Resultats de la cerca

Estudià a Brno i a Praga i debutà el 1910 a Olomouc com a Elsa Lohengrin Posteriorment ingressà en la Wiener Volksoper i, de seguida, en la Staatsoper, on actuà fins la dècada dels anys trenta, destacant-se en els papers dramàtics d’òperes de G Puccini i de R Strauss, de qui estrenà Ariadne auf Naxos 'Ariadna a Naxos', en les dues versions el 1912 a Stuttgart i el 1916 a Viena, i La dona sense ombra Estrenà també La ciutat morta d’EW Korngold a Viena 1921, i el mateix any la cantà en el seu debut al Metropolitan de Nova York, ciutat on després de la Segona Guerra Mundial…

Nen prodigi, debutà com a concertista a sis anys La intervenció del príncep Poniatowski, conegut mecenes musical, feu possible el seu ingrés a l’Escola de Música Religiosa Niedermeyer de París En 1866-69 estudià al Conservatori de París, on guanyà successivament els primers premis de piano, harmonia, solfeig i orgue Entre el 1871 i el 1892 fou organista i mestre de capella de l’església parisenca de Sant Eugeni També fou director del Théâtre Ventadours i professor d’harmonia 1892-96 i de piano 1896-1901 al conservatori de la capital francesa Aconseguí un gran prestigi com a solista i feu duo…

Fill del crític musical Julius Korngold, fou un nen prodigi com a compositor Escriví la seva primera peça orquestral a catorze anys El punt àlgid de la seva fama de prodigi fou l’òpera Die tote Stadt 'La ciutat morta', composta quan només tenia vint anys Durant la dècada dels anys vint ensenyà composició a Viena El 1934, a causa del tomb que prenia la vida política a Àustria, decidí abandonar el país i s’installà a Hollywood, on compongué dinou obres per al cinema en 1935-54, entre les quals les bandes sonores de The Adventures of Robin Hood M Curtiz i W Keighley 1938 i The Sea…

Començà a cantar el 1980 amb un repertori influït per la Nova Cançó, amb el qual el 1986 enregistrà el seu primer disc, Aeroport Posteriorment, a Via morta 1990, combinà la cançó europea amb el rock i el blues Ha compaginat la seva tasca com a cantant amb la literatura i els programes de ràdio per a infants, activitats en les quals, a diferència de les seves produccions discogràfiques, ha obtingut un cert reconeixement popular El 1991 assumí la presidència de l’Associació de Cantants i Intèrprets en Llengua Catalana ACIC en la reivindicació dels cantants catalans per a…

Estudià composició amb J Rídký a l’Acadèmia de les Arts Musicals de Praga 1951-55 Del 1956 al 1969 treballà a Supraphon com a editor de partitures, fins que al principi dels anys setanta fou represaliat pel règim comunista, cosa que l’obligà a deixar la feina L’Acadèmia Alemanya de les Arts del Berlín Oest li atorgà una beca el 1969 Fou membre del grup Nova Música de Praga i director artístic del conjunt Musica Viva Pragensis 1965-73 Influït per la música d’A Webern que descobrí el 1960, en la seva obra d’avantguarda cercà l’experimentalisme i utilitzà les tècniques serialistes en formes i…

Aprengué a tocar amb el seu pare, i el 1961 s’integrà a la companyia de José Greco, amb la qual dugué a terme gires per Amèrica Acompanyà els millors cantaores , com ara Camarón de la Isla i Fosforito, i també cantants d’altres gèneres, com ara Rocío Jurado Assolí la fama internacional en una sèrie de concerts en trio juntament amb els guitarristes John McLaughlin i Al di Meola, en els quals combinaven elements del flamenc, el jazz i el rock , i més tard també amb altres guitarristes com Larry Coryell i Carlos Santana Considerat com un dels millors guitarristes de flamenc de tots els temps,…

Nascut en una família jueva de músics, el 1888 es traslladà a Moscou, on es convertí al cristianisme Estudià composició i contrabaix al conservatori de la ciutat, i entre el 1894 i el 1905 tocà el contrabaix a l’orquestra del Teatre Bol’šoj El 1907 es traslladà a Berlín, on debutà com a director al capdavant de l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat El 1909 creà una orquestra pròpia, amb l’objectiu de propagar la música que li agradava, i la dirigí fins el 1915 El 1909, amb la collaboració de Rakhmaninov, van fundar l'editorial Éditions Russes de Musique, amb la qual van publicar per…

La importància d’Orfeu amb relació a la música té un doble vessant d’una banda, la seva posició dins la mitologia grega, que en subratlla els vincles amb aquest art de l’altra, el personatge literari i el mite que l’acompanya en la tradició musical a partir del Renaixement Quant al primer aspecte, les fonts gregues el fan procedir de Tràcia Segons algunes versions, era fill d’Eagre, rei d’aquest país, i la musa Polímnia, i segons d’altres, d’Apollo i de la musa Callíope La seva reputació provenia de les seves extraordinàries aptituds musicals és representat sempre amb una cítara, amb les…

Vida A dinou anys era ja un consumat violinista i ballarí Formà part dels ballarins de l’Òpera de Lió, juntament amb Marie-Rose Casthanié, amb qui es casà el 1716 A Rouen treballà sota la protecció de Madame Mezangère El 1722 anà a Torí a fer de professor de dansa i també rebé classes de violí de GB Somis De retorn a França anà a París 1723, on gaudí del patrocini de Joseph Bonnier i on fou imprès el seu Premier livre de sonates , per a violí i baix continu Assolí grans èxits al Concert Spirituel, i el seu prestigi com a virtuós del violí feu que la cort francesa el sollicités per a…

Vida Estudià piano, folklore, direcció d’orquestra i composició al Conservatori de Música de Barcelona, on fou alumne de J Ricart i Matas, J Caminals, E Toldrà i J Zamacois Premi extraordinari de composició en aquest mateix centre, gràcies a una beca de la Fundació Juan March pogué ampliar estudis a l’Escola Normal de Música de París i, parallelament, música electroacústica amb P Schaeffer També estudià musicologia i aprofundí les disciplines de la musicologia comparada i la paleografia musical gregoriana El 1964 guanyà el Premi Ciutat de Barcelona amb Abstraccions i dues obres seves foren…