Resultats de la cerca

És l’origen de tota una família de jocs Juntament amb els flautats i les flautes, complementa el conjunt dels jocs labials de l’orgue De timbre mordent i un xic aspre, semblant als instruments d’arc de l’orquestra, és molt ric en harmònics i molt suau en la intensitat del so fonamental, per això rep per analogia el nom de la viola de gamba Per la complexitat de la seva constitució, molt sovint la boca va equipada amb orelles i frens, i per la seva gran tendència a octavar és un joc difícil d’harmonitzar Aparegué en l’orgue al principi del segle XVII, i experimentà un gran desenvolupament en l…

Per extensió, també designa una obra, fragment, o moviment d'una obra —concert, sonata o simfonia— escrita en aquest tempo El terme fou utilitzat, entre d’altres, per L van Beethoven segon moviment de la Simfonia núm 2 , segon intermezzo d’ Egmont , etc i GF Händel o les àries Comfort ye , del Messiah , Ombra mai fù , de Serses , etc Moltes àries i cavatine dels operistes italians del segle XIX porten aquesta indicació

Indica un tempo lleugerament més lent que allegro Per extensió, designa una peça o moviment escrits amb aquesta indicació Beethoven posa la indicació allegretto en el moviment lent de la seva Setena simfonia

És semblant a una appoggiatura doble appoggiatura perquè la primera de les notes estranyes ataca en posició mètrica forta, però, a diferència d’aquella, les notes estranyes s’executen més lleugerament que la nota real

La forma lleugerament corba, que insinua la lleugeresa amb què s’han d’interpretar les notes, resulta de la unió de dos elements bàsics un accent agut i un altre de greu és per això que en algunes notacions sembla un accent circumflex

Indica un tempo lleugerament més ràpid que l' adagio Designa també, per extensió, una peça o un moviment lent més breu o de textura relativament més lleugera que l' adagio Un dels exemples més coneguts és el quart moviment de la Cinquena simfonia de Mahler

Sona en passar els dits lleugerament humits per la corda, estirant-la amb curts moviments trencats En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de fricció a una corda lligada a una membrana El seu so recorda el cant de les gallines Es conserva únicament com a joguina infantil, utilitzada més freqüentment per les festes nadalenques

Actualment, sol indicar un tempo lleugerament més ràpid que l’ andante El terme, no obstant això, és confús i sovint s’ha interpretat en sentit contrari com a tempo més lent que l’ andante També pot designar una peça curta o moviment de dimensions reduïdes, en el temps i l’estil d’un andante

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Benjamin Franklin inventà aquest instrument l’any 1761 en aconseguir mecanitzar una tècnica anglesa consistent a reproduir melodies fregant amb els dits humitejats les boques d’un conjunt de gots afinats Fixà uns recipients de vidre de diferents mides sobre un eix horitzontal i els ordenà concèntricament, disposant els més grossos, que produeixen sons més greus, a l’esquerra L’instrumentista els feia sonar fregant-los lleugerament amb els dits humits mentre, amb un pedal, accionava una manovella que, connectada a l’eix, els…

Originàriament, el terme -sense fer cap referència al tempo - indicava només el moviment uniforme del baix que, amb notes d’un mateix valor, podia recordar o imitar el caminar d’algú El fet de no pertànyer clarament ni als tempi lents ni als ràpids fa que termes com più andante, andante molto , etc presentin ambigüitats que dificulten qualsevol generalització Amb tot, più andante sol indicar un tempo lleugerament més ràpid que andante