Resultats de la cerca

Vida Fill d’una família aristocràtica de tradició militar, fou educat en un ambient d’estricta moralitat per la seva àvia paterna Aquesta, juntament amb el seu oncle Wilfrid d’Indy compositor i alumne de C Franck, l’inicià en l’estudi de la música A l’edat d’onze anys rebé lliçons de piano de L Diémer i AF Marmontel, i a partir del 1865 amplià la seva formació amb estudis d’harmonia amb A Lavignac, amb qui posteriorment treballà l’orquestració Tot i l’oposició del pare, que volia dirigir la seva carrera cap als estudis de dret, Vincent d’Indy estava decidit a dedicarse a la música, i ja el…

En el discurs inaugural dels nous locals de la Schola, el 2 de novembre de 1901, el seu director, V d’Indy, la redefiní com a "escola de música adaptada a les necessitats modernes" Situat al costat de la capella del Val de Grâce, l’edifici de la Schola Cantorum està impregnat d’història fou convent de benedictins anglesos, que acollí les despulles del rei Jaume II d’Anglaterra 1701 Benjamin Franklin hi redactà el preàmbul de la constitució dels Estats Units i durant la Revolució Francesa esdevingué presó, abans de convertir-se en marc i escenari de la renovació musical francesa impulsada per…

Fou alumne de la Schola Cantorum de París del 1904 al 1916, on estudià amb A Gastoué cant gregorià, A Roussel contrapunt i V d’Indy composició Fou nomenat secretari general de l’escola i professor de contrapunt abans de treure’s el diploma de composició, el 1916 El 1918 guanyà el Premi Lasserre per la seva música La belle au bois dormant Continuà impartint classes a la Schola Cantorum i substituí D’Indy com a professor de composició el 1931, fins que el 1935 abandonà la institució per fundar i dirigir l’École César Franck Com a compositor, produí una gran quantitat…

Estudià a Harvard 1891-95, i el 1913 ho feu a París amb V d’Indy Treballà a la facultat de música de la Columbia University del 1905 al 1942 Considerat sovint un dels classicistes de Boston, fou pioner en la divulgació de la música als Estats Units Com a músic fou conservador dins la tradició austroalemanya, posició que l’allunyà dels principals corrents musicals de l’època, i els seus principals referents foren C Franc i V d’Indy Es dedicà principalment a la composició d’obres de cambra, però escriví també tres simfonies, l’obertura Chanticleer 1926 i música vocal És autor de…

Estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy, E Chausson i P Dukas S’aventurà en la difícil tasca de combinar el wagnerisme de D’Indy i l’antiwagnerisme de C Debussy En aquesta línea compongué, sobretot, peces per a orquestra, com Chant d’Espagne 1925 o Le cercle des heures 1933, i peces de música de cambra, com el Quartet en re menor 1900 o Esquisse d’Espagne 1925 Feu també moltes transcripcions per a piano d’obres d’E Chabrier, E Chausson, C Debussy, H Duparc, G Fauré o C Franck, així com traduccions de llibrets de F Schumann, R Wagner o R Strauss Plasmà la seva…

Format al Conservatori de Lieja, ben aviat demostrà el seu talent precoç amb l’obtenció de meritoris resultats en les disciplines de fuga, orgue i piano Els seus dots excepcionals d’improvisació a l’orgue feren que guanyés la plaça d’organista a Saint-Jacques Inicià la seva tasca creativa a catorze anys i el 1894 guanyà un concurs de composició de la Reial Acadèmia Belga amb el Quartet de corda , opus 3 El 1899 s’installà a París, on conegué V d’Indy i G Fauré A partir del 1902 ensenyà harmonia al Conservatori de Lieja i el 1920 fou nomenat professor de contrapunt i fuga al…

Es formà musicalment a Lausana, Berlín, Ginebra i a la Schola Cantorum de París 1908-16, on fou alumne de Vincent d’Indy, i simultaniejà els seus estudis amb la tasca d’organista a les esglésies protestants d’aquestes ciutats El 1916 s’installà a Suïssa i començà a donar classes d’orgue i història de la música en diverses ciutats A partir del 1925 fou director del Conservatori de Música de Ginebra, càrrec que ocupà fins el 1957, i el 1938 fundà el Concurs Internacional d’Interpretació Musical, organisme que presidí fins el 1959 La seva extensa obra, que inicialment mostrà una…

Fou alumne de L Zelenski a Cracòvia i estudià violí amb F Lachner a Praga A París, rebé lliçons de piano d’IJ Paderewski i fou alumne de V d’Indy a la Schola Cantorum Completà la seva formació a Berlín i més tard a Leipzig 1904-06 amb el director A Nikisch i el musicòleg H Riemann El 1908 fou elegit director de l’Òpera de Varsòvia, i el 1911 fundà "Kwartalnik muzyczny", la primera publicació periòdica polonesa sobre musicologia Del 1914 al 1919 visqué a Suïssa, on fundà el conjunt vocal Motet i Madrigal, oferí conferències sobre música polonesa i organitzà concerts Director del…

Orfe a dotze anys, fou un estudiant brillant i aprengué els rudiments de la música de manera autodidàctica A partir del 1899 estudià al Conservatori de París, on rebé classes d’harmonia d’A Lavignac, el 1889 El 1904 prosseguí la seva formació a la Schola Cantorum de la capital francesa amb A Roussel contrapunt i V d’Indy composició, tot compaginant-la amb els estudis de filosofia a la Sorbona Fou director del cor de Saint Gervais a partir del 1909 i del cor de l’Opèra Còmica a partir del 1927 Del 1923 al 1939 exercí com a professor de contrapunt a la Schola Cantorum Tot i que ja havia …

La tradició remet el seu origen a la Grècia clàssica, d’on sembla que fou portada pels mariners fenicis a les costes de Marsella, i des d’aquí s’estengué a les regions meridionals franceses i també al País Basc i Catalunya Ha estat utilitzada evocativament per V D’Indy Suite , opus 91, D Milhaud Suite provençale , opus 152a, i Suite française , opus 248, G Bizet L’Arlésienne i C Gounod Mireille