Resultats de la cerca

Un hertz correspon a una oscillació completa o cicle per segon 1 Hz = 1 cicle/segon 1 cps Així, una corda que emet un la de 440 Hz repeteix 440 oscillacions idèntiques en un segon

Quan es tracta de vibracions musicals, és més freqüent parlar de l’invers del període, que s’anomena freqüència i és el nombre de vibracions idèntiques que tenen lloc en un segon Quan el període és llarg, la freqüència és baixa, i a l’inrevés Per al cas dels sons, els períodes llargs corresponen als sons greus, mentre que els curts corresponen als aguts

En el context musical es mesura habitualment en hertz Les vibracions musicals solen ser complexes i es distingeix entre freqüència fonamental, que és la més baixa i la que dona el to emès, i freqüències parcials, que són tota la resta El conjunt de totes elles constitueix l’espectre de la vibració La freqüència d’un so musical fou determinada per primera vegada per M Mersenne, que, al segle XVII, experimentà amb cordes de gran longitud, de manera que la vibració fos lenta i es pogués avaluar a simple vista, i, per extrapolació, deduí les freqüències dels moviments més ràpids que donaven lloc…

Gairebé sempre s’escriu com un punt, i acostuma a representar el so d’una nota inferior a aquelles que el precedeixen i el segueixen immediatament Els teòrics del segle XIII empren el mateix terme per a referir-se a una nota en concret, tant si està escrita de forma aïllada com si pertany a una lligadura L’Anònim IV utilitza el terme punctum com a sinònim de clausula en un passatge referit a Pérotin Jean de Grouchy denomina puncta les diferents seccions en què se subdivideix una estampida cada punctum consta de dues parts idèntiques, llevat del final, que en la primera part té…

Estudià i es formà musicalment amb Ramon Vilanova, que el tenia per un dels seus alumnes més destacats A quatre anys ja tocava el piano, i algunes fonts apunten que quan en tenia cinc també cantava El 1839, en les funcions de benefici per la mort de Vicenç Cuyàs, interpretà algunes obres al piano Pel que sembla, quan F Liszt feu uns concerts a Barcelona, el 1845, el pogué sentir tocar i fins i tot li donà algun consell Idèntiques notícies han arribat pel que fa a S Thalberg, que poc temps després actuà també a Barcelona És possible que Vilanova realitzés estudis a París -alguna…

Es fa servir sobretot en l’orquestra i la banda En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta Té els seus orígens en un tipus de pifre militar, anomenat flauta suïssa, que encara es toca i que consisteix en un tub curt i cilíndric de fusta de boix, molt semblant a una flauta travessera del Renaixement, i de petites dimensions El seu ús en l’orquestra començà esporàdicament al segle XVIII Al segle XIX, L van Beethoven, en la seva Simfonia número 5 , fou un dels primers compositors a emprar-lo Instrument transpositor, el flautí sona una…

També s’anomena així la notació musical dels sons en una tessitura diferent de l’original, tot mantenint-se invariable la distància relativa entre els sons En la música tonal, aquesta acció permet reproduir la música en una altra tonalitat L’origen de la transposició es troba en l’adaptació d’una mateixa melodia a les diferents tessitures de les veus que la interpreten Com que una veu més aguda sol cantar entre una cinquena i una octava per sobre de la més greu, per a acomodar-la al seu registre haurà de cantar la melodia a la distància d’un d’aquests intervals respecte de la notació original…

La versió més antiga, en grec, apareix en el llibre vuitè dels Oracula Sibilina , que data de les albors del cristianisme Els versos foren recollits per Eusebi de Cesarea al seu Oratio Constantini ad Sanctorum Coetum , i un segle més tard reapareixen a De civitate Dei ‘ La ciutat de Déu’  La traducció fou reproduïda a l’anònim Contra iudaeos segles V-VI, i fins als segles IX i X no aparegué la música que s’interpretava en els oficis de la nit de Nadal La següent font que transmet els versos sibillins és el Sermo de symbolo , atribuït a Quodvultus, bisbe de Cartago 437-453, tot i…

Vida Considerat una de les ments més brillants del seu temps, estudià a la Universitat de la Sorbona, on obtingué el grau de magister artium Ocupà diversos càrrecs a la cort francesa, primer com a secretari de Carles IV i més tard com a conseller dels seus successors, Felip VI i Joan II, i se li encarregà la realització de múltiples gestions diplomàtiques, algunes de les quals el dugueren a la cort papal d’Avinyó Nomenat maître de requêtes de la casa reial, que recompensà els seus serveis amb nombroses prebendes a Cambrai, Clarmont, Verdun etc, el 1351 es convertí en bisbe de Meaux Vitry fou…

A catorze anys, acabat el batxillerat, el seu pare volgué incorporar-lo a la indústria tèxtil familiar, però topà amb la seva resistència, i, finalment, li permeté d’ingressar, el 1879, a la facultat de dret Aquest enfrontament amb el pare, fabricant, marcà profundament, segons ell mateix explicà en unes Notes autobiogràfiques  1885, la seva concepció de la literatura com a passió total i com a activitat rebel i socialment marginada L’any 1881, influït per Goethe, guanyà el seu primer premi literari amb el poema Dins sa cambra , que posteriorment encapçalà el poemari Les disperses 1904 L’…