Resultats de la cerca

Fou violinista del Gran Teatre del Liceu i de la catedral de Barcelona i professor de solfeig al Conservatori del Liceu El 1863 rebé el primer accèssit d’un certamen promogut per Clavé, pel seu cor a veus soles Las huestes de Pelayo Compongué obres religioses, com una Misa sobre el Tantum ergo Rebé també una menció honorífica en el concurs literariomusical que s’organitzà dins els actes de celebració del millenari del monestir de Montserrat

Fou professor del Conservatori de Música de Sant Petersburg i posteriorment també exercí la docència a Kíev i al Conservatori de Música de Moscou Dirigí el Teatre Imperial de Sant Petersburg 1895-1911 i també els Ballets Russos de Serge de Diaghilev, a París Guanyà fama arreu d’Europa com a director i com a pianista La seva obra compositiva, però, no té el mateix interès, i només són dignes de menció algunes de les seves cançons i obres per a piano

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, on es diplomà l’any 1977 amb un premi d’honor en guitarra i menció en música de cambra Ha estat deixeble de Gracià Tarragó i Eduardo Sainz de la Maza És membre fundador del Quartet Tarragó 1971 i, des del 1982, ocupa la càtedra de guitarra al Conservatori Josep Maria Ruera de Granollers Ha desenvolupat una carrera de concertista molt significativa, d’àmbit internacional, en la qual ha destacat per l’estrena de diverses obres contemporànies i per l’amplitud del seu repertori

Rebé la primera formació musical de la seva mare Posteriorment, encoratjat per Ch Gounod, treballà amb E Paladilhe contrapunt i fuga, C Franck orgue i Reben composició al Conservatori de París El 1879 guanyà el Premi de Roma per la seva cantata Médée , i, posteriorment, el Premi Crescent amb l' opéra-comique Les Pantins 1881 A més rebé una menció honorífica en el Premi de la Ciutat de París per la llegenda simfònica Rübezahl 1886 El 1922 fou admès a l’Acadèmia de les Belles Arts, on ocupà el lloc de C Saint-Saëns Hüe dedicà la major part de les seves energies a la música vocal…

S’inicià en la música com a nen cantor a la catedral de València, sota el mestratge de F Morera i R Anglès Del 1779 al 1786 succeí Manuel Tahuenga com a organista segon de la seu valenciana Ordenat de subdiaca, regí la capella musical de l’església parroquial de Santa Maria de Castelló El 1787 fou nomenat mestre de capella de l’església del Corpus Christi La majoria de les seves obres es conserven a l’arxiu de la catedral de València El conjunt de la producció musical de Montesinos inclou una notable producció de villancets de sis a vuit veus amb violins, orgue i baix continu, tot i que en…

Estudià física a les universitats de Khar’kov i Kíev, i música amb Wilczyk piano i Dmitriev teoria Més tard, al Conservatori de Leipzig, fou alumne de C Reinecke i H Richter 1866-68 De nou a Kíev, es dedicà a l’ensenyament mentre perfeccionava la instrumentació amb N Rimskij-Korsakov 1874-76 Es dedicà a la composició i la recerca etnomusicològica sobre la música popular ucraïnesa Musicà nombrosos poemes de Taras Ševcenko, com ara Zapovit 'Testament', 1867 i Duma 'Pensament', 1896 En memòria seva escriví diverses obres corals, com la Cantata per al 50è aniversari de la mort de Ševcenko 1911 i…

Estudià al Conservatori de Sant Petersburg com a alumne de NA Rimskij-Korsakov 1875-82 El 1883, tot just diplomat, fou cridat a Tbilisi per a dirigir-hi l’Escola de Música i l’Orquestra Simfònica, i acabà dirigint també el Teatre de l’Òpera Allí tingué contacte amb la música ètnica del Caucas, sobretot la de Geòrgia A partir del 1893 exercí com a professor al Conservatori de Moscou, fins que morí Dirigí també els teatres privats Mamontov i Zimin, on estrenà òperes de Rimskij-Korsakov, de PI Cajkovskij i de pròpies, i des del 1925, el Teatre Bol’šoj de Moscou El 1928 es feu càrrec de l’…

Inicià els seus estudis musicals a Viena amb Ch Ruber el 1946 després, a Moscou, estudià direcció coral a l’Acadèmia Musical i tot seguit al conservatori amb J Golubev i N Rakov 1953-58 Un cop diplomat, s’hi quedà com a ensenyant fins el 1972 Les seves primeres obres, d’influència neoclàssica, mostren un gran interès pel violí, però també contribuí a la música oficial amb oratoris Nagasaki , 1958 i cantates Aconsellat per P Herschkowitz, es qüestionà la trama estructural de la música i les formes tradicionals Passant per les tècniques serials, arribà a la reinterpretació i síntesi de…

Es formà al Conservatori de Música de Barcelona, on estudià, entre altres matèries, piano, guitarra, solfeig i composició Els seus mestres de composició foren Carles Guinovart, Josep Soler i Xavier Montsalvatge La seva òpera prima Fuga I  fou guardonada el 1975 amb la Menció d’Honor del Conservatori Dedicada al món de la docència com a professora de piano i solfeig al Conservatori de Música de Barcelona 1977-2014, el reconeixement de la seva obra compositiva li arribà el 1980 a Figueres en el Concurs de Composició Francesc Basil, on obtingué el segon premi per l’obra Tema variant…

A l’edat d’onze anys s’establí a París, on estudià piano amb T Gobert i composició amb FJ Gossec Durant la Revolució Francesa s’afegí a la banda de la Guàrdia Nacional de París, a la qual proporcionà noves composicions, i, un cop finalitzada la revolta, fou professor de música del corps de musique de la Guàrdia Nacional francesa El 1795 esdevingué professor d’harmonia i contrapunt del Conservatori de París Durant l’època revolucionària, compongué música militar -himnes, marxes i simfonies militars-, i del 1792 al 1797 escriví vint-i-cinc obres per a ser interpretades en les festes nacionals…