Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
Jazz Cava
Música
Jazz club fundat el 1971 per l’entitat Club de Jazz d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa (coneguda com a Jazz Terrassa), creada el 1959.
En temporada estable, hi actuaren músics com Johnny Griffin, Buddy Tate, Pony Poindexter, Lou Bennett, Tete Montoliu, Ben Webster, Josep M Farràs i molts altres Situat en un soterrani i amb una capacitat molt limitada, el local, d’excellents condicions acústiques per a la producció de jazz , fou un dels més importants dels Països Catalans El 1982, emprant altres espais, Jazz Terrassa començà a organitzar el Festival de Jazz, que se celebrà anualment de manera ininterrompuda i aviat es consolidà entre els més prestigiosos de l’Estat espanyol La Jazz Cava fou clausurada el 1985 per…
Rossend Palmada i Teixidor
Música
Compositor de sardanes català.
Fill de Joaquim Palmada i Butinyà, de qui rebé gran part de la formació musical, l’any 1906 ingressà en la cobla Els Juncans com a flabiolaire, i entre el 1909 i el 1917 compongué les primeres sardanes Posteriorment decantà els seus estudis cap al dret administratiu i les ciències exactes, i fou interventor de l’administració local, a les Borges Blanques i a Banyoles Es destacà per la seva tasca en l’àmbit folklòric local, restablint tradicions com el Ball del tortell i el Ball d’Esponellà , així com en l’arranjament de ballets per a cobla Fou també organitzador dels…
Josep Vicens i Juli
Música
Músic i compositor de sardanes, conegut popularment per l’Avi Xaxu.
Vida Format al seu entorn local, especialment amb Rossend Mercader, cap de la cobla local Des dels catorze anys pertangué a les cobles De Dalt i De Baix, i més tard fou director de l’orquestra l’Aliança, que esdevingué La Principal de l’Escala Als quinze anys compongué la primera sardana i als vint ja s’hi dedicà de ple Les seves sardanes aviat adquiriren un notori èxit i vers el 1920 s’installà a Malgrat de Mar, on compongué els títols que el feren més popular Carícies , Bona Festa , Les noies de la costa i La plaça del firal Després de residir algun temps a Girona…
reducció
Música
Tipus d'arranjament consistent en la reinstrumentació d’una obra, originalment escrita per a orquestra o per a una formació instrumental àmplia, per a una plantilla més petita o per al piano.
La reducció sol utilitzar-se per motius econòmics, per manca d’espai en un local de dimensions reduïdes o per motius pràctics, com l’estudi d’una obra al piano, l’assaig d’un concert per a solista, l’assaig d’una òpera amb corepetidor o la d’un cor com a doblament harmònic
Associació Íntima de Concerts
Música
Entitat fundada l’any 1920 per Enric Ainaud com a ampliació de la seva activitat pedagògica i estimulat per l’èxit de les diferents associacions llavors en funcionament.
Tenia una orquestra de corda pròpia formada per alumnes avançats de l’Acadèmia Ainaud, ampliable quan calia A part dels concerts de l’orquestra, presentà solistes i formacions de cambra nacionals i estrangers de gran renom Els concerts se celebraven generalment al local de l’Orfeó Gracienc o a la Sala Mozart Bibliografia Complement bibliogràfic Associació Íntima de Concerts Barcelona 1920-21-22 , Associació Íntima de Concerts, Barcelona ~ 1922
music-hall
Música
Nom que rebien alguns centres de diversió a la Gran Bretanya del final del segle XIX i principi del segle XX, on la beguda i el menjar s’acompanyaven d’una gran varietat d’espectacles populars, la majoria de tipus musical.
Per extensió també s’aplica als tipus d’actuacions que allí es representaven Pels volts de l’any 1830 anà arrelant entre les classes populars de la ciutat de Londres el costum de trobar-se a les tavernes, on es divertien escoltant i cantant cançons populars, sovint d’un to groller i plenes de dobles sentits El propietari del local era el principal encarregat d’engrescar la clientela Aquest costum s’anà estenent per tota la Gran Bretanya i també sintonitzà amb fenòmens similars que es produïen en altres països a l’Amèrica del Nord, el vodevil i a França, el cabaret A la difusió de l’…
John Rastell
Música
Dramaturg i impressor anglès.
Home d’interessos variats era també jurista i cronista, el seu taller fou el primer a imprimir música a Anglaterra emprant la tècnica de caràcters mòbils Els fragments més antics conservats de les obres que publicà són del 1523, i se suposa que edità una gran quantitat de cançoners per al mercat local Convertit al protestantisme, publicà també himnaris luterans Goostly Psalmes and Spirituall Songes Propietari d’un teatre als afores de Londres, escriví algunes comèdies que incloïen cançons A New Interlude
Baldomer Pastells i Ribera
Música
Flabiolaire i pedagog català.
Fou un hàbil i popular intèrpret de flabiol, component de la Cobla Empordanesa i, posteriorment, d’Els Rossinyols des de la seva fundació l’any 1889 A partir del 1925 rellevà el mestre Joan Masó en la direcció de l’Escola de Música de Castelló d’Empúries i de la cobla infantil Els Rossinyolets Entre el seu llegat hi ha un mètode d’execució de flabiol, el primer elaborat per a aquest instrument Fou també flautista i destacà en l’àmbit local religiós com a baix solista
Conservatori de Música de Badalona
Música
Institució nascuda d’un acord entre l’Ajuntament de la ciutat i una institució privada.
Agustí Salvans, que tenia una escola de música a Badalona, l’oferí a l’Ajuntament l’any 1894 amb l’esperança d’elevar el seu estatus i aconseguir la denominació d’escola municipal, que a l’època s’aplicava als centres de servei social dependents de l’administració local En canvi, Salvans hagué de reservar unes places per a alumnes sense mitjans econòmics i s’hagué de comprometre a no demanar cap mena de subvenció al consistori Després de la petició de Salvans, hi hagué un període de prova que es dilatà durant vint-i-un anys i no fou fins l’any 1915 que es creà l’Escola Municipal…
caramelles
Música
Cançons populars que canten les colles a la festa de les caramelles.
A Catalunya ja se’n tenen notícies al final del segle XVI segons la localitat s’anomenen també camarelles , camilleres o camalleres Es tracta d’un cant collectiu realitzat per grups de joves que, a pagès, van de casa en casa cantant, tot obtenint en canvi menges o diners amb els quals s’organitza un àpat comunitari En algunes zones, les caramelles es comencen a cantar després de la missa del Dissabte Sant, però el més habitual és fer-ho el diumenge i el dilluns de Pasqua Tradicionalment són cançons curtes o corrandes corranda amb temes de caràcter local i circumstancial, goigs…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina