Resultats de la cerca

Ballat majoritàriament per homes, es caracteritza pel gran virtuosisme de les seves figures, raó per la qual ha esdevingut una prova clau per a molts bailaores Les seves coplas , cantades en tonalitat menor i amb pocs melismes, s’acompanyen de guitarra i contenen moltes allusions a Galícia Aquest fet, juntament amb la característica glossolàlia inicial i la melodia descendent sobre la vocal al final de cada copla , permet relacionar la farruca amb aquesta terra Alguns compositors han usat aquesta forma en les seves composicions, com feu M de Falla a El sombrero de tres picos

Alguns musicòlegs consideren com a antecedent d’aquest tipus de polo el polo líric present en òperes i sarsueles del segle XVIII i començament del XIX D’altres, en canvi, opinen que la relació entre ambdós és més aviat incerta Entre els polos lírics més famosos cal destacar el Polo del contrabandista i Cuerpo bueno de Manuel García, el darrer utilitzat per G Bizet en el preludi al quart acte de Carmen L’última de les Siete canciones populares españolas , de Manuel de Falla, és un exemple estilitzat de polo

Alguns compositors l’han inclòs també en el títol, com en l' Opus 11 de N Paganini, l' Opus 119 de F Mendelssohn o el tercer moviment de la Sonata per a violí i piano en sol de M Ravel Altres exemples es troben en les Tocates , opus 7, de R Schumann i l' Opus 11 de S Prokof’ev, en diversos dels estudis de F Chopin i, en definitiva, en força música del Romanticisme i del Postromanticisme com a recurs de brillant virtuosisme instrumental

Autor d’un tractat teòric i pràctic titulat Arte de la guitarra , del qual només es conserven quatre folis en un manuscrit de la Biblioteca Nacional Madrid Relacionat amb la nomenclatura del xifrat castellà que empra JC Amat en el seu tractat, segons els estudiosos, aquest manuscrit podia haver format part d’un tractat d’abast més gran, avui perdut Aquest breu mètode, incomplet i fragmentari, és inclòs dins d’una altra obra de caràcter miscellani el document fou datat per W Boetticher cap al 1680 De l’autor, només se sap el que en diu el manuscrit el nom i el cognom

Malgrat que Nàpols gaudeix d’una important tradició en música vocal des del Renaixement, la majoria de les anomenades cançons napolitanes daten de la segona meitat del segle XIX Escrites en italià i napolità, parlen de la passió amorosa i de la bellesa dels paisatges napolitans Bona part de la popularitat d’aquestes cançons es deu al fet que els tenors més grans del segle XX -des d’E Caruso fins a L Pavarotti, J Carreras o J Aragall- les han inclòs en el seu repertori Cançons com O sole mio o Torna a Surriento són exemples molt coneguts d’aquest gènere

És conegut pels set poemes amb acompanyament musical, escrits vers el 1230 i descoberts a Madrid el 1914, que hom li atribueix Els poemes consten de quatre i sis estrofes intercalades, llevat del darrer, que en té dues Per l’estructura i el contingut -plany de l’amant per l’absència de l’amat-, s’han inclòs en el gènere de les cantigas d’amigo , de les quals, juntament amb les Cantigas de Santa Maria , són les úniques que es coneixen amb acompanyament musical Les melodies presenten la forma AAB en un compàs de 6a, i l’accentuació és sillàbica S’hi ha detectat una marcada…

Descendent d’indis otomís i fill d’un arpista, tocà en un quartet amb els seus germans i el seu pare Ingressà com a violinista a la capella de música de Sant Sebastià, a Ciutat de Mèxic Fou contractat diverses vegades per companyies itinerants d’òpera i sarsuela El seu nom és conegut perquè fou un dels primers conreadors de música de saló a Mèxic, autor de polques, masurques i valsos La seva obra més popular és el vals Sobre las olas , una afortunada imitació de l’estil de Johann Strauss fill que assolí difusió mundial Inclòs en la banda sonora de la pellícula El gran Carusso R Thorpe 1950,…

Membre d’una família de contrabaixistes, de ben jove començà a estudiar piano, violoncel i cant, abans de dedicar-se exclusivament al contrabaix Debutà l’any 1962 dirigit per Leonard Bernstein en un concert amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York Considerat un dels contrabaixistes més famosos del món, ha estrenat obres del repertori contemporani com el Concert per a contrabaix de HW Henze, que també ha enregistrat El 1984 creà la Karr Doublebass Foundation, on es conserva la seva collecció d’instruments, inclòs un Amati del 1611 regalat per la vídua del director Sergey Koussevitzky La…

Estudià orgue al Conservatori de Varsòvia amb M Surzynski, i després passà al Conservatori de Kíev De nou a Varsòvia, fou alumne de R Statkovski i, més tard, de K Szymanowski Durant dues etapes, separades per la Segona Guerra Mundial, impartí classes de composició i orgue a Katowice 1929-39 i 1954-67 i exercí d’organista Un dels seus trets estilístics és l’ús de formes preclàssiques, com en Toccata 1938, Sinfonietta 1946, Concerto grosso 1954 o les primeres simfonies en compongué cinc entre el 1924 i el 1968 Però amb 3 Sonety 1958 introduí noves tècniques de composició, inclòs el…

Inicià la seva formació musical amb el seu oncle, Th Spofforth, que era organista de Southwell Minster, i després es traslladà a Londres, on estudià composició amb B Cooke i piano amb D Steibelt La seva obra està constituïda bàsicament per cançons i glees El 1793, dos glees seus foren premiats pel Gentlemen’s Catch Club, fet que ajudà a donar projecció a la seva carrera compositiva Durant un cert temps, fou director del cor del Covent Garden de Londres Fou organista de la Fitzroy Chapel i també es dedicà a la docència El seu nom, com a compositor de glees , es troba al mateix nivell que els…