Resultats de la cerca

A l’Edat Mitjana, el terme llatí cantor designava també un cantant o músic de formació dedicada a la interpretació, en oposició al musicus , teòric de la música o especialista en aquesta matèria

Fou alumne de composició de N Rimskij-Korsakov al Conservatori de Sant Petersburg, on acabà els seus estudis el 1899 A partir del 1907 hi ocupà la càtedra de composició, i del 1914 al 1929 hi impartí classes d’aquesta matèria Entre els seus alumnes cal esmentar I Stravinsky, al qual donà classes particulars d’harmonia, contrapunt i composició, S Prokof’ev, Uzeir Hadžibekov i Lawrence Collingwood Com a compositor, Kalafati se situa dins l’escola nacional russa De la seva producció destaquen l’òpera Cygane 'Els zíngars', 1939-41, sobre una obra d’A Puškin, i la Simfonia en la menor , opus 12…

Fill del professor de música i compositor Roman Nejedlý 1844-1920, rebé una formació musical molt àmplia, al mateix temps que estudiava filosofia a la Universitat de Praga 1896-1900 El 1905 obtingué el doctorat en musicologia a la mateixa universitat, on des del 1909 impartí aquesta matèria Fou un dels màxims representants de la musicologia txeca d’abans de la Segona Guerra Mundial Després del conflicte bèllic, s’introduí en la política, fou ministre des del 1945 i exercí diversos càrrecs oficials Feu nombrosos estudis biogràfics, tant de músics com de literats i figures nacionals txeques En…

Estudià solfeig i piano amb Josep Maria Ballvé a l’escolania de la collegiata de Santa Anna de Barcelona Amplià els estudis de piano amb Isaac Albéniz i Joan Baptista Pujol i és possible que realitzés alguna matèria a l’Escola de Música Municipal de Barcelona Felip Pedrell fou el seu professor d’harmonia i composició Escriví força obres, unes editades a París, moltes de les quals restaren inèdites, i d’altres publicades per l’editor i pianista barceloní JB Pujol La seva producció —que la mort prematura interrompé— és constituïda, entre d’altres, per peces de piano Masurques , 1885, Serenade…

Fou ardiaca de Noyon 1206 i canceller de Notre-Dame de París 1218 Aquest darrer càrrec li donà importants poders en matèria d’ensenyament a la Universitat de París, on la seva gestió fou sovint contestada A banda del tractat teològic Summa de Bono , destacà per ser un dels poetes litúrgics més fèrtils de l’Edat Mitjana, amb més de vuitanta obres conegudes Se suposa que també era l’autor de la música que acompanya la majoria dels seus poemes i, per aquest motiu, un dels principals impulsors de l’Escola de Notre-Dame Per la mena de recursos que empra, hom el considera relacionat amb Pérotin i…

Estudià musicologia a la Universitat de Munic, on fou deixeble d’A Sandberger i Th Kroyer i es doctorà el 1918 Cursà els estudis de piano, composició i direcció a l’Akademie der Tonkunst de Munic Fou repertorista i director d’orquestra en diversos teatres alemanys Fundà 1945 i dirigí des del 1953 un institut de recerca musical a la Philologisch-Theologische Hochschule Obtingué un postdoctorat en musicologia a la Universitat d’Erlangen 1946, centre on esdevingué primer catedràtic d’aquesta matèria el 1956 Gran autoritat en l’estudi de la música medieval, fundà i edità Monumenta Monodica Medii…

Estudià medicina a Estrasburg i fou metge militar a Metz Deixà, però, la seva carrera i començà a estudiar física a París 1816 Es dedicà especialment a l’estudi de les freqüències i de les vibracions de les cordes, de les taules harmòniques i de la veu, i a la recerca de les relacions entre la sonoritat i la matèria que la produeix També ha passat a la posteritat pels estudis que feu, juntament amb el físic, astrònom i matemàtic JB Biot, sobre els efectes dinàmics del corrent elèctric Fou professor al Collège de France Entre els seus escrits destaquen Mémoires sur la construction des…

Estudià matemàtiques a les universitats de Bonn, Munic i Berlín De formació musicològica pràcticament autodidàctica, el 1936 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre la tonalitat als segles XV i XVI Després de la seva presentació es veié obligat a emigrar als EUA, on ensenyà a les universitats de Harvard 1938-42 i Indiana 1950-70 És autor del llibre The notation of polyphonic music, 900-1600 1942, manual indispensable sobre aquesta matèria Els seus interessos se centraren en el cant gregorià, la música del final del segle XIV i la música per a tecla fins al segle XVII El 1944 publicà el…

Les males relacions que mantingué amb el règim soviètic afavoriren el desconeixement que hi ha de la figura d’aquest gran pianista fora del seu país Estudià al conservatori de la seva ciutat natal -llavors anomenada Petrograd-, on fou deixeble de L Nikolajev i on es graduà l’any 1921 Es casà amb la filla d’A Skr’abin, de l’obra del qual fou un dels millors intèrprets El 1928 debutà a Leningrad nom adoptat per Petrograd el 1924, i aviat manifestà la seva oposició a les directives oficials en matèria musical Durant el període d’entreguerres actuà diverses vegades a França Dugué a terme una…

S’inicià de nen en la música, etapa durant la qual rebé classes de violí d’un professor turc Més tard, ja adult, compaginà la formació musical amb els estudis d’arquitectura Abandonà el violí i es dedicà al piano Un cop acabada la carrera d’arquitectura, amplià els seus coneixements en aquesta matèria a França, on aprofità per continuar els seus estudis de música Una altra vegada a Egipte, tingué una brillant carrera com a arquitecte entre les seves obres destaquen el Conservatori i l’Acadèmia de les Arts Pel que fa a la música, el seu llenguatge, inicialment romàntic, incorporà…