Resultats de la cerca

Membre del futurisme, publicà alguns manifestos, el primer dels quals fou L’arte dei rumori 1913, on propugnava la creació d’una expressió musical adscrita a aquest moviment Russolo defensava una música no basada en les notes sinó en sons que evoquessin els sorolls presents en la vida diària, com ara els de les màquines Es proposà crear una orquestra futurista que pogués fer realitat aquest projecte, una orquestra constituïda per instruments diferents En aquest sentit, inventà alguns instruments futuristes com el sibilatore , l' ululatore , el russolofono i l' arco enarmonico L’…

Es pot parlar de cacofonia si coincideixen en una paraula o en un fragment de text una sèrie de sons que resulten desplaents a l’oïda, si en un acord hi ha notes dissonants, si en una línia melòdica hi ha dissonàncies melòdiques, o si una agrupació de sons de freqüència indeterminada, fins i tot de sorolls d’animals o màquines, resulta desgradable a l’oïda Cal destacar la relativitat de la qualificació ningú no gosaria qualificar de cacofònic el vers "és quan ric que em veig gepic", malgrat la contundència de les seves consonants, però seria indubtable la cacofonia de la…

Estudià música amb R Glière a Moscou i, més tard, al conservatori amb N M’askovskij i G Prokof’ev Músic prometedor, entrà a l’Associació per a la Música Contemporània i participà en el moviment renovador del futurisme, del qual fou un destacat representant amb peces adscrites al maquinisme, com la famosa Zavod 'La foneria d'acer', coneguda també com 'Música de màquines', 1926-27 Aviat es guanyà les crítiques de l’Associació de Músics Proletaris i veié la seva obra rebutjada i en part perduda Tot i esdevenir un treballador de la música en favor del règim, sofrí condemnes, i a…

Parallelament als estudis de composició, desenvolupà una carrera com a solista de piano que el dugué a Europa l’any 1922, si bé poc temps després l’abandonà per a dedicar-se plenament a compondre La creació d’obres com Airplane Sonata 1922, Firework and the Profane Waltzars 1922 o la sonatina Mort de les màquines 1923 li obrí un espai als cercles musicals d’avantguarda L’estrena a París d’algunes d’aquestes peces, plenes d’agudesa i modernitat, el donà a conèixer en destacats cercles intellectuals i a personatges com James Joyce, Erik Satie, Pablo Picasso i Ezra Pound Aquest contacte fou el…

Del 1758 al 1765 estudià música amb Josep Anton Martí i Benet Julià, a l’Escolania de Montserrat Acabats els estudis, volgué quedar-se al monestir, però els seus pares no li ho permeteren Realitzà estudis eclesiàstics, fou ordenat de sacerdot i el 1786, després de la mort dels seus pares, prengué l’hàbit benedictí Tenia una magnífica veu de baríton i fou nomenat cantor major, càrrec que exercí durant vint anys Després es retirà a Sant Benet de Bages Introduí modificacions en la tècnica del cant que donaven més sumptuositat a les funcions litúrgiques Compongué la Salve solemne , que es cantava…

El so es percep per mitjà de l’orella, i el sentit de l’oïda s’encarrega de transmetre al cervell tota la informació necessària per a convertir-lo en impulsos nerviosos a través del nervi auditiu Des del punt de vista físic, la diferència entre so i soroll és donada per la forma de les seves ones, que és regular en el so, perquè les seves vibracions són iguals, i irregular i aleatòria en el soroll El so, segons això, pot ser d’acuïtat determinada, quan és assimilable a una freqüència fixa equivalent a un nom de nota, i d’acuïtat indeterminada, quan la seva freqüència es mou dins una franja…

La referència més antiga és del 1530, si bé és possible que al segle XV existís a Elx alguna obra dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu El text poètic és basat en escrits assumpcionistes apòcrifs, com De transitu Mariae Virginis , i prové de còpies d’una consueta del 1625 que era, també, còpia d’una d’anterior, perduda Les representacions es remunten possiblement als volts del 1370 hom ha adduït la data del 1266, històricament inversemblant, música d'Elx , i els primers segles sofriren mutacions en el text i, sobretot, en la música, però, llevat d’algunes interrupcions de poca durada, han…

La tècnica en l’edició musical La invenció de la impremta fou cabdal per a la reproducció de música sobre paper Les primeres notícies que es tenen de música impresa són el Collectorium super Magnificat , de Jean Charlier Gerson, imprès per Conrad Fyner Esslingen am Neckar, Baden-Württemberg 1473, i el Missale Romanum Roma, 1476, d’Ulrich Hahn En el primer les notes apareixen representades per cinc requadres negres idèntics, mentre que en el segon les notes, de color negre, són impreses sobre un pautat de ratlles vermelles En les impressions primitives, totes de cant pla i en llibres litúrgics…