Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Lorenzo Perosi
Música
Compositor italià.
Deixeble de FX Haberl a Ratisbona, el 1948 fou nomenat mestre de capella de la basílica de Sant Marc de Venècia, i quatre anys més tard, de la Capella Sixtina Considerat un dels compositors de música sacra més importants de l’època, alguns dels seus oratoris foren molt apreciats a les primeres dècades del segle XX, com ara La Passione di Cristo secondo San Marco 1897 o Il Giudizio Universale 1904 Deixà vint-i-cinc misses, algunes de les quals esdevingueren habituals a tot el món catòlic Molt influïda per la polifonia italiana del segle XVI i pel llenguatge romàntic, la música de Perosi es…
Óscar Lorenzo Fernández
Música
Compositor brasiler d’ascendència espanyola.
El 1917 ingressà a l’Institut Nacional de Música, on estudià piano i teoria amb J Octaviano, i harmonia amb Federico Nascimento Posteriorment fou alumne de Francisco Braga Fou fundador del Conservatori Brasiler de Música el 1936 i de l’Acadèmia de Música el 1945 Entre les seves obres destaquen Trio brasileiro , opus 32, per a piano, violí i violoncel, Canção Sertaneja , opus 31, i la seva segona simfonia, inspirada en el poema O Caçador de Esmeraldas , d’O Bilac Compongué dues òperes, dues simfonies, cançons i peces per a piano El 1929, la seva Suite per a orquestra concursà al Festival…
Lorenzo Da Ponte
Música
Llibretista i poeta italià.
D’origen jueu, amb motiu d’un segon matrimoni amb una gentil el seu pare li canvià el nom original, que era Emmanuele Conegliano El 1764 ingressà al seminari de la seva ciutat natal i el 1773 fou ordenat de sacerdot Professor d’humanitats al seminari de Treviso, hagué de deixar el càrrec a causa de les seves opinions naturalistes Després de ser expulsat de Venècia acusat de dur una vida dissoluta 1779, anà a Dresden, on feu les primeres temptatives com a autor de llibrets El 1781, gràcies al favor de Salieri, entrà com a llibretista a la cort vienesa de Josep II, el qual el prengué sota la…
Lorenzo Ondarra Quintana
Música
Organista i compositor navarrès.
Començà de ben petit els estudis musicals, que continuà de forma més organitzada a partir del seu ingrés al Seminari Caputxí a Altsasu Fou ordenat de sacerdot el 1954 Estudià cant gregorià a Madrid i Montserrat, i orgue i composició al Conservatori de Sant Sebastià Perfeccionà els estudis de composició a Lucerna, Siena i Darmstadt Com a organista collaborà amb diferents grups de cambra i corals Com a compositor destaquen les seves obres de música coral com Set cançons catalanes 1964 i Jai-abestiak 1974, i composicions litúrgiques com Magnificat 1986 i Te Deum 1998 També escriví diverses…
Teresa Berganza

Teresa Berganza
© Academia de las Artes Escénicas de España
Música
Nom artístic de la mezzosoprano castellana Teresa Vargas, cantant d’òpera i de concert.
Parallelament als estudis de cant amb Lola Rodríguez Aragón, es formà en les disciplines de piano, orgue, violoncel, harmonia i composició Acabada la carrera de cant amplià els estudis a Àustria i a Alemanya El 1955 es presentà al Festival de Granada, declaradament inclinada pel lied alemany i la cançó francesa Destacà l’homogeneïtat tímbrica de la seva veu, el seu refinament estilístic i la seva brillant capacitat per a la coloratura Després del seu debut a Madrid 1957 es presentà a la RAI de Milà amb Don Quichotte , de Massenet, al costat de Boris Khristov El mateix any interpretà el paper…
,
Guadagnini
Música
Família italiana de constructors d’instruments de corda.
Lorenzo Guadagnini Piacenza 1695-Milà 1760 fou el primer lutier de l’escola milanesa i el primer d’aquesta família, de la qual hi ha comptabilitzats quinze membres dedicats a la fabricació d’instruments Lorenzo visqué molts anys a Cremona, ciutat on aprengué l’ofici al taller d’Antonio Stradivari, i així ho feia constar en les seves etiquetes Establert a Milà el 1730, construí instruments amb un art depurat seguint el model après a Cremona i aconseguí obres d’alta qualitat i molt apreciades Però fou sens dubte Giovanni Battista ~1711-1786, fill de Lorenzo…
Giovanni Bertati
Música
Llibretista italià.
Treballà al Teatro di San Moisè de Venècia del 1771 al 1791 Fou cridat a la cort imperial de Viena, on romangué durant quatre anys 1791-94 abans de retornar definitivament a Venècia, i on escriví el seu text més conegut, Il matrimonio segreto , de Domenico Cimarosa Part del seu llibret per al Convitato di pietra , de Giuseppe Gazzaniga 1787, fou més endavant la base del de Lorenzo da Ponte per al Don Giovanni de Wolfgang Amadeus Mozart Els textos de Bertati sobresurten pel seu sentit de la comicitat, el to lleuger i l’enginy verbal
Howard Mayer Brown
Música
Musicòleg nord-americà.
Estudià composició amb W Piston i musicologia amb O Gombosi Es doctorà el 1959 amb una tesi sobre la música en el teatre francès del Renaixement L’any 1958 començà la seva activitat docent a la Universitat de Chicago, tasca que continuà fins a la seva mort Les seves contribucions al coneixement de la chanson francesa del final del segle XV i el principi del XVI i de la música instrumental del Renaixement foren capitals Publicà un gran nombre de llibres, entre els quals destaquen Embellishing sixteenth-century Music 1976 i A Florentine Chansonnier from the Time of Lorenzo the…
Guglielmo Ebreo da Pesaro
Música
Mestre de dansa, teòric i coreògraf italià d’origen jueu.
Treballà als centres cortesans més importants d’Itàlia escrivint danses per a casaments, carnavals, entrades triomfals i altres celebracions D’aquesta manera, s’estigué a la cort de Nàpols des de l’any 1465 fins al 1468, i fou mestre de ball de Federico de Montefeltro a Urbino i d’Isabella d’Este a la cort ferraresa cap al 1480 La seva obra principal és el tractat De practica seu arte tripudii vulgare opusculum , conservat en diverses còpies manuscrites, en què manifesta una major inclinació pels problemes pràctics de la dansa que no pas pels teòrics El tractat inclou danses de Domenico da…
Adriana Ferraresi del Bene
Música
Soprano italiana.
Fou alumna d’Antonio Sacchini al Conservatori de l’Ospedaletto de Venècia El 1783 fugí amb Luigi del Bene, amb el qual es casà Després d’actuar a Londres i al Teatro alla Scala de Milà 1785-87, anà a Viena, on interpretà obres de V Martín i Soler, A Salieri i WA Mozart, el qual compongué dues àries de Les noces de Fígaro per a ella El 1790 interpretà el personatge de Fiordiligi de Così fan tutte Amant del llibretista d’aquests textos, Lorenzo Da Ponte, les intrigues que mantingueren a la cort imperial provocaren l’expulsió d’ambdós el 1791 Posteriorment cantà en diversos teatres…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina