Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Isidor Capdevila
Música
Violinista.
El 1714 entrà a l’Escolania de Montserrat, i el 1750 feu els vots com a monjo del monestir Fou primer violí de Montserrat i ajudant del pare Anselm Viola A més del violí tocà l’orgue, i s’interessà també per l’especulació musical A més del seu vessant musical, exercí diversos càrrecs lligats a la vida monàstica vicari dels ermitans, soci de l’abat, prior major i sagristà major Ferran Sor s’hi referí en les seves memòries
barbershop singing
Música
Estil de cant popular, per a veus masculines sense acompanyament, bé que esporàdicament amb banjo, sorgit als EUA al final del segle XIX.
Malgrat el seu nom, no és clar que els seus orígens només vagin lligats a la música d’entreteniment practicada a les barberies de l’època, música que alguns prefereixen anomenar barbershop music Es caracteritza pel moviment parallel de les veus, normalment quatre, i per la seva harmonia, plena de successions d’acords de sèptima, de sexta augmentada, o amb sextes afegides, i d’acords cromàtics de pas La forma sol ser senzilla i plena de repeticions en eco Al principi del segle XX notà la influència dels ritmes sincopats del ragtime
reclam de xeremies

Reclam de xeremies
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent de llengüeta senzilla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla de tub cilíndric Consta de dos tubs de canya lligats amb un fil resistent -tant per l’extrem inferior com uns centímetres per sota del superior- a l’extrem superior dels quals hi ha acoblades dues llengüetes senzilles idioglotes una a cada tub Té quatre forats a cada tub, situats a la mateixa alçada tant en l’un com en l’altre Es toca tapant amb un sol dit els dos forats de les dues canyes que estan a la mateixa alçada, deixant-lo caure pla i en sentit transversal sobre l’instrument De so fort i estrident, és un…
tangent
Música
En certs instruments cordòfons amb teclat (clavicordi, per exemple), peça metàl·lica clavada a l’extrem de les tecles que, en percudir les cordes, produeix el so.
Feta normalment de planxa metàllica, està tallada en forma de triangle prim i llarg amb el vèrtex clavat a la tecla La part superior, una mica més ampla, percut la corda i hi resta recolzada mentre l’instrumentista manté la tecla premuda, de tal manera que en determina la longitud de vibració Aquest funcionament obliga a una posició ben precisa de la tangent respecte al punt de percussió, ja que d’això dependrà l’afinació de la nota Si una altra tangent percut i talla la mateixa corda en un altre punt es produirà una nota diferent, recurs aprofitat en els clavicordis lligats…
ossets
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat Consta d’una sèrie d’ossos de la mateixa llargada però diferent diàmetre, ordenats parallelament de menor a major diàmetre en alguns exemplars, però, la llargada dels ossos és també creixent Els ossets estan lligats entre si, enfilats amb un cordill per cada un dels extrems, de manera que l’instrumentista pugui penjar-se’ls al coll per un extrem Mentre amb una mà sosté l’instrument, amb l’altra frega els ossets amb un pal, os, canya o castanyola Els ossets acostumen a ser de pota d’ocell, tot i que en algun cas també poden ser…
zummara

Zummara
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta de llengüeta senzilla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla Conegut ja en l’antic Egipte, es tracta d’una de les moltes variants de clarinet doble que, amb diferents noms, era coneguda per diverses cultures del Pròxim Orient i l’Àfrica del nord Consisteix en dos tubs cilíndrics, de canya o de fusta, lligats en parallel, que tenen entre quatre i sis fo-rats digitals perforats també en parallel a l’extrem superior dels tubs hi ha, tallades a la mateixa canya o amb un petit tros de canya que s’insereix dins del tub, les dues llengüetes idioglotes L’instrument té a l’extrem…
stadtpfeifer
Música
A Alemanya i, més en general, a tota l’àrea germanoparlant, músic professional contractat per un municipi (Stadt) de manera estable.
Havia de dominar força instruments de vent pfeifer , ’sonador d’instruments de vent', tot i que una obligada versatilitat el podia portar a tocar-ne també de corda Els períodes d’or del stadtpfeifer foren el Renaixement i el Barroc Els càrrecs lligats amb la cort tenien una major consideració social que els relacionats amb el municipi i les seves esglésies Així, un kapellmeister director de les activitats musicals, religioses o seculars, d’una cort mestre de capella tenia, en general, més prestigi que un kantor cap de les activitats musicals d’una església i, sovint, de les ciutadanes, i,…
notació catalana
Música
Notació d’accents, a diferència de l’aquitana, amb la qual alternà a Catalunya almenys des de la fi del segle X.
El seu angle d’escriptura no és fix, si bé en els manuscrits més antics es tendeix a l’ascensió vertical i al descens oblic Els neumes que utilitza s’anaren transformant amb el temps Els d’època més tardana destaquen per la forma estilitzada i la tendència a la diastematia i a la desaparició de les formes en bucle i de l' scandicus lligat en certs casos, els neumes lligats són reemplaçats per altres de punts, fruit de la influència de la notació aquitana, que al final del segle XII originà una notació mixta, pròxima a la quadrada La presència, tant en la notació catalana com en…
Jean-Georges Kastner
Música
Teòric i compositor francès.
Seguint la voluntat paterna, inicià els estudis de teologia, que més tard abandonà per tal de dedicar-se a la composició Entre el 1826 i el 1835 compongué nombroses obres de diferents gèneres, com òperes, simfonies i serenates per a instruments de vent El 1835 rebé un ajut econòmic de l’ajuntament d’Estrasburg per a anar a estudiar al Conservatori de París, on fou alumne d’A Rejcha contrapunt i fuga i HM Breton composició Tanmateix, no fou amb la composició que es guanyà una sòlida reputació, sinó amb els treballs teòrics i pedagògics El seu Traité général d’instrumentation , escrit el 1837 i…
Répertoire International de Littérature Musicale
Música
Organització per a l’elaboració d’una bibliografia internacional d’escrits científics sobre música i disciplines que s’hi relacionen.
Eina fonamental per a la recerca en música, proporciona informació sobre la bibliografia més recent en totes les llengües Creat l’any 1966, té la seu a la Graduate School de la City University of New York Es concebé seguint l’exemple de projectes similars que ja existien per a altres disciplines, com el RILA Répertoire International de la Littérature de l’Art El seu naixement i la seva història estan lligats al del projecte RISM El seu primer editor fou Barry S Brook i actualment ho és Barbara Dobbs Mackenzie Classificada per temes, aquesta bibliografia inclou títols originals,…