Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
versicle
Música
Forma litúrgica pròpia de l’ofici diví, consistent en un text breu, generalment del saltiri, que consta d’una primera part cantada per un solista i d’una resposta del cor amb la mateixa melodia.
Hi ha versicles fixos tant a l’inici de cada hora canònica com també al final El més característic, però, és el versicle propi de cada hora i de cada festa, que es canta a mig ofici, amb una melodia, en dues variants molt semblants, consistent en una recitació en do fins a la darrera síllaba, que és un melisma molt ornamentat que acaba en la En les matines es canta entre la salmòdia i les lectures en les hores menors i completes, després de la lectura breu Abans de la reforma de l’ofici diví 1970, també es cantava en els oficis de laudes i vespres, entre l’himne i el…
laudes
Música
En el ritu llatí, segona de les hores canòniques de l'ofici diví, que constitueix la pregària matinal.
Celebració fonamental, juntament amb les vespres, s’estructura en tres blocs la salmòdia dos salms i un càntic, la lectura amb el cant del benedictus i la intercessió que culmina amb el parenostre Com cada hora de l’ofici, les laudes són precedides del verset inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versets o diàleg final Abans de la reforma del concili II del Vaticà, la salmòdia era més llarga i concloïa sempre amb un dels salms encapçalats pel mot Laudate 'lloeu', que donà nom a l’hora La salmòdia gregoriana és alternada per…
Associació Músics de Jazz de Catalunya
Música
Associació fundada a Barcelona el 1989 que agrupa el col·lectiu de músics de jazz catalans.
Fundada com a associació civil, autònoma, independent i sense ànim de lucre, té com a objectius la defensa i promoció dels interessos professionals, econòmics, laborals i socials dels seus afiliats Edita anualment un CD, organitza diversos esdeveniments musicals com l’Hora de Jazz i el Festival de Música de Jazz Barcelona i participa en el Mercat de Música Viva de Vic Convoca, també, els Premis de Jazz de Catalunya
contradansa
Música
Dansa anglesa, d’origen probablement rural, que estigué de moda entre l’alta societat al segle XVIII.
És una dansa ràpida i de caràcter alegre, escrita normalment en compàs de 2/4 o de 6/8, i formada per dues parts que es repeteixen Sembla que el nom amb què s’estengué per Europa és una deformació fonètica de l’anglès country dance , tot i que altres teories justifiquen el nom per la posició enfrontada que prenien les parelles a l’hora de ballar A la França del segle XVIII, donà pas a l’adveniment del cotillon i al segle XIX a la quadrilla La contradansa arribà a Cuba al segle XIX, on, amb algunes transformacions, esdevingué molt popular Compositors com GF Händel, WA Mozart i L…
gramòfon
Música
Aparell per a la reproducció del so basat en el fonògraf.
El seu inventor, el nord-americà d’origen alemany Emil Berliner, substituí el cilindre del fonògraf per un disc giratori, més pràctic a l’hora de fer còpies a partir del motlle de l’enregistrament Sovint duia una trompa acoblada per a amplificar el so i obtenir més ressonància Berliner patentà l’invent el 1887 amb el nom de "gramòfon" i el 1894 inicià la producció en sèrie d’aparells i de discos Fins que no s’imposà l’electricitat, el moviment circular del disc s’aconseguia per mitjans mecànics ressorts, etc Els primers enregistraments de música clàssica es dugueren a terme en…
Jean Périer
Música
Baríton francès.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1892 debutà a l’Òpera Còmica com a tenor Posteriorment, centrà la seva carrera en l’opereta i estrenà diverses obres d’aquest gènere d’autors contemporanis A partir del 1900 tornà a assumir papers operístics, especialment de compositors francesos, que interpretà a la Sala Favart, amb èxits com Pelléas et Mélisande , de C Debussy 1902, o L’hora espanyola , de M Ravel 1911 Centrà gran part de la seva carrera artística a París i, ocasionalment, es presentà a les òperes de Montecarlo i Nova York, ciutat aquesta darrera on actuà el…
Bernard Zweers
Música
Compositor holandès.
Rebé la primera formació musical a la seva ciutat natal i inicià l’activitat compositiva molt jove -a catorze anys compongué una missa que fou interpretada en diverses esglésies- Continuà els estudis amb S Jadassohn a Leipzig del 1879 al 1882 De nou a Amsterdam, es dedicà a la direcció coral, i a partir del 1895 fou professor de composició al conservatori d’aquesta ciutat Les seves obres, tot i mostrar sovint influències clares de la música germànica tant del cromatisme wagnerià com del formalisme de R Schumann o J Brahms, tenen un estil eclèctic amb constants referències al folklore i el…
Ramon Marsal i Boguñà
Música
Monjo benedictí de Montserrat i músic instrumentista, germà de Pau Marsal.
Després de nou anys d’estada a l’Escolania, on encara es beneficià dels darrers temps de mestratge del pare Narcís Casanoves 1747-1799, vestí l’hàbit monàstic el 1801 Fou un excellent intèrpret tant del violí com del violoncel, instrument aquest darrer amb el qual aconseguí un gran prestigi, corroborat pels seus mateixos contemporanis Exercí, dins les propietats del monestir, càrrecs d’administració que l’obligaren a absentar-sedurant vuit anys A més, les desgavellades circumstàncies polítiques del segle, a partir del 1811, el foragitaren de Montserrat tres vegades Amb tot, sempre fou dels…
micròfon
Música
Aparell electroacústic que transforma l’energia sonora en energia elèctrica.
Per tal d’obtenir una reproducció òptima, cal que hi hagi un equilibri entre la pressió sonora que entra al micròfon i la tensió elèctrica generada en aquest mateix micròfon, tensió que és amplificada i transportada a un altaveu o a un sistema d’enregistrament Una de les qüestions importants a l’hora de considerar la qualitat d’un micròfon és com varia la sensibilitat d’aquest segons la freqüència del so Cal que aquesta variació sigui el més petita possible Un altre factor a tenir en compte és la resposta del micròfon segons la direcció d’on provingui el so En funció d’aquesta…
William Clarence Eckstine
Música
Cantant, trompetista i director d’orquestra nord-americà, conegut per Billy Eckstine i també per Mr. B.
Arribà a Chicago el 1937 i del 1939 al 1943 fou el vocalista de l’orquestra d’ Earl Hines , on es donà a conèixer Durant el període 1944-47 liderà una big band , i en 1949-50 fou el cantant més popular dels Estats Units Després seguí una carrera més discreta per night-clubs , cantant balades, fent imitacions, ballant i tocant la trompeta Malgrat la seva curta existència, la seva orquestra fou molt important per a l’evolució del jazz , pel fet d’haver integrat músics renovadors, que tenien dificultats a l’hora de ser contractats, com Ch Parker, D Gillespie, M Davis, A Blakey, etc …
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina