Resultats de la cerca

No obstant això, diferents tragèdies seves han inspirat algunes de les òperes més cèlebres Die Räuber 'Els bandits', 1782 S Mercadante, 1836, i G Verdi, 1847, Kabale und Liebe 'Càbales i amor', 1784 Verdi 1849, Don Carlos Verdi, 1867, Maria Stuart A Casella, 1812, i Mercadante, 1821, Die Jungfrau von Orleans 'La verge d’Orleans', 1801 Joana d’Arc en la majoria de les versions, entre les quals destaquen les de Verdi, 1845, i PI Cajkovskij, 1881 i Wilhelm Tell 1804 G Rossini, 1829 Beethoven musicà el seu himne A la joia en la Novena Simfonia 1822

Apareix tant en l’Antic Testament especialment en els Salms com en el Nou en l’Apocalipsi i, com a himne, es pot cantar tant dins de la missa com fora Dins de la missa, el fragment del propi és el que es canta just abans de la lectura de l’evangeli, especialment durant l’època de Pasqua Alguns especialistes atribueixen al papa Gregori I 590-604 la seva introducció a la missa llatina d’altres, en canvi, creuen que ja en formava part, tant en l’Església d’orient com en la d’occident, molt abans, cap al segle IV La melodia, gairebé sempre molt melismàtica, es canta sobre el mot alleluia i…

Mot del llatí eclesiàstic, deriva del clàssic jubilum , pròpiament ’udol, crit', però relacionat amb l’hebreu yobel , ’corn amb què s’anunciava l’any jubilar i aquesta mateixa festa', passà a significar ’crits d’alegria' Sant Agustí, comentant el salm 99 Jubilate Deo , el defineix com a sonus quidem est laetitiae sine verbis , ’cant d’alegria sense paraules' És una expansió de joia interior que es tradueix en melodia sense text Els jubili més característics són els de la darrera a de l’alleluia de la missa i la darrera síllaba del verset, bé que també se’n troben en alguns…

Estudià música amb el seu pare, Johann Peter Kellner, i amb Georg Benda Després d’una estada a Amsterdam i la Haia, esdevingué organista a la cort i kantor a l’església luterana de Kassel Amb l’excepció del seu singspiel Die Schadenfreude 'Joia maligna', la seva producció se centra en obres per a teclat a l’estil galant, amb les quals anticipà la forma del concert vienès clàssic L’estructura de sonata és la norma dins les obres instrumentals, encara que les obres d’orgue combinen el contrapunt amb l’expressió galant També hi ha elements de l' empfindsamkeit dins les cantates Fou…

Vida Adquirí els primers coneixements musicals del seu pare, Miquel Planàs i Mora, compositor i mestre de capella, i amplià els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Antoni Nicolau Formà part com a violoncellista del Quartet Renaixement, fundat i dirigit per Eduard Toldrà Amb aquesta formació oferí concerts a París, Berlín i Viena Compositor de diverses obres corals i instrumentals, compongué, entre el 1920 i el 1930, setanta-dues obres per a orquestrina i veu que esdevingueren molt populars També és autor de quaranta sardanes, entre les quals cal destacar les…

La tradició prové de les odes gregues de Píndar segle VI-V aC i d’Horaci segle I aC La seva temàtica és variada, i es pot categoritzar en anacreòntica inspirada en els poemes lleugers i sensuals d’Anacreont, pindàrica sobre les virtuts dels herois a la manera de Píndar, moral seguint Horaci, sagrada i amorosa Durant el Renaixement es produí una recuperació del gènere, i els seus paràmetres s’incorporaren a la poètica vulgar P de Rostand en fou un dels poetes més representatius al segle XVI Parallelament, alguns músics de l’època posaren música polifònica a les odes clàssiques A l’Anglaterra…

En foren compostos molts durant la Revolució Francesa, època en què els himnes religiosos foren substituïts per himnes d’exaltació de la llibertat i en honor de les noves divinitats de la Illustració per a solemnitzar les festes revolucionàries Aquestes peces són obra de François-Joseph Gossec, Jean-François Lesueur i Luigi Cherubini, entre d’altres Himnes famosos són l' Hymne à la France , d’H Berlioz 1844, l' Inno delle Nazioni , de G Verdi 1862, o La Internacional , de P Degeyter 1888, que esdevingué l’himne dels partits socialistes i comunistes Sovint els himnes s’insereixen en…

Vida A divuit anys era un organista molt apreciat a Nuremberg La seva reputació li valgué un lloc d’organista a la cort de Bayreuth, que ocupà del 1605 al 1610 Altra vegada establert a Nuremberg, el 1616 succeí a l’organista K Hassler i el 1618 fou nomenat organista a Sant Sebald, la plaça musical més destacada de la ciutat Juntament amb M Praetorius, S Scheidt i H Schütz, fou convidat pel marcgravi Christian a provar el nou orgue de Bayreuth Com a músic més important de Nuremberg, era sovint consultat per a jutjar la música recent que alguns compositors dedicaven a la ciutat, entre els quals…

Malgrat que des del Renaixement i al llarg del període barroc existien ja moltes composicions escrites per a tres parts de corda eventualment amb baix continu, no fou fins a mitjan segle XVIII que es pogué diferenciar un estil de cambra que justifiqui la consideració del trio de corda com un gènere individual Aquesta definició es produí parallelament a la del quartet o el quintet de corda, per exemple Malgrat que el trio de corda comparteix amb el quartet moltes de les característiques que feren d’aquest darrer el gènere central de la música de cambra dels clàssics vienesos, la formació per a…

Vida Fill de pare basc i mare catalana, de ben petit anà a viure amb la seva família a Barcelona, on estudià música al Conservatori del Liceu amb mestres com V Costa i Nogueras piano i F de Paula Sánchez i Gavagnach composició El 1914 fou nomenat professor d’aquest centre Entre el 1945 i el 1963 fou professor d’harmonia i composició i director del Conservatori de Música de Barcelona Autor d’arrels nacionalistes, sempre feu ús de melodies i harmonies populars catalanes en la música que escriví, tot i que en algunes obres s’aprecia un toc impressionista Algunes de les composicions més…