Resultats de la cerca

Considerat habitualment com a peça de caràcter , presenta una gran diversitat formal, movent-se lliurement entre el lied i el minuet, el scherzo o el tema amb variacions Amb tot, la forma ternària és la més generalitzada Molt difós durant el Romanticisme, els primers autors a fer servir el terme foren JV Vorišek i H Marschner 1822 Els exemples més coneguts són, però, els de F Schubert opus 90 D 899 i opus 142 D 935, F Chopin opus 29, 36, 51, 66, R Schumann opus 5 i Albumblätter , opus 124 núm 9 i F Liszt Impromptu sur des thèmes de Rossini et Spontini , 1824 i Valse-Impromptu ,…

En contraposició a la tençó, habitualment el primer interlocutor permet al seu contrincant triar quina de les dues solucions presentades al problema inicial defensarà, assumint la posició contrària i situant així la finalitat del joc en la mateixa discussió No obstant això, aquesta distinció present en el tractat Leys d’amors , del segle XIII no sempre és clara, i es troben jocs partits en què el primer poeta a intervenir ja presenta la seva opinió, instant el seu opositor a defensar-ne la contrària Usualment cadascun dels dos rivals sollicitava al final, mitjançant un envoi , la…

Tècnicament és un interval de 1a J, encara que habitualment no s’usa aquest nom

Quan es tracta de vibracions musicals, és més freqüent parlar de l’invers del període, que s’anomena freqüència i és el nombre de vibracions idèntiques que tenen lloc en un segon Quan el període és llarg, la freqüència és baixa, i a l’inrevés Per al cas dels sons, els períodes llargs corresponen als sons greus, mentre que els curts corresponen als aguts

Alguns compositors del segle XVIII, com Bach o Krebs, l’inclogueren ocasionalment a la suite Posteriorment Max Reger i Béla Bartók, entre d’altres, l’usaren com a títol per a peces instrumentals independents, habitualment per a piano

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon amb conducte d’aire, de bisell És fet de fusta de boix o de banús actualment també se’n fan de materials sintètics o de metall Té uns 43 cm de llargada i de 2 a 3 cm de diàmetre, una embocadura de bisell i un total de tres forats digitals 2 + 1 A la part inferior del tub hi ha una anella per al dit anular, que facilita la subjecció de l’instrument El músic, anomenat txistulari , el toca amb una sola mà, habitualment l’esquerra, mentre amb l’altra toca el tamborí que du penjat al braç esquer re El so del txistu està estretament lligat…

El creuament tímbric suposa una intensificació de la veu, que passa a ocupar una posició més aguda que la que li correspon habitualment En música instrumental són freqüents els creuaments dels violoncels per sobre les violes, i en música vocal, els dels tenors per sobre les contralts instrumentació

Habitualment, les veus que han exposat el subjecte fan sentir la resposta, i viceversa També pot succeir que la resposta precedeixi el subjecte JS Bach El clavicèmbal ben temprat , II-2, compàs 7 i següents, encara que no és necessari JS Bach El clavicèmbal ben temprat , I-11, compàs 18 i següents

Tradicionalment s’ha aplicat aquest terme a la forma sonata , que, per regla general, consta d’un tema o grup temàtic principal, en el to de la tònica, i d’un tema o grup temàtic secundari, que pot contrastar amb el primer i que es presenta en un altre to, habitualment el de la dominant

La síllaba la també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra A del sistema de notació alfabètica segons la terminologia germànica i anglosaxona, pel fet que és el so emprat com a referència en l’afinació d’instruments Els diapasons habitualment donen com a patró d'afinació el la3 de 440 Hz