Músics Progressistes A partir dels anys seixanta, tornà al dodecatonisme, però alliberat ja de la rigidesa serial dels anys cinquanta Fou nomenat professor d’instrumentació al…

Format al Conservatori de París entre els anys 1955 i 1960, rebé lliçons de Plé-Caussade contrapunt i fuga, D Milhaud composició, O Messiaen anàlisi i Y Loriod piano i harmonia La seva trobada amb Pierre Boulez el 1956 fou fonamental per al futur de la seva carrera com a director orquestral, que agafà embranzida en succeir Boulez al capdavant del Domaine Musical 1967-73 Combinà les tasques de composició i direcció i les seves primeres obres denoten la petjada del serialisme resultant del seu encontre amb Boulez i de l’assistència als Cursos de Darmstadt Hessen, el 1958 Una de les mostres més…

Inicialment era una orquestra de cambra -Orquestra de Cambra Gulbenkian- composta per dotze instrumentistes corda i baix continu Progressivament ampliada, el 1971 adoptà la denominació d’Orquestra Gulbenkian Té seixanta-sis membres, nombre ampliable segons les necessitats del programa Aquest tipus de formació, a mig camí entre l’orquestra de cambra i la simfònica, els permet presentar les obres del període clàssic en versions més properes a les originals No obstant això, el seu repertori inclou també la música romàntica i molta música del segle XX Especialitzada en la interpretació d’obres…

No es té cap dada certa sobre la seva biografia Possiblement estigué al servei del cardenal Pedro González de Mendoza, bisbe de Sigüenza entre el 1468 i el 1483 i arquebisbe de Toledo entre el 1483 i el 1495 Tan sols es coneixen dues composicions seves, les cançons Dama, mi grand querer i No queriendo sois querida , ambdues conservades en el Cancionero Musical de Palacio La primera és composta a partir d’un text del cardenal Mendoza

Format a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge d’Ireneu Segarra 1940-44, amplià els estudis de cant amb J Albareda i JF Puig Rebé classes magistrals de P Schilhawsky, L Egger i C Badia, i s’inicià en la interpretació de la música antiga a Bruges amb Safford Cape Formà part del grup Ars Musicae de Barcelona sota la direcció de JM Lamaña i E Gispert, i fou membre fundador del Quartet Polifònic de Barcelona 1964, la Companyia d’òpera de cambra de Barcelona i el grup Dulcis Harmonia 1977 Entre el 1962 i el 1972 collaborà en els Cicles de Teatre Medieval de la sala del Tinell de Barcelona,…

La Simfonia concertant en mi M per a violí i viola, KV 364, de WA Mozart, i el Grand duo concertant per a clarinet i piano, de CM von Weber, en són dos exemples representatius D’altra banda, abans de l’establiment definitiu del quartet de corda a l’opus 9 de FJ Haydn, s’anomenava quartet concertant la disposició instrumental de solista i tres instruments acompanyants L van Beethoven feu imprimir a la portada de la seva Sonata a Kreutzer per a violí i piano, " scrito in uno stilo molto concertante, quasi come d’un concerto "

Es formà com a pianista al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà L’any 1920 inicià els estudis de clavicèmbal amb Wanda Landowska a París Durant molt anys collaborà amb aquesta intèrpret en concerts per a dos instruments de tecla L’any 1941 fou nomenat professor de clavicèmbal del Conservatori de San Pietro a Majella de Nàpols A partir del 1947 participà regularment en els cursos d’estiu de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Publicà edicions d’obres de Benedetto Marcello, Giovanni Battista Grazioli i Alessandro Scarlatti Els anys 1948 i 1966 fou distingit amb el Grand Prix du…