Resultats de la cerca

Després d’haver estudiat amb A Schnabel, el 1935 debutà a la seva ciutat natal El 1952 guanyà el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica, i emprengué la seva carrera com a solista en diferents concerts oferts arreu d’Europa i dels EUA Des del 1960, una malaltia a la mà dreta li impedí prosseguir la carrera de pianista, malgrat que posteriorment tocà obres escrites per a la mà esquerra A partir d’aquest fet es dedicà a la docència i a la direcció orquestral El 1965 dirigí la Fundació Walter Naumburg i, amb Dina Koston, cofundà i codirigí el Theatre Chamber Players de Washington 1968-…

Deixeble de Josef Labor, compaginà la composició musical amb la seva carrera com a jurista Interessat en el gènere operístic, s’hi dedicà especialment, utilitzant llibrets escrits per ell mateix El plantejament fàcil i popular de les seves òperes les convertí en repertori habitual dels teatres vienesos En altres ocasions tractà temàtiques més serioses, però sense obtenir la mateixa acceptació i reconeixement Havent abandonat la composició per dedicar-se a la crítica, una malaltia l’obligà a retirar-se, la qual cosa aprofità per a compondre una nova òpera i un rèquiem que restaren…

A quinze anys entrà a l’Escola de Música de Tòquio i quatre anys més tard debutà com a pianista El 1900 una beca del govern li permeté d’estudiar a Leipzig, on romangué molt poc temps a causa d’una malaltia Compongué un repertori breu, format bàsicament d’obres per a cant i piano, per a cor i per a piano sol Fou un dels introductors de la música europea al Japó En les seves composicions intentà combinar les estructures melòdiques de la música popular japonesa amb les tècniques compositives occidentals, tasca en la qual fou un dels pioners Morí de tuberculosi

Entre el 1727 i el 1730 exercí provisionalment de mestre a la capella catedralícia de Mallorca, després de la renúncia de M Planes i la malaltia del seu successor Joan Martí A la mort del mestre Martí, Vallès fou nomenat nou mestre titular, càrrec que exercí fins el 1747 Com a compositor, treballà dins un marc estilístic propi del canvi de segle i combinà el rigor polifònic i multicoralista amb les noves troballes formals i expressives de caràcter més lleuger i popular pròpies de la música hispànica del XVIII És autor del motet Memento Domine , a vuit veus i baix continu, i d’uns…

Fou mestre de capella del monestir de Las Descalzas Reales de Madrid i monjo trinitari El 1681 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella, on romangué fins el 1710, en què deixà el càrrec per malaltia La majoria de les seves composicions són policorals, per a un nombre superior a cinc veus, i una part important estan dedicades a l’apòstol sant Jaume La utilització d’instruments poc habituals a l’època feu que fos considerat un compositor avançat al seu temps, encara que les harmonies fossin conservadores Els instruments substitueixen de…

Fou alumne de Bonaventura Dini a Barcelona i més tard continuà els seus estudis amb Pau Casals Feu la seva presentació oficial en un concert al Teatre Principal de Barcelona Fou professor de l’Acadèmia Ainaud i un dels impulsors de l’Associació de Música da Camera, que es fundà arran d’una sèrie de concerts que dirigí al Vendrell, Igualada i Manresa l’any 1913 S’encarregà de l’organització i direcció de l’orquestra d’aquesta associació, amb la qual feu concerts amb intèrprets com Enric Granados, Pau Casals, Conxita Badia, Joan Manén, Marià Perelló i Ricard Viñes Una malaltia de…

Estudià a Viena amb F Schreker i A Schönberg 1914-18 La seva activitat principal fou la de director d’orquestra a l’Òpera de Ljubljana a més, dirigí la Societat Coral Slavec Des del 1932 exercí de crític musical, però una malaltia mental progressiva l’obligà a viure retirat La seva obra representa el punt àlgid de l’expressionisme en la música eslovena, però també adoptà el sistema lliure de dotze notes en la línia d’A Berg Entre les seves obres cal destacar les Sonates per a piano 1921, el Rèquiem per a cor masculí 1922, la Suite per a orquestra 1927 o l’òpera Crne maske 'Màscares negres',…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i més tard ingressà a la Hochschule für Musik de Berlín, on rebé lliçons de Willy Hess 1912-15 Fou professor d’aquesta mateixa institució entre el 1923 i el 1926 i del 1931 al 1943 A divuit anys fou nomenat primer violí de l’Orquestra Filharmònica de Bremen S’exilià d’Alemanya durant la Segona Guerra Mundial i el 1943 substituí Carl Flesch com a professor del Conservatori de Lucerna Enregistrà obres de WA Mozart, L van Beethoven, J Brahms i F Mendelssohn en companyia de grans intèrprets, com els pianistes G Solti, W Kempff i E Fischer o el…

Combinà els estudis de cant al conservatori de la seva ciutat natal amb els de ciències polítiques i dret Després de la Segona Guerra Mundial amplià la seva formació musical a Milà, Berlín i Viena S’especialitzà en la música francesa del segle XX, especialment d’autors pertanyents al Grup dels Sis Alguns compositors li dedicaren obres, com per exemple el Concert per a baríton , de G Tailleferre El 1953 es traslladà a Suïssa, on cantà Don Giovanni a Lucerna A partir del 1960, obligat a abandonar les activitats com a intèrpret a causa d’una greu malaltia, prosseguí la seva…

Estudià a l’Escuela Nacional de Música i més tard fou deixeble d’Alvise Castegnaro El 1902, gràcies a una beca, anà a ampliar els seus estudis al Liceu Artístic de Milà El 1904 es traslladà a Brusselles, on estudià amb Louis van Dam i Edgar Tinel durant dos anys fins que el 1906 una malaltia pulmonar l’obligà a tornar al seu país nadiu Allí romangué la resta de la seva vida, sense comptar dos viatges que feu als Estats Units, el primer el 1914 i el segon el 1950, poc abans de morir Fou director de diferents orquestres i també dedicà molta atenció a la docència El 1934 fundà l’…