Resultats de la cerca

Vida Era fill d’Adam Liszt 1776-1827, un oficial al servei del príncep Miklós Esterházy, i de Maria Anna Lager 1788-1886 El seu pare fou, durant dos anys, novici dels franciscans, la qual cosa sembla que pogué influir en les inclinacions religioses del fill també posseïa certes habilitats musicals tocà el violoncel a l’orquestra dels Esterházy entre els anys 1805 i 1809, i feu tímides incursions en el camp de la composició Franz realitzà amb ell els seus primers estudis de piano, fins que el 1819 es traslladà a Viena, on estudià amb K Czerny L’any següent oferí els primers concerts públics…

Els membres més destacats d’aquella tendència estètica foren H von Bülow, P Cornelius, JJ Raff i K Tausig Qui definí l’ideari estètic del grup fou, però, el crític musical KF Brendel 1811-1868, des de les pàgines de la "Neue Zeitschrift für Musik", la revista iniciada per R Schumann a Leipzig i on es publicaren bona part dels escrits wagnerians En realitat, més que assenyalar un programa estètic concret, un dogma de composició, cal parlar de la posició liberal i progressista dels membres de la Nova Escola, de la seva preferència pel poema simfònic -en un particular aliatge que unia les obres…

Estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, al costat d’Ernö von Dohnányi i Arnold Székely, i es donà a conèixer a vuit anys amb el Concert per a piano i orquestra en do major de L van Beethoven El 1933 guanyà el Premi Ferenc Liszt i començà una important carrera concertística Refugiada a Suècia durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 tornà a Budapest, ciutat on s’establí definitivament L’any 1965 fou nomenada professora honorària de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest Esdevingué un dels grans noms del panorama musical de la…

S’inicià musicalment amb el seu pare, que el dugué a F Liszt quan Karol tenia catorze anys Amb Liszt aprengué contrapunt, composició, instrumentació i piano Debutà en un concert a Berlín, el 1858, dirigit per H von Bülow L’any següent feu una gira de concerts per Alemanya, i el 1862 anà a Viena i hi oferí concerts orquestrals El 1865 s’installà a Berlín Després de nombrosos èxits, provà durant algun temps l’ensenyament del piano Morí prematurament, de tifus Fou admirat per la seva manera apassionada i impulsiva de tocar, i el mateix Liszt qualificà els…

Començà a estudiar a vuit anys i quan en tenia tretze ingressà al Conservatori Béla Bartók de la seva ciutat natal Entre el 1965 i el 1969 fou premiat en tres concursos internacionals Més tard estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, on fou alumne de Pál Kadosa i Ferenc Rados L’any 1969 guanyà el Concurs Robert Schumann de Zwiackau, a l’antiga República Democràtica Alemanya, fet que donà impuls a la seva carrera El 1971 hagué de substituir a darrera hora A Rubinstein i A Benedetti-Michelangeli en uns concerts, i l’èxit que obtingué el consagrà com una primera…

De formació bàsicament autodidàctica, perfeccionà la tècnica pianística amb F Liszt, i A Rubinstein li augurà un brillant futur Com a concertista de piano, les seves interpretacions de Beethoven, Liszt i Brahms foren molt reconegudes Compongué peces virtuosístiques de caràcter formal i intuïtiu, i també obres dramàtiques, entre les quals destaca Tiefland , basada en l’obra Terra Baixa , d’Àngel Guimerà, òpera de caràcter entre romàntic i verista, que és de repertori a molts teatres germànics Realitzà també transcripcions sobre obres de JS Bach, molt apreciades per M Reger i F Busoni

Es formà al Conservatori de Budapest fins el 1941 i, després a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt, centre on rebé classes d’E Dóhnanyi del 1941 al 1943 Fou distingit amb el Gran Premi Liszt 1942 i el primer premi del Concurs Internacional de Piano Alfredo Casella L’any 1946 s’establí a París Dedicat especialment a la música de cambra, actuà al costat d’instrumentistes tan prestigiosos com els violinistes David Ojstrakh i Leonid Kogan, i de formacions com el Quartet Végh i el Quartet Hongarès També fou el pianista del Trio Hongarès

Estudià a l’Acadèmia Franz Liszt de la capital hongaresa amb F Ferencsik i debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat el 1947 Director del Cor de la Ràdio Hongaresa en 1950-52, el 1951 fou nomenat director permanent de l’Òpera de Budapest, càrrec que ocupà fins el 1988 A partir d’aleshores ha estat convidat a dirigir diverses orquestres en teatres d’òpera internacionals, especialment a l’Òpera Nacional Finlandesa de Hèlsinki El 1960 guanyà el premi Franz Liszt, i quinze anys després, el Kossuth El 1963 publicà una monografia sobre F Schubert

Rebé classes particulars de P Kadosa i de L Sómógyi i debutà el 1946 Guanyador del Premi Liszt el 1955 i el 1962, aquest darrer any dirigí l’Orquestra Simfònica de Budapest Amb aquesta formació es presentà a Anglaterra el 1968 i posteriorment a l’URSS, els Estats Units i el Japó Després d’haver-la convertida en una de les millors orquestres del país, el 1974 fou nomenat director permanent convidat de l’Orquestra Simfònica de Basilea Efectuà nombrosos enregistraments d’obres de músics hongaresos, especialment F Liszt i B Bartók, a més d’obres de compositors…

Estudià composició i direcció d’orquestra a l’Acadèmia Ferenc Liszt de la seva ciutat natal, al mateix temps que es formava en les disciplines de piano i clarinet El 1946 fou contractat com a repetidor de l’Òpera de Budapest, de la qual el 1973 fou nomenat primer director El 1957 inicià la seva tasca docent a l’esmentada Acadèmia, i el 1967 li arribà el nomenament de director permanent de l’Orquestra Filharmònica de Budapest Dirigí amb èxit a l’URSS, Alemanya i el Japó, entre altres països Rebé nombroses distincions, entre les quals cal destacar el Premi Ferenc Liszt…