Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Sis Hores de Cançó
Música
Festival iniciat a Canet de Mar el 1971, que fou bàsic per a l’impuls de la cançó catalana i la reivindicació de la normalització cultural i política del país.
La primera edició tingué lloc el 18 de setembre de 1971 a l’Amfiteatre del Maresme de Canet de Mar, organitzada pel grup de pioners dels escoltes d’aquesta població El festival s’anà repetint cada any fins el 1978 -a partir del 1975, al Pla d’en Sala- L’any de màxima popularitat, el 1976, s’hi aplegaren 60 000 persones, en una edició que coincidí amb el moment més polititzat del festival en contra de la dictadura franquista Entre els diversos grups i cantautors que hi participaren cal esmentar Ovidi Montllor, Raimon, Lluís Llach, Uc, Al Tall, Coses, Dolors Laffitte, Pau Riba i Toti Soler…
matines
Música
En el ritu romà, abans de la reforma del concili II del Vaticà (1970), primera de les vuit hores canòniques de l'ofici diví, corresponent a les primitives vigílies nocturnes.
El nom de matines prové del costum medieval present ja en l’ofici dominical de la regla de sant Benet del segle VI de cantar seguides les vigiliae nocturnae i les laudes matutinales o matutini , que se celebraven a trenc d’alba Llarg ofici de salms i de lectures fins a dotze salms, dotze lectures amb els respectius responsoris i tres càntics en l’ofici monàstic festiu, se subdividia -segons els dies i segons el breviari romà o monàstic- en dos o tres nocturns, corresponents a antigues divisions de la pregària nocturna Començaven amb el salm 3 i el cant de l’invitatori salm 94 amb antífona i l…
ofici diví
Música
Conjunt ordenat de la pregària oficial de l’Església, distribuïda en diferents moments de la jornada.
La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de ’litúrgia de les hores' Les dues hores de la tradició més antiga i universal són les del matí laudes i del vespre vespres Aviat s’hi afegí una pregària nocturna les vigílies o matines i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona, i el monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima a l’inici del treball quotidià i completes abans del descans nocturn D’aquesta manera s’arribà a les vuit hores canòniques tradicionals, set de diürnes d’acord amb el nombre sagrat…
laudes
Música
En el ritu llatí, segona de les hores canòniques de l'ofici diví, que constitueix la pregària matinal.
Celebració fonamental, juntament amb les vespres, s’estructura en tres blocs la salmòdia dos salms i un càntic, la lectura amb el cant del benedictus i la intercessió que culmina amb el parenostre Com cada hora de l’ofici, les laudes són precedides del verset inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versets o diàleg final Abans de la reforma del concili II del Vaticà, la salmòdia era més llarga i concloïa sempre amb un dels salms encapçalats pel mot Laudate 'lloeu', que donà nom a l’hora La salmòdia gregoriana és alternada per dos cors també ho és el…
trisagi
Música
Nom donat a la triple aclamació Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal, tingueu pietat de nosaltres, que és una amplificació del trisagi bíblic Sant, Sant, Sant (Is 6,3).
És cantat en totes les litúrgies orientals entre els ritus inicials de la missa i també al final de les hores principals de l’ofici diví en la tradició siríaca és anomenat "segell de l’ofici" Originàriament era un cant responsorial, cantat en processons i a l’inici de la missa per això en la litúrgia bizantina és cantat tres vegades i alternat amb el Gloria Patri El trisagi, en eslau, ha estat objecte de moltes composicions musicals PI Cajkovskij, S Rakhmaninov, etc També apareix, per exemple, en el Requiem de K Penderecki
versicle
Música
Forma litúrgica pròpia de l’ofici diví, consistent en un text breu, generalment del saltiri, que consta d’una primera part cantada per un solista i d’una resposta del cor amb la mateixa melodia.
Hi ha versicles fixos tant a l’inici de cada hora canònica com també al final El més característic, però, és el versicle propi de cada hora i de cada festa, que es canta a mig ofici, amb una melodia, en dues variants molt semblants, consistent en una recitació en do fins a la darrera síllaba, que és un melisma molt ornamentat que acaba en la En les matines es canta entre la salmòdia i les lectures en les hores menors i completes, després de la lectura breu Abans de la reforma de l’ofici diví 1970, també es cantava en els oficis de laudes i vespres, entre l’himne i el càntic del…
Luther Allison
Música
Cantant, compositor i guitarrista de blues nord-americà.
Nascut el catorzè de quinze fills, Allison començà a interessar-se per la música de ben petit, escoltant BB King Començà cantant gòspel, activitat que abandonà quan els anys cinquanta, a Chicago, aprengué a tocar la guitarra amb Muddy Waters i Howlin’ Wolf com a mestres El seu talent innat va fer que músics com Chuck Berry i Little Richard li demanessin de tocar amb ells Allison, que no fou mai un ortodox del blues de Chicago, feu composicions en què a més incloïa el rock , el reggae , el funk i el soul Els seus concerts, comparables als de Jimi Hendrix, duraven fins a quatre hores…
jam-session
Música
Actuació informal amb músics de jazz que hi assisteixen a títol individual, en què la improvisació preval sobre l’arranjament.
Sobre l’estructura de temes coneguts pels músics, es realitzen solos improvisats que gaudeixen d’un bon marge de llibertat Al final de la dècada del 1920, amb l’auge del jazz orquestral, els músics solistes de les diferents orquestres sentiren la necessitat de trobar marcs més folgats on poder desenvolupar la creació musical Això els portà a reunir-se fora d’hores, un cop acabada la feina regular a les respectives orquestres, en locals de dimensions reduïdes, amb una mínima presència de públic Les jam-sessions tingueren un paper fonamental en el desenvolupament de l’art…
Kaikhosru Shapurji Sorabji
Música
Compositor i pianista anglès.
Fill de pare parsi i mare mig siciliana i mig espanyola, des de petit mostrà un viu interès per la música Els seus compositors preferits foren G Mahler, C Debussy, A Skr’abin, S Rakhmaninov i A Schönberg Com a pianista, a més d’interpretar peces d’altres compositors, estrenà algunes de les seves obres, com feu a Londres i París el 1921 i a Viena el 1922 Fou refractari a donar a conèixer les seves composicions, i cap a mitjan dècada del 1930 es retirà dels escenaris Notable com a crític musical, promogué les obres de compositors com G Mahler i K Szymanowski en una època en què no estaven de…
raga
Música
La dificultat de definir aquest element fonamental de la música de l’Índia prové del fet que les llengües occidentals no tenen cap concepte que englobi el seu significat complet.
D’una banda, un raga és un mode , en el sentit que se’n pot fer una presentació en forma d’escala per mostrar els seus elements constitutius, els quals poden variar en nombre de cinc a nou i tenir formes diferents en els seus sentits ascendent i descendent A més, entre els seus graus presenta una jerarquia comparable, en certa manera, als centres tonals de la música occidental la primera part de l’exemple mostra els ragam més importants en la seva transcripció aproximada a la notació occidental D’altra banda, el concepte de raga s’acosta al de tipus melòdics , en el sentit que inclou també…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina